L’alcalde de CiU a l’ajuntament de Vila-seca, Josep Poblet (actual alcalde del municipi), ha rebut l’escalfor de tots els seus en l’acte de la seva presentació. Una presentació que ha comptat amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
Artur Mas i Josep Poblet, aquest vespre
El president ha volgut donar suport i encoratjar a Poblet a través d’un emotiu discurs. En aquest, Mas ha tocat temes sensibles d’actualitat al territori, de manera molt delicada. A tot això, Artur Mas ha declarat que ha vingut a Vila-seca “perquè hi ha en Poblet”, un home insistent i que no dóna mai res per perdut quan afecta a Vila-seca.
Mas ha elogiat la feina de Poblet i el seu equip Un dels temes que més cou és la imputació de Poblet i els seus pel Cas Innova on suposadament es van detectar irregularitats en la construcció del CAP de Vila-seca. Aquí Mas ha volgut sortir en defensa de Poblet, i del seu govern, i ha dit que “en els moments difícils és quan has de donar suport a la gent que aprecies” i ha denunciat que aquesta situació és fruit d’alguns que només “volen trencar les cames d’aquells que fan les coses bé” i aquestes situacions “et serviran per posar la pell més dura”.
Poblet també parla del cas del CAP Josep Poblet també ha fet referència al Cas Innova dient que “estem vivint un malson judicial, aliè a Vila-seca” i alhora ha volgut deixar clar que tot i així molts ciutadans li donen suport.
Mas bebent aigua abans de pronunciar el discurs
A banda de tot això, l’alcalde i alcaldable de CiU ha explicat els motius principals pels quals ha decidit presentar-se. “Després de guanyar-me la confiança del meu fill com a pare, ara me la vull guanyar com a alcalde, a veure si ho aconsegueixo”, ha declarat Poblet, qui a més ha dit que també és gràcies al suport que rep de ‘casa’ i sobretot perquè “hem complert el programa de govern”.
L’escalfor de més de 600 persones Més de 600 persones s’han aplegat a la sala de convencions de l’Hotel Gran Palas de La Pineda. Cares conegudes dels governs municipals veïns s’han apropat per donar suport a Poblet i alhora, saludar al president de la Generalitat.
Entre els assistents hi havia el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, el senador Jordi Sendra, Josep Maria Cruset, Jordi Jané. Josep Maldonado, Frederic Adan, Mercè Dalmau, Albert Vallvé, Martí Barberà i Pere Granados i la seva junta de govern de Salou, entre d’altres.
El nou president de la Cambra de Comerç de Tarragona, el farmacèutic Andreu Suriol, ha estat rebut pel president de la Diputació de Tarragona, el convergent Josep Poblet. Aquesta visita està emmarcada en les trobades oficials que el màxim responsable de l’ens cameral està mantenint amb els representants de les principals institucions del territori.
En aquestes visites, Suriol, de forma molt resumida, explica als seus amfitrions les línies estratègiques i de treball que vol impulsar durant el seu mandat.
Durant la trobada amb el president de l’ens supracomarcal, Suriol ha fet palesa la seva preocupació sobre la necessitat d’algunes infraestructures pel desenvolupament del territori, així com la millora de la formació de la mà d’obra.
L’aposta acèrrima per la internacionalització serà també un dels pilars del seu mandat.
Albert Abelló, que va ser president de la Cambra durant més de 8 anys, ha acompanyat a Andreu Suriol durant la visita a la Diputacio.
Endesa ha renovat un centre de transformació de Vila-Seca per millorar el servei elèctric de 1.800 clients. La companyia ha instal·lat tres nous interruptors encapsulats de mitja tensió, cosa que millora substancialment la seguretat, evita microtalls en el servei i redueix les situacions de risc elèctric a la zona turística i lúdica de la Pineda.
Després d’aquesta renovació, el centre de transformació ubicat a la façana del parc aquàtic Aquopolis, ja té els seus cinc interruptors amb aïllament de gas. Aquesta actuació, que ha suposat una inversió de 55.000 euros, forma part de les accions previstes per la companyia per comarca del Tarragonès.
Segons ha expressat el diputat del Partit Popular (PP) al Parlament de Catalunya, Rafael Luna, “els ciutadans de Tarragona, Salou i Vila-Seca han estat enganyats amb el tema de BCN World”.
En aquest sentit, Luna demana explicacions als alcaldes dels tres municipis, Josep Fèlix Ballesteros, Pere Granados i Josep Poblet, respectivament. “L’acte de la torre del Pretori de Tarragona va ser l’escenificació d’un engany massiu”. Segons Luna aquell dia es “va prometre un projecte encisador amb el que volien construir un país real, per donar feina als aturats i als empresaris tarragonins i van assegurar que tenien les inversions garantides i que tot sortiria sobre rodes”.
No obstant aquestes paraules, el diputat popular afirma que “era tot mentida, que no tenen el finançament, que no tenen els inversors i que tot el que han fet especular sobre el projecte de BCN World ha estat un engany”
Ha conclòs recordant que “Ballesteros, Granados, Poblet i Artur Mas van prometre que plourien milers de milions del cel i ara ho muntaran pagant-ho amb els nostres diners, amb diners públics”.
Ballesteros i Poblet signant el conveni de col·laboració
L’Ajuntament i la Diputació de Tarragona ja treballen amb un ull a Tarraco Viva, el gran festival romà de la ciutat que s’ha convertit en un esdeveniment cultural internacional.
Amb l’objectiu de col·laborar amb la difusió de la cultura, el president de la Diputació, Josep Poblet, ha signat un conveni de col·laboració amb l’edil de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros.
El conveni El pacte signat preveu una inversió de 25.000 euros. Una xifra que confirma la voluntat de col·laborar amb entitats i ajuntaments de les comarques tarragonines per difondre la cultura.
Recordem que el darrer festival va estar dedicat al bimil·lenari de la mort de l’emperador romà August.
Recrear els instants previs a la sortida del Titanic del port de Southampton (Anglaterra) el 10 d’abril del 1912, quatre dies abans del fatídic enfonsament. Aquest és l’objectiu de l’exposició ‘Titanic The Reconstruction’, que iniciarà la seva gira mundial la primavera del 2016 a Tarragona.
La mostra s’ha presentat aquest dimarts mentre es porta a terme la construcció de la maqueta més gran que s’ha fet mai sobre el luxós transatlàntic, a escala 1:30.
El casc es construeix a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i, al gener, els treballs es traslladaran a Granada per instal·lar-hi els interiors. El conjunt s’enllestirà cap al gener del 2016 i tindrà unes mides de 3,5 metres d’alçada i 12 de llargada.
La reproducció del Titanic, realitzada per un equip d’una vintena de persones sota la direcció tècnica d’Enric Calvo, recrearà la partida de l’embarcació al moll de la ciutat anglesa.
Amb un cost estimat d’un milió d’euros, el muntatge reproduirà el funcionament de les grues de càrrega del port, dels automòbils i dels carruatges de cavalls, i pretén mostrar el bullici de gent i l’expectació generada a l’entorn d’aquest vaixell de luxe.
El director de la Fundació Titani, Jesús Ferreiro
A la part d’estribord de la maqueta de l’embarcació es mostrarà, mitjançant obertures al casc, l’interior del vaixell i la distribució de les dependències, amb les cabines de les tres classes existents, menjadors, salons, l’escalinata, la cabina Marconi o la carteria, un espai que adquireix rellevància perquè va ser la primera zona a inundar-se i on van morir els primers tripulants -quatre carters. En aquest sentit, la maqueta inclourà uns 400 personatges, entre tripulació i passatgers.
L’exposició comptarà també amb reproduccions de les zones més importants del Titanic, com ara la bodega on es transportaven les obres d’art i la zona on viatjaven els automòbils.
En aquest sentit, es podrà admirar el cotxe original Brush 1909, denominat “el cotxe del Titanic”, que havia de navegar en el vaixell per a ser presentat a Europa. També es podrà admirar l’obra pictòrica “El Sueño del Titanic”, del pintor càntabre Enrique Gran.
El conjunt ocuparà uns 1.500 metres quadrats de superfície i inclourà uns 6.000 punts de llum. Els seus impulsors, que fa dos anys que hi treballen, han decidit construir la maqueta a escala 1:30, la mida més gran possible perquè la mostra es pugui veure arreu del món. Els visitants també podran contemplar la maqueta en perspectiva i podran conèixer, a través d’audioguies, la història de la construcció, el funcionament i l’enfonsament del vaixell, ocorregut el 14 d’abril del 1914 en aigües de l’Atlàntic nord després de topar amb un iceberg.
La mostra, impulsada per la Fundación Titanic, presentarà la maqueta més gran de l’històric transatlàntic que mai s’ha fet. Actualment la maqueta s’està acabant de construir a Castelló d’Empúries i, al gener, es traslladarà al Parque de las Ciencias de Granada, on es durà a terme el muntatge final de tots els elements fins el gener de 2016.
La Diputació de Tarragona aboca sis milions d’euros a les catorze subseus dels Jocs Mediterranis de 2017.
El ple d’aquest divendres al matí ha aprovat per unanimitat el protocol d’intencions segons el qual distribuirà aquesta partida entre les poblacions, inclosa Tarragona com a seu principal, perquè puguin condicionar les seves instal·lacions esportives, segons l’esport que els ha tocat.
A part d’aquesta quantia, l’ens injectarà gairebé 3 milions més, en l’horitzó 2017, materialitzant així amb el seu compromís d’ajudar la ciutat en el finançament dels Jocs.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha mostrat molt satisfet per l’acord, si bé no les té totes que l’Estat també acabi complint.
El protocol d’intencions entre la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona per a la celebració dels XVIII Jocs Mediterranis ha estat el principal punt, aprovat per unanimitat, que ha comportat una modificació de crèdit del pressupost de la corporació.
Josep Poblet ha atribuït la disponibilitat d’aquesta partida a la bona gestió d’aquests anys en les arques de la Diputació.
Masagué és substituït El ple també ha servit perquè el convergent Joan Plana, de l’Arboç, prengués possessió com a nou diputat en substitució de l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué.
El Partit Popular (PP) de Vila-seca ha manifestat avui el seu desacord amb una de les accions adoptades per l’equip de govern del batlle convergent, Josep Poblet.
Els fets es remunten al passat 26 d’octubre durant el ple municipal on, segons Jordi Camarasa, portaveu del PP a Vila-seca: “Josep Poblet va deixar de ser l’Alcalde de tots els veïns i veïnes per passar a ser el Batlle dels qui creuen que Catalunya no és Espanya”.
Les tres banderes Els populars aconsellen a l’equip de govern dient que “una manera de començar a ser un Ajuntament de tots els veïns i veïnes del municipi seria penjant les tres banderes que ens representen al balcó de l’Ajuntament: la de Vila-seca, la senyera i la d’Espanya”.
De fet, i recordant que aquest diumenge se celebra la Festa Nacional del 12 d’octubre, Camarasa assegura que “ara té una oportunitat única per rectificar.El 12 d’Octubre és la Festa Nacional, la festa de tots, d’aquells que se senten representats per la bandera municipal, per la senyera i per la bandera espanyola. Penjant, aquest diumenge, les tres banderes a la façana del Consistori, Josep Poblet li diria al nostre municipi que, encara que hagi participat en nombroses activitats independentistes, vol continuar sent l’Alcalde de Vila-seca i no el Batlle dels independentistes”.
Una important representació d’alcaldes s’ha desplaçat, aquest matí, al Palau de la Generalitat amb l’objectiu de fer a mans del president de la Generalitat de Catalunya, les mocions municipals a favor de la consulta del proper 9 de novembre.
L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha estat l’encarregat de lliurar al cap de govern català les mocions en representació del Camp de Tarragona. A l’acte han participat, entre d’altres, els alcaldes de Vila-seca, de Cambrils i Tortosa.
S’han aprovat mocions favorables a la consulta sobiranista a 920 ajuntaments, alguns d’ells governats per populars i socialistes. Els alcaldes i regidors han volgut escenificar el seu compromís amb la defensa del dret a decidir i amb dret democràtic com és opinar sobre el futur de Catalunya.
Oriol Junqueras, líder d’Esquerra Republicana i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, ha referit que, aquest és el moment, de defensar la democràcia amenaçada pel govern presidit per Mariano Rajoy.
Algunes de les mocions aprovades pels plenaris municipals inclouen esmenes consensuades per l’Associació Catalana de Municipis i per l’Associació de Municipis per la independència.
Seria impensable que, en una societat tant avançada com aquesta, un estat democràtic no permetés el dret a pronunciar-se. Per aquest motiu, la Diputació ha aprovat, avui, una moció de suport a una convocatòria sobre el futur polític de Catalunya. La moció en qüestió no menciona en cap moment el dia de la consulta, el 9-N.
La sessió plenària d’aquest divendres ha durat més o menys com sempre. En la d’avui s’hi debatia, entre altres temes, sobre el suport o no a la consulta sobiranista.
No hi ha hagut cap torn de paraula durant la sessió, només s’ha pogut escoltar la veu de José Luís Martín (PP) que ha dit que votaria en contra de la moció.
Com era d’esperar, la moció ha estat aprovada per una ampla majoria favorable. Només el PP, amb el vot de Marín ha votat en contra de la moció, ja que l’altre representant del PP a la Diputació, Sebastià Domènech, ha estat absent a la sessió plenària d’avui. També han faltat a la cita les diputades Montserrat Carreras i Judit Fàbregas, de CiU.
El pacte entre les forces polítiques ERC, CiU i PSC han arribat a un acord per aprovar la moció, per arribar a aquest acord, els diferents portaveus polítics han reconegut que han renunciat a algunes propostes per tal d’arribar a un consens. El fill que ha sorgit d’aquesta unió de forces és una moció una mica insípida.
Josep Masdeu, portaveu del grup socialista, ha dit que “el punt d’inflexió per a signar la moció era que no podíem estar d’acord amb el 9N. La possibilitat de pacte i de diàleg, a través de negociar i de parlar molt, hem aconseguit posar-nos d’acord”.
A més, Masdeu ha afegit que “estem a favor d’una llei de consultes, la que es fa el 9N no podrà ser perquè de moment no hi ha acord entre governs i per tant no és legal. Per això nosaltres defensem el federalisme i entenem amb tota lleialtat que és el millor per Catalunya i que pot ser la solució. Perquè es basa en el diàleg, en un pacte previ, no en un diàleg de sords, en una negociació. I com sempre, en tota negociació no tothom aconsegueix els màxims que proposa per després poder arribar a un pacte que sigui possible”.
Cedències necessàries
Per la seva banda, el republicà Tomàs Bigorra ha declarat que “és cert que hem cedit, però els altres també. Ens consta que els textos que han presentat els socialistes a altres llocs respecte el que hem aprovat avui aquí hi ha un abisme. No té res a veure una cosa amb una altra. A la Diputació acostumem a pactar molt les coses d’aquest tipus. Aquí el que ha prevalgut ha sigut integrar el màxim possible a tots els grups de la Diputació”.
Quina diferència hi ha entre la moció aprovada per l’Associació de Municipis Catalans (AMC) i la de la Diputació de Tarragona? Doncs bé, sembla ser que en el text de la moció de la Diputació, hi falten alguns serrells, és a dir, 9N o 9 de novembre no hi apareix enlloc.
Sense 9-N
Segons el president de la Diputació, Josep Poblet, si no hi apareix el 9N no passa res. “A mi el que a vegades em preocupa és que el temes depenguin d’aquests tecnicismes. Les qüestions ade que si hi ha aquella paraula, aquella coma, lletra o número són coses més anecdòtiques. Jo ho situo a el terreny d’aquelles coses que han de resoldre alguns davant l’opinió pública. No és cas de CiU. El que queda clar és que la nostra posició és molt recta ferma i no té cap tipus d’oscil·lació, que queda més amplificada per l’àmplia majoria que hem aconseguit en aquest ple”.
Tots d’acord, però…
Poblet escortat per Josep Maria Cruset, ha dit que “l’important és que la Diputació ha adoptat una acord molt potent. Estem d’acord amb que els catalans i catalans siguin consultats, que es faci la consulta per a saber-ho, donem suport al president de la Generalitat i al govern actual, al Parlament que ha creat el marc legal i a les forces polítiques que ho han fet possible. Si la diputació aprova tot això vol dir que estem d’acord amb allò que signarà demà el president, que és la convocatòria d’una consulta. Això vol dir que si no fos el 9N i fos el 10 o el 12 doncs també hi estaríem d’acord”.
Consultes i la consulta El portaveu d’ERC, Tomàs Bigorra, en referència al text del a moció aprovada ha dit que “el text és pràcticament el mateix que el que teníem inicialment. Potser és descafeïnada perquè no hi apareix el 9-N, però el contingut continua sent el mateix. El que queda clar i de manera inequívoca és que amb l’aprovació d’aquesta moció es dóna suport a una consulta i amb la signatura del Decret d’Artur Mas, dóna suport a la consulta del 9-N”.
Què han fet Ballesteros i Granados? L’alcalde Salou, Pere Granados ha estat el primer fer acte de presència a la sala de plens de la Diputació. Granados es veia tranquil i relaxat. Per altra banda, Josep Fèlix Ballesteros ha entrat uns minuts més tard però amb temps suficient per a demostrar la “complicitat” que hi ha entre ambdós alcaldes. Ambdós han estat una bona estona intercanviant paraules i rialles.
Després que Granados i Ballesteros s’abstinguessin en la votació per donar suport a la consulta del 9N en els plens municipals, avui han votat a favor de la moció de la Diputació.
Què ha canviat? Doncs bé, segons Pere Granados, “en el ple d’ahir no podia votar per no ferir sensibilitats. Com a alcalde de Salou no em podia pronunciar per no ofendre a ningú. Això d’avui és diferent”. Potser és diferent perquè en la moció d’avui en cap moment es fa esment al 9 de novembre.
Avui, 26 de setembre de 2014, un dia abans que Artur Mas, president de la Generalitat, firmi la convocatòria de la consulta del 9N, a la Diputació de Tarragona estan a favor d’una consulta, no d’aquesta.
REDACCIÓ6 Març, 2015
L’alcalde de CiU a l’ajuntament de Vila-seca, Josep Poblet (actual alcalde del municipi), ha rebut l’escalfor de tots els seus en l’acte de la seva presentació. Una presentació que ha comptat amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
r a signar la moció era que no podíem estar d’acord amb el 9N. La possibilitat de pacte i de diàleg, a través de negociar i de parlar molt, hem aconseguit posar-nos d’acord”.
