Arxius de Judici Trapero | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Octubre, 2020
sentencia_trapero.jpg

La Fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma.

En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d’un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d’acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.

«El tribunal ha valorat les proves practicades d’acord a la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d’una manera clara i precisa en cada un dels punts objecte de debat, el que fa que sigui difícilment revisable en una segona instància, ja que el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, presidida per la immediatesa, per la dels altres participants en el procés, el que no es contempla en el nostre sistema penal», argumenta.

El judici va ser força mediatitzat

L’únic motiu de recurs en el cas d’una sentència absolutòria com la present (ja que no hi ha qüestions de dret material per rebatre) és l’error en la valoració de la prova, i per a aquests casos la llei és molt clara i impedeix que la sala d’apel·lació de la Audiència Nacional condemni els acusats absolts o s’agreugi la seva condemna. L’única possibilitat seria la d’anul·lar la sentència perquè se’n dicti una altra de nova celebrant-se, o no, nou judici davant del mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, i això últim només està previst quan s’hagués compromès greument el principi d’imparcialitat, cosa que no és el cas, creu la fiscalia.

«La celebració d’un nou judici, (en la més allunyada de les hipòtesis d’admissió d’un eventual recurs), es presenta estèril, ja que en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per formular l’acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda», opina el ministeri públic.

 A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d’acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s’ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d’estimació del recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.

Tot recurs exigeix causes taxades d’interposició per evitar que per aquesta via es tracti de substituir les funcions d’immediatesa en la valoració de la prova del tribunal que ha celebrat el judici, que són les que, en definitiva, constitueixen la medul·la de la resolució judicial. «En la sentència dictada no es troba aquest vici o defecte que obri una via d’impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació», conclou la fiscalia.

Per finalitzar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d’un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ8 Juny, 2020
trapero4.jpg

La Fiscalia de l’Audiència Nacional rebaixa la seva acusació contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero d’un delicte inicial de rebel·lió a un sedició pel qual demana una condemna de 10 anys de presó.

Fins i tot, planteja com a alternativa una condemna per desobediència, delicte que comporta penes de multa i inhabilitació, però no de presó.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Març, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El proper dilluns, el Ministeri Fiscal i les defenses exposaran les seves conclusions sobre el judici contra l’excúpula d’Interior arran del referèndum de l’1 d’octubre. A la banqueta dels acusats es troben l’exsecretari general d’Interior, l’exdirector general de la policia catalana i el major i intendenta dels Mossos. Tots ells estan sent jutjats per la seva ‘implicació’ (en major o menor grau) en la celebració del referèndum independentista. Després de pràcticament de tres mesos, el judici arriba a la recta final.

Abans de quedar vist per a sentència, les parts hauran de fer les seves qualificacions definitives. Ho faran d’una manera poc ortodoxa a causa de la crisi del coronavirus. Així, el proper dilluns, els acusats escoltaran les posicions de la Fiscalia i de la defensa per videoconferència des de Barcelona i no a la sala de l’Audiència Nacional.

Segons la providència de la Secció Primera de la Sala Penal dictada aquesta setmana, per la sessió del pròxim dilluns, 16 de març, els acusats i les seves defenses participaran “mitjançant videoconferència des d’un òrgan judicial de la ciutat de Barcelona”.

El tinent fiscal Miguel Carballo

Rebel·lió i no sedició
Aquest dia està previst que el Ministeri Públic es pronunciï sobre la qualificació definitiva. Tot i que ha mantingut durant tot el judici l’acusació per rebel·lió contra Trapero i els excaps dels Mossos Pere Soler i Cèsar Puig, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va subratllar, el primer dia de la vista, que tenen en compte la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del ‘procés’.

El més probable és que el Ministeri Fiscal demani penes ajustades al delicte de rebel·lió i no de sedició com fins ara. Pel major Trapero se sol·licita 11 anys de presó i inhabilitació.

