05. Maig 2024

Arxius de Les màscares | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Març, 2019

“Quin triomf, quina batalla… No tenien res a fer, estaven allà nus, vestits com a primitius, sense cap arma. El coronel no va dubtar en fer cridar el patriarca i posar-se en el seu lloc, després va portar a totes les dones del poblat a la seva tenda…”

Malauradament la colonització del món en mans de l’eurocentrisme va obrir les portes a un dels capítols més salvatges de l’espoliació i el genocidi dels occidentals cap a altres pobles i cultures arreu del món.

Al continent Africà els saquejos, les violacions, els assassinats, la crema de poblats… estaven a l’ordre del dia. Es van sacralitzar símbols sagrats de la població indígena, cremant-los i establint-ne de nous amb iconografia cristiana. Quant patiment!

Molts europeus, després de les seves incursions van tornar a Europa amb trofeus de guerra, una guerra que només van lluitar ells. Aquests trofeus eren les peces sagrades tribals, no destruïdes, que feien cap a les metròpolis convertides en purs objectes exòtics per a decorar les cases de nobles i burgesos o nodrir col·leccions privades, únicament per l’exotisme i la bellesa del seu art.

Probablement al lloc on està situada la mostra “Àfrica a ca Batistó” en el seu temps s’hi trobaven obres d’art de diferents continents fruit d’aquesta colonització. És per aquesta raó que la mostra que podeu visitar al Museu d’Alcover fins al 31 de març té una gran importància ideològica i resulta del tot única.

En la mostra es poden veure algunes de les obres que he presentat en aquesta secció. D’aquesta manera,  podreu tornar allò digital en físic i meravellar-vos de la gran bellesa de l’art tribal i de l’entorn on es presenta.

Durant aquest últim tram de la mostra faré un sorteig d’una visita guiada “Bandolers, pedres i palaus” per a 6 persones on podran gaudir d’una visita al nucli antic de la vila d’Alcover per conèixer l’època dels bandolers i el Renaixement, seguidament una visita al museu descobrint als secrets de ca Batistó a més dels grans tresors del triàsic que amaguen les muntanyes d’Alcover i finalitzant la visita amb una degustació de cervesa artesanal produïda a Alcover.

Què heu de fer per guanyar?

Visitar la mostra i fer-vos una foto original en qualsevol lloc d’aquesta

Seguir el compte d’Instagram @artesinautor

Penjar la foto etiquetant el compte i amb els hastags: #artesinautor #africacabatisto

Divendres 5 d’Abril anunciarem el guanyador!

No perdeu l’oportunitat de visitar “Àfrica a ca Batistó”!

 


REDACCIÓ22 Gener, 2019

“Encara que no t’ho creguis, al meu cor encara hi ha llum per a tu.”

En un mateix continent, en un mateix país, en un mateix poble, en un mateix espai es poden fer obres absolutament diferents i amb una finalitat molt similar, algunes inspiraran tendresa i dolçor i hi haurà d’altres que tindran un caràcter agressiu, intimidador i, fins i tot, provocadores de por.

Avui vull parlar de dues obres d’un poble situat a Mali, els Bamana o Bambara. Aquests tenen origen mande i tenen una història realment antiga. Hi ha textos que parlen dels bambara com a habitants de les antigues ciutats de Djene i Tumbuctú. Actualment els bambara són un dels pobles amb més població de l’Àfrica occidental. Van patir una important colonització per part de França al s. XX però, no obstant això, el poble no va parar de créixer.

Les peces que us presento es coneixen per l’ètnia com a “Jo-nyeleni” (figura) i “Ntomo” (màscara). Realment, aquestes obres són pols oposats tot i que segurament apareixerien en els mateixos rituals.

A la “Jo-nyeleni” veiem les característiques més pròpies i d’identitat dels Bamana. Amb ella volen materialitzar la idea de dona ideal, amb grans malucs i pits, espatlles grans i una cara fina i llisa, a més de portar el cos decorat amb un seguit d’escarificacions i ornaments. Aquestes obres són utilitzades pels joves de la societat “Jo” (del sud del país Bamana), que ballen al seu voltant com a part dels rituals d’iniciació, tot i que alguns estudiosos també parlen que aquestes obres són utilitzades per aquests mateixos joves, per buscar parella, portant-les de poble en poble.

Vosaltres no éreu meves sinó que des del moment que jo us vaig tocar, jo era vostre i faria el que fos per vosaltres.

Tot i aquesta complexitat en els usos, podríem caracteritzar l’obra com una figura d’estil noble, bella i molt interessant per contemplar-la. Tant és així que artistes de principi de segle, com els grans Constantin Brancusi i Amadeo Modigliani, es van inspirar en ella per fer diverses obres, un bon exemple d’això són les obres “La muse endormie” o “The first step” del mateix Brancusi, totes dues de principis de segle XX.

Per altra banda, la màscara “Ntomo” és una obra impactant, amb un caràcter molt agressiu i una important presència. Acostumen a tenir “banyes” que els hi surten de dalt del cap i que tenen un significat en debat per molts col·leccionistes i estudiosos; molts pensen que són els anys amb els quals s’ha d’iniciar una persona (teoria dubtosa per aquesta obra, ja que té només 4 banyes i la iniciació es duu a terme a una edat més tardana), i hi ha d’altres que pensen que són pur desig de l’artista.

Sovint per fer aquestes màscares s’utilitzen elements per decorar la fusta, com són en aquest cas els “cauries”, però també porten miralls, penjolls, llavors… Sempre integrats amb algun tipus de pega natural.

Sovint per fer aquestes màscares s’utilitzen elements per decorar la fusta, com són en aquest cas els “cauries”, però també porten miralls, penjolls, llavors… Sempre integrats amb algun tipus de pega natural. La seva funcionalitat va molt lligada a les de les “Jo-Nyeleni” tot i que aquestes màscares pertanyen a una societat secreta totalment homònima i diferent de les figures. Durant les iniciacions aquestes màscares ballarien portant als iniciats després dels rituals (circumcisió, balls…) del bosc sagrat cap al poble.

Crec que aquesta dicotomia que existeix en l’estètica d’aquestes dues obres deixa clara la complexitat de l’art tribal, on les formes més boniques i belles del planeta, que han influenciat als grans intel·lectuals del s. XX i que han servit per ser icones d’un període històric, poden estar al costat de les forces més fortes i agressives encara que comparteixen un significat molt similar.

“Quan et vaig portar a casa Jo-Nyenli tot eren meravelles sobre tu, i encara les escolto, tot i que per a tu Ntomo, no hi havia bones paraules, encara que ja m’havíeu atrapat. Vosaltres no éreu meves sinó que des del moment que jo us vaig tocar, jo era vostre i faria el que fos per vosaltres.”

“La vostra llum sempre brillarà per a mi.”

 

 


REDACCIÓ8 Gener, 2019

“Vigila!!! Nosaltres fem màgia, som gent d’esperits, gent fosca, tenebrosos, primitius… Nosaltres som perillosos”

Què seria de tots nosaltres si ens refiéssim d’allò que veiem, del que ens imaginem, del que ens han dit… En definitiva, de les aparences? Quantes vegades m’hauré equivocat pensant que el que veia era d’una manera i finalment acabava sent d’una altra?

La peça que avui presento – d’aspecte misteriós i que potser inspira por – és un fetitxe del grup Ewe o Adja de Ghana i Togo. Es tracta d’una peça de poder, que s’ha utilitzat en rituals de màgia o budú. Presenta els sacrificis i ofrenes que el propietari de la peça, o el sacerdot del culte, hauria fet per complir les seves peticions.

Aquestes obres poden ser, en el seu inici, elements d’un altre culte, que les han reutilitzat convertint-les en eines per fer els cultes de màgia. Moltes vegades trobem “Venavis” que s’utilitzen per fer aquests rituals.

Acostumen a vestir robes de colors vermells i dins d’aquestes vegetals i ungüents. També és freqüent trobar elements del cos de les peces cremats o parcialment trencats, com és el cas de la boca i els peus del fetitxe que presento. Un altre aspecte a ressaltar són les pàtines (superfície de l’obra), acostumen a tenir rastres de sang i plomes a causa dels sacrificis que s’oferien als esperits durant els cultes budú.

El seu aspecte ens inspira desconfiança, segurament aquesta és una de les obres a la que tinc més respecte degut al què representa i és. Tot i això, encara que sigui una talla utilitzada per a rituals de màgia no l’hem de témer ni pensar que ha sigut utilitzada només per fer màgia i danyar.

Els cultes budú, tradicionalment a l’Àfrica no es relacionen amb el que podríem considerar “màgia negra” o màgia per danyar

Els cultes budú al contrari del que sempre s’ha dit, són cultes de religió tradicional africana igual que molts altres i, per tant, la finalitat d’aquests pot ser des de curar una persona d’una malaltia, protegir algú en un viatge, demanar per la fertilitat d’una dona o dels camps… fins a, com tots hem pensat, danyar a algú o provocar-li una malaltia.

La realitat l’exacta sobre la funcionalitat de les obres no la podem saber, ja que no tenim contacte amb la persona que va demanar fer-la i la va venerar, podria haver-se utilitzat per qualsevol cosa. Amb això, vull afegir que els cultes budú, tradicionalment a l’Àfrica no es relacionen amb el que podríem considerar “màgia negra” o màgia per danyar, més aviat podríem considerar-los cultes de protecció i cohesió social.

Encara que aquesta obra tingui una aparença dura i agressiva no podem pensar solament que és una obra amb una finalitat perjudicial. No ens hem de fiar de la seva aparença, segurament és tot el contrari al que hem pensat.

“I el que jo pensava de tu quan et vaig conèixer, era meravellós, eres per mi i jo per tu. Avui encara ric.”

Jesús ARJONA

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2018
jesus_arjona3-e1544481041448.jpg

Si veus la meva silueta caminant cap a tu, marxa. Hi ha vegades que els esperits són més poderosos que jo. No podré fer res per salvar-te. Pagaràs.

“Oh sacerdot, perdona la meva ofensa!”

 

Avui presento una peça amb un caràcter molt diferent de les anteriors, donada la seva agressiva funcionalitat. Es tracta d’una peça dels Lobi de Burkina Faso, que rep el nom de “Baàthil”.

La funcionalitat de l’obra es troba en debat, donat que hi ha autors que pensen que és el nexe entre el ser suprem i els humans, un comunicador entre lo terrenal i allò diví, però també hi trobem teories que ens expliquen que aquestes obres són part indispensable dels rituals “Milkuur”,  assassinats sagrats per venjança.

Els Lobi tenen la creença que si has fet una ofensa o dany a una persona estàs marcat per tota la vida i no pots seguir el teu cicle espiritual. És per aquesta raó que per netejar la ofensa i el cicle de la persona que ha violat les lleis, aquesta ha de ser castigada pel sacerdot del “Milkuur”. Ell realitza un “Baàthil”, per demanar permís i perdó als esperits pel que a continuació farà.

Els sacerdots, que estan ben vistos i tractats amb molt de respecte pels Lobi, consideren aquests rituals com una part fonamental i vital de les seves creences. Tot i això, els “Milkuur” viuen a les afores del poble, a un lloc no civilitzat, estan considerats persones fora del normal, i per tant no poden estar amb la resta del poble. La seva feina està vista com un fet de necessitat religiosa, però no ho entenen com a un fet natural.

“La mort és un tràmit. Per alguns la neteja de l’esperit”.

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2018
arjona3-1280x960.jpg

Avui a tu no et toca agafar poder.

Avui els anhels de llibertat es trenquen, marxen, fugen. Avui et veus oprimit. Sí, és per la seva culpa.

“L’home mai serà lliure si és ell qui es governa”.

 

A l’Àfrica hi trobem molts pocs pobles on les dones tinguin un paper distingit dins de la societat. Tenen prohibit l’accés a la religió, ideant la creença que si toquen, estan molt a prop d’alguns ritual o tenen contacte amb les màscares, es posaran malaltes, tot i que sempre han de participar dels cultes, també els hi prohibeixen l’entrada a l’administració de la justícia, l’educació i, com no al govern de poble.

Els homes són qui governen el poblat, qui administren justícia, qui són educats i qui fan honors als esperits.

Quina casualitat, actualment, a milions de quilometres de distància, en uns països “civilitzats” passa el mateix. Ens pensem que som molt diferents a ells i no ens n’adonem compte que negres, blancs, grocs, verds… tots som iguals.

“L’impensable tornat imatge”

En aquesta imatge, ella, com si es tractés d’una important mandatària Youroba de Nigèria ens apareix empoderada amb un vestit de patriarca i tapada amb el drap de la justícia d’aquesta mateixa ètnia.

Als seus peus, la religió, representada amb una màscara Gelede dels Youroba i al costat l’educació, una taula corànica dels Haussa, també de Nigèria.

Jesús ARJONA