26. Abril 2024

Arxius de #joemquedoacasa | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Març, 2020

 Els sis remolcadors del Port de Tarragona -Poblet, Cambrils, Guernica, Getxo, Rómulo i Remo-, agafaran el relleu de l’embarcació de Salvament Marítim, ‘Punta Mayor‘, i encapçalaran l’homenatge als sanitaris i professionals que ens cuiden i es troben lluitant contra la pandèmia del coronavirus.

Aquesta iniciativa es va impulsar inspirant-se amb l’homenatge de la ciutadania, que cada dia a les 20 del vespre, surt als balcons a reconèixer la tasca dels professionals. La proposta es va adreçar al president del Port, Josep Maria Cruset, qui va traslladar aquesta iniciativa al capità del ‘Punta Mayor‘, qui es va sumar fent sonar cada dia la sirena.

El buc de Salvament Marítim va marxar del Port de Tarragona i les sis embarcacions agafaran el relleu d’aquesta iniciativa d’homenatge, en la que també se sumen la resta de vaixells mercants i altres embarcacions que es troben amarrades al port tarragoní.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020

Actituds irresponsables davant la imposició de quedar-se a casa a conseqüència de la crisi sanitària provocada pel coronavirus són el pa de cada dia. Sembla que al nostre país només reaccionem a base de restriccions i sancions. Ens costa prendre consciència i ser solidari davant una lluita que és de tothom. Hauríem d’aportar el nostre gra de sorra per evitar el contagi, la propagació i ser infectats.

Ara mateix, el millor antídot és quedar-se a casa, encara que la mesura sigui realment desagradable i impopular. Els ciutadans ens toca col·laborar i quedar-nos a casa. No és el moment d’acudir i posar en pràctica la picaresca.

Entre tots hauríem de fer els impossibles per frenar el Covid-19 i la solució passa obligatòriament per quedar-nos a casa. Les xerrades al carrer hauran de quedar per una altra ocasió, quan no hi hagi el perill de contagiar-nos o d’infectar a tercers.

No podem oblidar que aquesta malaltia mata… O sigui, no és una broma. Per això, necessitem la implicació, responsabilitat i solidaritat de toth@m. Només hem de quedar a casa i respectar els protocols.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020

No hi ha manera d’entendre que passa pel cap d’aquells que es resisteixen a respectar el confinament imposat per l’estat d’alarma. No entenen que no es tracta d’una broma ni s’està fent un gra massa.

El coronavirus està matant a molta gent i cal, ara més que mai, ser responsables i solidaris. És obvi que a ningú li agrada romandre a casa i sobretot si el bon temps ens convida a un gaudir d’un bon vermut en bona terrasseta o en una guingueta a vora mar. Però, no es pot. Ara no!!! Hi ha gent que encara no està conscienciada ni sensibilitzada.

Troben tota mena de picaresca per ‘enganyar’ a les autoritats policials. Pobres!!! Si al cap i a la fi s’estan enganyant a ells mateixos. No tenen en compte que com més col·laborem més ràpidament ens en sortirem. Crec que no hauria de ser necessari que la policia sancionés a ningú, sobretot si tenim en compte que si estem confinats no contagiarem a ningú ni ens infectarem. I d’aquesta manera, alleugerim la pressió i evitaren el col·lapse als centres sanitaris. No cal que ens expliquin milongues per no respectar el confinament. Si per mi fos tots els que estan al carrer haurien de ser sancionats i de forma exemplar. D

es del meu balcó puc apreciar episodis que posen de manifest que molts ciutadans passen per l’arc del triomf les mesures imposades pel govern. És com si això del coronavirus no anés amb ells. Se n’obliden que ells poden ser portadors o poden ser infectats per algú aparentment saludable.

Estic segur que l’executiu imposarà normes molt més restrictives per combatre el Covid-19. No hi ha més opcions. I també és cert que els inconscients i els poc solidaris no donen peu a una altra sortida. Sembla que només entenem les coses per la via de la sanció i de la repressió. Portem 4/5 dies de confinament i ja ens comencem a avorrir.

Hi ha qui continua fent xerrameques al carrer

Què farem quan el govern ens informi que l’aïllament domiciliari va per llarg? Abans del mes d’abril, això no està resolt. És obvi que tots estem preocupats amb el nostre futur laboral i l’economia (la crisi econòmica que ja es deixa olorar). Estic segur que entre tot@s tirarem endavant i capgirarem aquesta situació d’emergència sanitària i crisi econòmica. Hem sortit d’altres ben complicades. Tenim la sort que ningú no ens envia a la guerra ni a guanyar batalles amb armes, només ens exigeixen el confinament. Potser, dins de la gravetat no és el meu greu. No ho tenim pas tan difícil com els professionals sanitaris que s’hi estan jugant la vida per salvar-nos.

Només cal una mica de solidaritat i paciència. Aguantem uns dies més abans que el govern – que continua improvisant – ens prohibeixi sortir cada dia al supermercat, al quiosc o quatre cops a la farmàcia. Ja tindrem temps per a tots això i fins i tot per passejar el gos del veí, però col·laborem per evitar contagiar-nos o que ens infectin. Potser no és la millor opció que ens confinin a la força i a cop de sancions. Ara per ara el millor, el més sensat i responsable és quedar-se a casa. Ho tenim clar, collons?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ16 Març, 2020

Primer de tot cal dir que no tinc ni idea d’epidemiologia ni del COVID-19 però el dimarts dia 10 – després d’anar a una coneguda cadena de supermercat on vaig veure que les estanteries estaven arrasades i escoltar al Professor Oriol Mitjà i al Doctor Antoni Trilla – vaig fer un comentari al Facebook, mig de broma mig en serio, dient que els jutjats haurien de tancar 15 dies.

L’endemà dia 11, a primera hora del matí, vaig anar al jutjat de Reus i pels passadissos judicials, en lloc de comentar qüestions jurídiques, només es parlava del coronavirus. La preocupació, incertesa… de tots els operadors jurídics era evident però havíem de continuar treballant. Vaig assistir a una diligència judicial i la mateixa jutgessa va adoptar les seves pròpies mesures d’autoprotecció en rebre declaració a una persona investigada (apartant-se a més de tres metres). Per part meva, només em vaig poder apartar un metre i mig, les parets del despatx no donaven per més.

Aquell mateix dia 11 es va reunir el Consejo General del Poder Judicial on sorprenentment aprovava una instrucció que deixava en mans de cada jutge/sa acordar la suspensió o no de les actuacions judicials per raons sanitàries que requeriria la prèvia autorització del TSJ i de ratificació posterior del CGPJ. Quasi res!!! Totes les associacions professionals de jutges i fiscals (conservadores i progressistes) van criticar la decisió adoptada per l’òrgan presidit per Carlos Lesmes.

L’endemà al matí del dijous dia 12, uns quants jutges/sses (es podien comptar amb els dits d’una mà) van anunciar a els seus comptes del Twitter que, a nivell individual, suspenien els judicis del seu òrgan jurisdiccional durant els propers 15 dies. Cap d’aquells jutges/ses eren del nostre territori i com, advocat de a peu i com la resta d’altres advocats, la preocupació era evident pels assenyalaments judicials de la propera setmana davant la incertesa de la suspensió o no i de les mesures de protecció sanitària que hauríem d’adoptar. Aquell 12 de març “només” s’havien detectat 1.622 casos de coronavirus confirmats davant els 9.191 d’avui dilluns (demà ja seran més d’11.000).

Però a Reus “vam veure la llum” quan a mitja tarda d’aquell dijous, el Col·legi de l’Advocacia de Reus ens va comunicar l’Acord del Jutge Degà restringit l’accés a la ciutadania i professionals a l’edifici judicial (llevat citació o assenyalament judicial) i l’Acord de la Junta de Jutges acordant, durant els propers quinze dies, la suspensió de tots els judicis i actuacions judicials llevat aquells procediments amb persones privades de llibertat, actuacions del jutjat de guàrdia amb persones detingudes, ordres de protecció… Durant aquell mateix dijous dia 12, el Col·legi de l’Advocacia de Reus ja va anant implementant mesures com ara el tancament de les seves instal·lacions (biblioteca, despatxos…), implantació del teletreball per al personal administratiu, suspensió del SOJ, SOM… presencial que es prestaria de forma telefònica…

Aquestes mesures judicials i col·legials adoptades a Reus deuen ser les primeres que es van adoptar en l’àmbit nacional per garantir la salut sanitària d’aquelles persones que havien d’anar al palau de justícia i pels advocats, procuradors, pèrits… que, dia a dia, trepitgem els jutjats.
No va ser després de la publicació al BOE, a la nit del dissabte del dia 14, del RD 463/2020 declarant l’estat d’alarma que acordava – a la disposició addicional segona – la suspensió dels terminis processals quan el Consejo General del Poder Judicial es va “despertar” i, ara sí, decreta – a tot el territori nacional la suspensió de totes les actuacions judicials (judicis, declaracions…) assenyalades. A Reus, ja ho havíem fet dos dies abans.

Malgrat estar confinats a casa per l’estat d’alarma o fent un autoconfinament solidari (segons el color polític que un s’ho miri), la “vida judicial” continua… amb detinguts, víctimes de violència de gènere… i ja s’han adoptat instruccions necessàries per preservar la protecció sanitària dels advocats amb els drets dels detinguts amb un sistema de comunicació telefònica a la mateixa seu de comissaria. Veurem!!!
Del COVID-19 no puc opinar, però escoltant als experts i aprofitant l’altaveu que em dóna el “larepublicacheca.cat” només vull dir dues coses:
QUEDEM-NOS A CASA!!! Tots els advocats que conec estem a casa, però no de “vacances”, estem teletreballant – amb mitjans telemàtics – a disposició dels nostres clients per qualsevol consulta…, i
Que el Gobierno prohibeixi anar a treballar (llevat aquells sectors essencials). Em voldria equivocar, però molt em temo que la propera setmana el nostre Gobierno “rectificarà” i la prohibició serà total. CONFINEM-NOS!!!… no és una qüestió de “colors polítics”.

Carles FERRER
Advocat