Un cop parli el Ministeri Públic, serà el torn de les defenses, que elevaran a definitiva la seva petició al tribunal de lliure absolució. Una setmana després, el 23 de març, està prevista la presentació dels informes finals de les parts, però el tribunal encara no s’ha pronunciat sobre el format de la vista aquell dia. Després el judici quedarà vist per a sentència.

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
césar_puig-1280x720.jpg

Continua el judici contra la cúpula de la conselleria d’Interior de Catalunya a l’Audiència Nacional. Un dels acusats és l’advocat vallenc, que en 2017 exercia les funcions de secretari d’Interior. La Fiscalia demana 11 anys de presó per un delicte de sedició.

Cèsar Puig, exsecretari d’Interior a Catalunya

Aquest matí, quan Cèsar Puig ha arribat a la seu judicial de San Fernando de Henares, compartint taxi amb l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler, ha parlat amb larepublicacheca.cat. Puig ha dit que estava fort anímicament i s’ha confessat satisfet amb el desenvolupament del judici. “Creiem que ens va bé”, però tot i això no vol cantar victòria perquè “cal veure com acaba”.

En la sessió d’avui, en què estaven citats a declarar diferents comissaris de la policia catalana, un grup d’advocats que formen part de la Plataforma Juristes per la República s’han desplaçat a Madrid, més concretament a l’Audiència Nacional per “donar ànims a Cèsar Puig”. Alguns dels juristes eren de Valls, terra natal de l’exsecretari del departament d’Interior durant el procés independentista.


REDACCIÓ3 Març, 2020
trapero_trist.jpg

Ha estat sens dubte una declaració valenta. Sobretot perquè el lletrat d’administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria haver dit que no se’n recordava. Però no ho ha fet. Ha respost a totes les preguntes que fi van ser formulades per les defenses i acusació en el judici contra la cúpula d’Interior per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Joaquin Martínez, a través de videoconferència, ha explicat de forma detallada i clara que la magistrada instructora Mercedes Armas va demanar als cossos policials que actuessin amb “paciència, prudència i contenció” durant l’1 d’octubre. D’aquesta manera, l’alt funcionari judicial va corroborar la versió donada per l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero

A la compareixença en qualitat de testimoni al judici que enfronta a l’Audiència Nacional, ha relatat que la jutgessa Armas va advertir Trapero i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos que la jornada seria “difícil” i que confiava en la “professionalitat” dels agents. Així mateix, Martínez va indicar que Pérez de los Cobos va reconèixer que es va trobar amb “situacions difícils” aquell dia, encara que el coordinador va transmetre al TSJC que les va mantenir “sota control”.

Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero. Ningú és capaç de dir com es va assabentar el coordinador policial de la trobada entre el cap dels Mossos i la jutgessa. Tot una incògnita….

 


REDACCIÓ2 Març, 2020
ricard_judici_trapero.jpg

L’activitat continua a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Segueix el judici contra l’excúpula dels Mossos d’Esquadra durant el procés.

En la banqueta dels acusats s’asseuen l’exsecretari i exdirector dels Mossos i el major i la intendenta del cos policial. Fiscalia demana un màxim d’11 anys de presó, inhabilitació per un delicte de sedició, entre d’altres. Està previst que el judici quedi vist per sentència el proper 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare. Aquesta setmana està previst que declarin testimonis de relleu. Passarà per l’Audiència Nacional el secretari del TSJC, l’exconseller d’Interior Jordi Jané, l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové i l’exsecretari de Govern Jaume Vidal de Ciurana, alguns dels quals ja van declarar durant el judici al Suprem. Les declaracions arribaran després de les contradiccions entre comandaments de la Brimo i de la Guàrdia Civil sobre el 20-S a Economia.

Així, aquest dilluns estan citats a declarar el comissari en cap dels Mossos a Barcelona d’aquella època, Joan Portals, que haurà de justificar la seva actuació durant el 20-S i l’1-O, i el comissari Emili Quevedo, de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, que al Suprem va responsabilitzar l’expresident Carles Puigdemont de tirar endavant el referèndum tot i els advertiments de possibles conflictes al carrer per part de la cúpula policial. El comissari Miquel Esquius, que va ser designat cap del cos quan el conseller Miquel Buch va agafar la cartera d’Interior i destituït un any després, també es preveu que declari dilluns. Igualment s’ha demanat la declaració de l’intendent Josep Lluís Rossell, adjunt a la Prefectura en el moment dels fets.

Per dimarts està prevista la declaració del comissari Josep Milan, excap del cos abans de Trapero, i cap de la regió de Girona el 2017, el comissari Sergi Pla, cap de la regió central, on dos mossos van ser expedientats per la seva actitud l’1-O en favor del referèndum, i Francesc Xavier Monclús, cap de la regió de Ponent, que va ser investigat per haver conegut moviments per fer arribar les urnes de l’1-O i no haver actuat, entre altres comandaments policials. També declararà l’actual comissari dels Mossos a Tarragona, Josep Maria Estela.

Dimecres es preveu la declaració del número 2 de la Comissaria d’Informació en aquell moment, Miquel Justo Medrano, Carles Anfruns, de la regió Metropolitana Sud, Antoni Verger, número 2 del comissari Joan Carles Molinero, i David Boneta, comissari en cap del Camp de Tarragona. Aquest últim va fer unes declaracions polèmiques en assegurar que els Mossos obeirien la Generalitat.

Jordi Jané

Aquell dia també es preveu la declaració del secretari del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joaquim Martínez, que va estar present en algunes de les reunions de la magistrada Mercedes Armas amb els comandaments policials.

Finalment, per dijous està prevista la declaració de l’exconseller d’Interior Jordi Jané, que va dimitir el juliol del 2017, l’exsecretari de Govern en l’etapa de Puigdemont, Jaume Vidal de Ciurana, i l’exsecretari general de la Vicepresidència i d’Economia Josep Maria Jové, detingut el 20-S i processat pel TSJC.

Aquests testimonis arriben després que aquesta setmana passada hagi declarat el cap de la Guàrdia Civil a Economia el 20-S, que va recriminar l’actitud de la intendent Laplana en no allunyar els manifestants ni recriminar a Jordi Sànchez les seves propostes. En canvi, els caps de la Brimo van declarar dimarts passat que era impossible fer perímetres de seguretat i passadissos sense fer càrregues policials, cosa que hauria pogut provocar allaus humanes.

El coronel de la Guàrdia Civil que coordinava les peticions d’ajuda als Mossos es va desvincular de l’operatiu judicial i va admetre «tensions» amb el comissari Ferran López.

 


REDACCIÓ16 Febrer, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior arriba aquesta propera setmana a alguns dels testimonis més rellevants.

Es tracta de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle, que va dimitir el juliol del 2017 per desavinences amb l’orientació política del Govern; el comissari superior de Coordinació Central el 2017, Joan Carles Molinero; el comissari en cap d’Informació dels Mossos, Manel Castellví; el cap de torn de la sala central de comandament aquells dies, Josep Lluís Guerrero López; i el comissari en cap d’Investigació Criminal Rafael Comes. Els quatre comissaris hauran de donar la seva versió sobre com es va preparar el dispositiu de l’1-O i com es va dur finalment a la pràctica. Està previst que tots cinc declarin dimarts.

Prèviament, dilluns, serà el torn de les defenses per interrogar l’excap d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, i també declararan tres mossos d’Esquadra que van intervenir l’1-O. Dimecres està previst que comencin els testimonis demanats només per les defenses. En concret seran vuit mossos d’Esquadra i el número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya, el coronel Mariano Martínez Luna. Dijous està previst que declari la cap de Protocol de la Vicepresidència de la Generalitat durant el 20-S, Anna Teixidó, l’exconsellera d’Interior en l’època del tripartit, Montserrat Tura, i vuit mossos més.

Amb aquests testimonis, les defenses pretenen contrarestar els últims testimonis de càrrec, demanats per la fiscalia, que han criticat durament les decisions i la intervenció dels Mossos d’Esquadra els dies previs a l’1-O i el mateix dia de les votacions.

La secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament

Aquesta setmana passada, un cap d’antiavalots de la Guàrdia Civil que va actuar el 20-S a la Conselleria d’Economia va dir que els Mossos haurien d’haver distanciat els manifestants ja a primera hora del matí, quan eren menys. D’aquell 20-S també ha declarat un testimoni clau durant el judici al Suprem, la secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament.

Un altre testimoni de càrrec contra els acusats ha estat aquesta setmana el d’un comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que va analitzar multitud de correus on Trapero enviava a la cúpula política d’Interior els seus plans per intentar aturar el referèndum, cosa que la fiscalia considera que va permetre alertar la població de com reaccionar a l’operatiu policial. Les defenses, però, han intentat invalidar aquest testimoni i els correus que va comentar perquè no s’havia preguntat prèviament per aquesta documentació.

Dimecres passat va declarar l’actual número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, excap d’Informació, Juan Manuel Quintela, que va criticar l’actuació dels Mossos l’1-O, basant-se en els àudios de les emissores policials d’aquell dia i en els documents interceptats abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.

Segons aquest policia, els Mossos van fer seguiments als cossos estatals i en alguns casos van entorpir les seves accions, a més de no activar els antiavalots per tancar centres de votació. També va argumentar que creia que les pautes d’actuació del cos autonòmic eren un «advertència» als agents perquè «anessin en compte» amb la seva actuació durant el referèndum.

 


REDACCIÓ19 Gener, 2020

L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns, dia 20 de gener, i durant diverses setmanes el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, l’exsecretari general del Departament d’Interior, el vallenc Cèsar Puig, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendenta del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Un equip de redactors del digital republicacheca.cat acompanyarà des de la sala de l’Audiència Nacional tot el judici.

El judici serà a la mateixa sala que el cas Gürtel

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins, i s’hi preveuen un centenar de testimonis, molts d’ells repetits del Suprem pel judici de l’1-O. Es farà a la seu que l’Audiència Nacional té a un polígon industrial de San Fernando de Henares, a uns 20 quilòmetres de la seu principal del centre de Madrid.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí passava al Suprem).

Trapero és un dels principals acusats

Dos mesos de judici
La primera setmana del judici servirà per a les qüestions prèvies i les declaracions dels quatre acusats, mentre que la última serà per a les conclusions definitives i els informes finals. Entremig, i durant quatre setmanes, està prevista la declaració d’un centenar de testimonis, bona part dels quals ja ho van fer al Tribunal Suprem durant el judici contra els polítics independentistes. Entre aquests, destaquen el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari dels Mossos Ferran López, que va dirigir el cos durant la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Està previst que declarin el 3 i el 4 de febrer. També està citat el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, i el seu número dos, el 5 de febrer.

En les següents sessions declararan diversos guàrdies civils, policies nacionals i mossos d’Esquadra, i la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ho farà el 12 de febrer. El 18 de febrer declararan l’exdirector dels Mossos i actual regidor de Barcelona Albert Batlle i diversos comissaris de la prefectura dels Mossos. Altres comissaris ho faran a principis de març. També estan citats l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, l’exconsellera d’Interior Montserrat Tura i el secretari de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els últims dies podrien declarar l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers d’Interior Jordi Jané i Joaquim Forn, l’exvicepresident Oriol Junqueras i la seva antiga mà Josep Maria Jové, ara investigat pel TSJC. Els testimonis empresonats podrien declarar per videoconferència per no haver-se de desplaçar a Madrid.

Trapero, Puig i Soler,  claus pel procés

Cèsar Puig i Pere Soler també estan processats

La fiscalia considera que Trapero, Puig i Soler es van “sumar al pla secessionista” i van posar “al seu servei” el cos dels Mossos d’Esquadra. En l’escrit d’acusació apunta que els Mossos van tenir “capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i dels fins independentistes”. I que la seva capacitat va ser “imprescindible” per acabar celebrant el referèndum.

Així mateix, considera algunes actuacions com a “impròpies del cos”, com seria el cas dels suposats seguiments a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

En el mateix escrit apunta que entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es van produir a Catalunya “fets violents sobre les persones i les coses, generant un clima de tensió i enfrontaments susceptibles de generalitzar-se”.

La Fiscalia acusa Trapero d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes

El ministeri públic creu que Trapero va “dissenyar de manera deliberada” tot un pla (pla Àgora) per tal que els Mossos no haguessin de complir l’ordre d’aturar el referèndum dictada pel TSJC. A més, l’acusa d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes. A més, considera que l’excap dels Mossos va actuar amb “inactivitat conscient” i que va evitar “posar fi al greu problema d’ordre públic” i, de retruc, va impedir que els registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia es fessin amb normalitat. Apunta, doncs, que no va preveure que es produirien “incident d’índole violenta”.

En l’escrit, s’acusa Cèsar Puig de facilitar informació i alertar de l’actuació d’altres cossos policials de l’Estat desplegats a Catalunya per l’1-O. De Pere Soler determina que va donar “cobertura i protecció” a les persones implicades en l’organització del referèndum.

Teresa Laplana, intendenta dels Mossos

Sobre la intendent Teresa Laplana, la fiscalia considera que va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes, “impedint el desenvolupament de la diligència judicial”, és a dir, dels registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia. A l’escrit, el ministeri públic apunta que Laplana va anar informant als seus superiors i que era “plenament conscient” que calia que els Mossos intervinguessin i que s’havien de demanar reforços.

També consideren que no va prestar l’ajuda que sol·licitava la Guàrdia Civil quan veia que els seus vehicles patien danys i que l’actitud dels manifestants “era cada cop més violenta”. Considera que les 35.000 persones concentrades mostraven actitud “inequívoca de fustigació” i que va acceptar, sense qüestionar-les, les ordres de Trapero.

Fiscalia considera que Laplana va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes

De la mateixa manera que ja recollia la interlocutòria de processament de l’Audiència Nacional, el ministeri públic creu que Trapero, Puig i Soler van facilitar informació als organitzadors dels referèndum i també els alertaven dels moviments dels altres cossos policials desplegats a Catalunya per a l’1-O. “La relació entre els alts càrrec dels Mossos i els responsable de l’independentisme es va manifestar de manera inequívoca”, recull l’escrit.

Estratègia per aparentar
Fiscalia acusa Trapero, Puig i Soler de bastir una estratègia per “aparentar” que estaven donant compliment a les ordres d’aturar el referèndum. “Van elaborar un pla fraudulent, deliberadament ineficaç”, recull l’escrit. Els retreu que, amb la seva actuació, van fer que la resta dels agents del cos no actuessin i van promoure “la inacció i la deixadesa de funcions”. En l’escrit s’apunta que la resistència als col·legis electorals es preveia que fos pacífica però “amb vocació d’oposició i resistència contundent”.

També els acusen d’haver creat un sistema de comunicacions paral·lel al marge dels canals oficials per compartir informació i, en alguns casos, també moviments dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Declaracions prèvies al Suprem
Es dona la circumstància que la majoria de testimonis ja van declarar al Suprem i que el principal acusat també ho va fer, tot i que no tenia l’obligació de fer-ho. Acompanyat de la seva advocada, Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC. No obstant, la diligència judicial es va allargar, van desmuntar el cordó i per estalviar-se el temps de tornar-lo a muntar van decidir treure la secretària judicial pel terrat que donava accés al teatre Coliseum.

Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC.

Sobre el dispositiu de l’1-O va explicar que va ser acordat amb el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que coordinava els tres cossos policials i que la magistrada del TSJC Mercedes Armas mai li va retreure cap mancança. També va explicar que van demanar al Govern que desconvoqués el referèndum per evitar problemes d’ordre públic, però no li van fer cas.

Igualment, va explicar que la magistrada els va recordar que s’havia d’impedir el referèndum amb “paciència, contenció i garantint la pau social”, cosa que els Mossos van intentar fer, segons la seva versió. Finalment va explicar que dos dies abans de la DUI van preparar un dispositiu per detenir els membres del Govern si així ho ordenava el TSJC.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter