Arxius de jordi roca candidat pp congrés | Diari La República Checa

Crec en l’Individu com a peça fonamental de la nostra Societat; crec en la Família com a institució bàsica de protecció dels vulnerables.

Crec en la Vida, que és on rau el nostre futur; crec en la llibertat, que és la única manera de viure el nostre present; i crec en la propietat, fruit d’haver viscut el nostre passat en llibertat.

Crec en Déu; respecto profundament a qui no hi creu; i entenc molt i molt a qui dubta.

Crec en la Democràcia; crec en la limitació temporal i quantitativa del poder delegat pel poble; crec en la divisió de poders; crec en la estabilitat institucional; crec en la convivència; crec en el respecte a la pluralitat.

Crec en un Estat Limitat que garanteixi, a partir d’una Constitució, la igualtat dels Homes i, en especial, la igualtat de l’home i la Dona; que imposi el compliment dels contractes; que limiti l’acció dels individus i les organitzacions amb un joc de regles just i igual per tots; que eviti l’abús de poder dels col·lectius organitzats.

Crec en la Societat del Benestar; crec en la protecció del Medi Ambient, en el respecte als animals i en la cura de la natura.

Crec en la gent que estalvia; crec en la gent que arrisca; crec en la gent que serveix als altres.

M’apassiona la Política.

M’atreu tot allò que ens humanitza: les Arts, les Ciències metòdiques, la Tecnologia, el Disseny, la Comunicació, l’esport i les infinites formes de lleure que inventem.

Algun dia vull ser periodista.

 

 VISTO POR EL RETROVISOR

Que una persona se defina a sí misma recitando su Credo es psicológicamente tenebroso, pero si al final, en un acceso de sinceridad, confiesa que en realidad le gustaría ser pecador (periodista), entonces estamos ante un hombre sometido a su propia imagen pública.
Me da una pena terrible. Jordi no es feliz atrapado en esa cárcel moral de credos que oprimen su verdadera y escondida voluntad de volar libremente por el presente dejando ir la pluma (estilográfica) a los cuatro vientos. Salir del armario para Jordi es dejar la política para hacer Periodismo (a mi también gusta).

Es protagonista cuando querría ser narrador, relator, observador…periodista. Me parece un hombre inteligente, pero infeliz, aunque lo lleve muy bien públicamente. Jordi, la vida son cuatro días y alguno llueve.

Jordi te pido que no te marchites en la maceta del PP, ni en la de los Credos, ábrete al mundo, libera tu verdadero espíritu, hazte pecador que también puedes obtener el perdón, hazte periodista.

Te esperamos con los brazos abiertos. En la República Checa serás bienvenido.

Ego te absolvo.