Arxius de litoral | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Maig, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-22-at-8.31.31-AM-640x483-1.jpeg

El servei de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha anunciat que continuarà aquesta pròxima setmana els treballs de regeneració de les platges de la ciutat de Tarragona que, ja es van iniciar aquests darrers dies aportant sorra a les parts més malmeses pels temporals a la platja Llarga.

Segons costes, un cop finalitzada l’aportació de sorra a la Llarga amb 4.500 m³ cúbics procedents dels excedents acumulats a les platges de Torredembarra, de dilluns a dimecres dies 23 a 25 de maig, es regeneraran les parts afectades de la platja del Miracle traspassant sorra acumulada de la platja de la Comandància a la platja habilitada per als gossos.

Es calcula que aproximadament es mouran al voltant de 5 mil metros cúbics de sorra. Durant aquests tres dies, per la platja transitaran els camions amb la sorra i, per tant, estarà tancada de les 6 del matí a les 4 de la tarda. Durant la resta de la setmana que ve es procedirà a la neteja de pedres de la platja de l’Arrabassada tal com ja s’havia previst.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2022
3815468-1280x853.jpg

Un total de 94 platges catalanes han obtingut la distinció de Bandera Blava aquest 2022. D’aquestes, 90 renoven el distintiu respecte de l’estiu passat mentre que 4 el recuperen. Del total de guardonades, 26 són de la demarcació de Girona, 32 de Barcelona, 26 de Tarragona i 10 de les Terres de l’Ebre.

El guardó, reconegut a escala internacional i que s’atorga en 47 països, valora la gestió ambiental, la seguretat de les zones de bany, la prestació dels serveis i la informació i l’educació ambiental. Així mateix, la qualitat de l’aigua de bany ha d’haver assolit la classificació ‘Excel·lent’ segons marca la directiva que regula la gestió de la qualitat de les aigües de bany.

Les platges distingides a la demarcació de Tarragona són: Cunit Llevant (Cunit), Cunit Ponent (Cunit), Segur de Calafell (Calafell), l’Estany Mas Mel (Calafell), Calafell (Calafell), Costa Daurada (Roda de Berà), Llarga (Roda de Berà), Els Muntanyans (Torredembarra), Barri Marítim (Torredembarra), La Paella (Torredembarra), Altafulla (Altafulla), Tamarit (Tarragona), La Móra (Tarragona), Savinosa (Tarragona).

També l’Arrabassada (Tarragona), La Pineda (Vila-seca), Llevant (Salou), Capellans (Salou), Vilafortuny (Cambrils), Cavet (Cambrils), Prat d’en Forés-el Regueral (Cambrils), La Llosa (Cambrils), La Punta del riu (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant), L’Arenal (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant), El Torn (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant), L’Almadrava (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant).

A les Terres de l’Ebre, les platges Bandera Blava 2022 són: Calafató (L’Ametlla de Mar), Sant Jordi d’Alfama (L’Ametlla de Mar), Cala Forn (L’Ametlla de Mar), L’Alguer (L’Ametlla de Mar), Cap Roig (L’Ampolla), Les Avellanes (L’Ampolla), Riumar (Deltebre), Parc de Garbí (La Ràpita), Les Delícies (La Ràpita), Les Cases d’Alcanar-el Marjal (Alcanar).

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
platja_Llarga2_abril22-1280x960.jpg

La situació al litoral de la demarcació de Tarragona és preocupant. Els últims temporals han causat estralls a les platges de les localitats tarragonines i un dels exemples és la platja Llarga de Roda de Berà, tal com han explicat des de l’Ajuntament on existeix una preocupació per la inacció de Costes, poques setmanes abans de l’inici de la temporada d’estiu.

El 6 d’abril l’alcalde Pere Virgili va enviar una carta al cap del Servei Provincial de Costes a Tarragona demanant de manera urgent la regeneració de la sorra d’aquesta platja, i també de la Punta d’en Guineu. També el regidor Manel González li va trucar demanant accions urgents. La resposta de Costes va ser que hi actuaran, però “amb limitació pressupostària i sense conèixer encara quan”.

La temporada turística comença el 15 de maig i l’Ajuntament no amaga “la seva preocupació per la situació en la qual es troba”, sobretot, el tram nord de la Llarga, on cada any es produeix l’afluència més gran de turistes per la ubicació dels tres càmpings rodencs i de dos restaurants. Aquest sector també ha mostrat el seu temor en veure perillar la temporada.

“No tenim platja per acollir tots els turistes que esperem aquest any amb la tornada a la normalitat després de la pandèmia com tampoc tenim sorra per ubicar uns serveis de temporada que acabem d’adjudicar. Les expectatives érem molt bones per aquest estiu, però no sabem què hi pot passar si no aconseguim que Costes hi actuï”, afirma Frederic Royuela, regidor de Turisme.

L’Ajuntament també demana que la sorra que ha de tornar el seu aspecte a la platja Llarga sigui dragada de la Pallisseta, al Roc de Sant Gaietà, una platja molt afectada també pels canvis de la dinàmica del litoral, arran de la construcció del Port Esportiu. Finalment, el consistori sol·licita que es posi en marxa el projecte d’espigons que el Ministeri i seria la solució definitiva perquè els temporals no afectin cada any la platja.


REDACCIÓ21 Abril, 2022
48220469-56a2-493e-b3a0-4a7624ef80b3.jpg

L’Ajuntament de Tarragona s’ha reunit amb el Servei Provincial de Costes a Tarragona per tal d’avaluar l’impacte del darrer temporal a les platges de Tarragona. La regidora de Medi Ambient, Eva Miguel, ha traslladat al cap de Costes, Antoni Espanya que “aquest últim temporal s’ha patit especialment a la zona nord de la Costa Daurada, a les platges de Tarragona, Altafulla i Roda de Berà”.

Des de Costes s’esperarà a la segona quinzena de maig per fer l’avaluació de l’estat de les platges, ja que es preveu que hi puguin haver noves afectacions i també es vol veure si es produeix una regeneració natural de les platges. Tot i això, és possible que s’actuï abans a la zona més afectada de la platja Llarga.

Eva Miguel ha explicat que “en cas que s’hagi d’utilitzar sorra de la platja del Vinyet, s’ha acordat amb Costes que es faci un cop hagi finalitzat el període de nidificació del corriol camanegre, per tal de preservar la posta”.

Miguel també ha afirmat que “fruit del diàleg amb Costes s’ha decidit dur a terme un estudi de la dinàmica del litoral, abans d’emprendre qualsevol acció de caràcter estructural”. En aquest sentit, Miguel ha posat de manifest que “aquests estudis ens han de permetre conèixer el comportament del nostre litoral, i, per tant, enfrontar-nos millor al futur”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2021

El Teatre Auditori de Salou acull una exposició sobre l’evolució paisatgística de la costa salouenca. La mostra la conformen instantànies antigues inèdites, procedents de l’Arxiu Municipal, i també de col·leccions privades; així com fotografies actuals de l’espectacular paisatge i el ric patrimoni natural que conforma el Cap de Salou.

L’exposició romandrà visitable fins al 19 de novembre de dilluns a divendres en horari de 10 a 20h. L’accés al complex s’ha de fer per carrer Advocat Gallego.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Octubre, 2021
IMG_1801-1280x960.jpg

La ciutat de Tarragona optarà a 3,5 milions d’euros dels fons Next Generation europeus amb l’objectiu de dignificar el litoral de la seva costa, amb un pla de turisme sostenible que preveu diferents actuacions en el barri del Serrallo i la plataforma del Miracle, que es troba en una situació delicada des de fa uns anys.

Castaño i Ricomà davant els mitjans

En aquest sentit sobre la plataforma malmesa, el batlle Pau Ricomà ha reconegut que es tracta d’aprofitar l’espai amb la missió de “fer més humana i dignificar la platja del Miracle i que la ciutadania recuperi aquest indret”, ja que segons el cap de l’executiu municipal el cost d’enderrocar-la és superior al fet d’intentar reconstruir-la amb una sèrie d’actuacions estructurals.

Ricomà ha reconegut que aquest projecte està en “fase competitiva”, ja que altres poblacions de la costa tarragonina i de la resta de la demarcació també s’acolliran en aquests recursos. En cas que els fons europeus no siguin concedits, des del consistori seguiran treballant “perquè aquests projectes no s’aturin”.

Així i tot, l’alcalde ha destacat que també hi ha una part d’aportació municipal en aquest projecte, que farà que sigui més competitiu i pugui obtenir l’aportació desitjada. En cas que Tarragona sigui l’escollida en aquest projecte, Brussel·les marcarà els terminis de l’arribada dels fons, segons ha dit Ricomà. Expectatives per ‘canviar’ la cara de la façana marítima.

VÍDEOS


PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Setembre, 2020
foto11-1280x856.jpg

El Port i la URV desenvoluparan el projecte

El Port de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han impulsat un projecte que pretén recuperar i restaurar la fauna i flora marina de la costa tarragonina, mitjançant la instal·lació de biòtops marins que ajudarà a recuperar diferents animals marins invertebrats i plantes característiques de la zona.

Com a exemple, aquest projecte té l’objectiu de recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la ‘Posidònia oceànica’, coneguda com l’alga de vidrers i la ‘Cymodocea nodosa’.

S’han escollit tres zones amb les condicions òptimes per instal·lar aquestes estructures i recuperar l’ecosistema. Aquestes ubicacions responen a una necessitat detectada en espais on les comunitats marines no estiguin plenament desenvolupades o hagin sofert problemes de degradació ambiental. La primera i segona ubicació es troben davant el dic de Llevant i la tercera se situarà a la Punta del Miracle.

Els materials emprats per a la fabricació dels biòtops són biodegradables i provenen d’elements reciclats, la qual cosa també contribueix a fomentar l’economia circular. A més, els biòtops estan dissenyats perquè es desintegrin en un marc temporal de tres a cinc anys, integrant-se a la sorra de la platja.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ1 Juliol, 2020

Visita de les autoritats vila-secanes

La platja de la Pineda tindrà un nou canvi ecològic, gràcies a la intervenció de Vila-seca en Comú, on aquest estiu s’instal·laran biòtops marins ecològics en el litoral vila-secà, gràcies a l’acord entre els comuns i l’Ajuntament. Aquests biòtops seran finançats per Repsol i ja s’han anat implantant en diferents localitats de la demarcació.

Mario Téllez, portaveu dels Comuns, ha volgut rememorar que en la darrera legislatura ja ho van proposar però “inexplicablement” la majoria absoluta de Poblet ho va tombar. Per aquest motiu ha volgut manifestar la seva satisfacció d’anar aconseguint fites que abans “xocaven amb el mur de la majoria absoluta”.

No obstant això, el portaveu dels comuns vila-secans adverteix que és una primera pedra. Per aconseguir la preservació del fons marí es requereix “una aposta decidida i global que vagi més enllà de la implantació de boies d’abalisament ecològiques” assegura.

A diferència de les boies convencionals, que tenen com a base blocs rectangulars de formigó que es treuen i es posen cada temporada, els biòtops artificials s’instal·len de manera permanent. Quan acaba la temporada d’estiu, es retira la cadena superior i la boia de plàstic que sura a l’aigua.

 


REDACCIÓ26 Maig, 2020

Ricomà assegura que les olors provenen del mar

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà ha assegurat que l’origen dels últims episodis de fortes olors de gas que ha patit la ciutat durant aquests darrers dies podrien venir del mar. Així ho ha declarat en la seva intervenció a la Comissió d’Investigació de l’explosió d’IQOXE del Parlament que s’està celebrant aquesta tarda, via telemàtica.

En el torn de preguntes als batlles, el diputat pel PSC, Carles Castillo, ha preguntat al cap de l’executiu municipal tarragoní per aquests successos que han aixecat les queixes dels veïns de la ciutat i que alguns grups polítics de la ciutat havien demanat explicacions al govern d’Esquerra i En Comú Podem.

Segons ha relatat Pau Ricomà, aquest problema portava amoïnant els membres del govern tarragoní i segons la investigació que ha impulsat Medi Ambient, aquestes olors químiques podrien tenir el seu origen en el litoral tarragoní. Concretament s’investiga si alguna embarcació que es troba pròxima a la localitat està realitzant tasques de buidatge o neteja de les seves bodegues.

L’alcalde de Tarragona, que s’ha mostrat molt preocupat sobre aquestes últimes afirmacions, ha demanat també a Capitania Marítima que investigui aquests fets i si realment hi ha algun vaixell que està realitzant algun tipus d’il·legalitat. Cal recordar que aquest succés ha indignat molt a la població tarragonina.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ5 Juny, 2019

Les fibres de roba de la rentadora contanimen el litoral

Més de la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba de la rentadora, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ha analitzat la contaminació per plàstics en l’aigua de mar, els sediments marins i la sorra de les platges tarragonines.

Però no són únicament els residus plàstics que es veuen flotant a l’aigua o arrossegats per les onades de mar, sinó també nombrosos plàstics de mida microscòpica, que no es poden veure a simple vista però que poden afectar la salut humana, segons els investigadors de els Departaments d’Enginyeria Química i de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV.

Aquests microplásticos arriben al medi marí a través de torrents i rieres, arrossegats per rius cabalosos com l’Ebre o mitjançant el clavegueram i dels emissaris marins.

També procedeixen de vessaments de polímers de plàstic d’origen industrial, d’abocaments directes al mar des d’embarcacions, i, en el cas de les fibres sintètiques, són les que es desprenen de les peces a rentar la roba.

A partir de les mostres obtingudes al litoral tarragoní, els investigadors han observat que fins al 57% del total dels plàstics analitzats corresponen a aquestes fibres microscòpiques de la roba, que acaben sent arrossegades fins a les depuradores, on només una part és eliminada del aigua que després s’aboca a la mar.

Quan van analitzar els sediments i la sorra de les platges, els resultats de les analítiques van posar de manifest l’existència de plàstics de mida microscòpica de tres grups principals: polipropilè (42%), poliestirè (37%) i polietilè (16%).

Els investigadors han aclarit que els plàstics que arriben a les platges no es degraden i només es trenquen en fragments cada vegada més petits per la força de les onades, i es considera microplástico quan la mida és de menys de 5 mil·límetres i nanoplástico quan és inferior a un mil·límetre.

L’estudi adverteix que la presència d’aquests microplásticos comporta un risc per a la salut perquè poden ser consumits pels humans a través dels aliments, que no han de ser necessàriament d’origen marí.

Cal repensar la situació dels nostres mars

Tant els invertebrats marins filtradors, majoritàriament mol·luscs i crustacis, com els peixos ingereixen els plàstics microscòpics que es troben en l’aigua i els sediments i els poden bloquejar el tracte digestiu, provocant la seva mort, i poden també estar en el seu sistema digestiu en el moment de la captura.

A més, assenyala l’estudi, els plàstics marins capten metalls pesants ?? i molècules orgàniques potencialment tòxiques que també poden trobar-se en el sistema digestiu d’aquells organismes i que, per tant, poden passar a les persones quan els mengen.

El següent pas, segons els investigadors, és estudiar si els nanoplásticos poden travessar les membranes de les cèl·lules del fetge, del ronyó o del sistema nerviós, i per això estan desenvolupant nous mètodes per detectar-los en mostres biològiques i avaluar-ne els efectes nocius per al salut humana.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter