REDACCIÓ5 Agost, 2015
“Decepció i preocupació” així s’ha expressat l’alcalde en funcions, Javier Villamayor, sobre l’avantprojecte dels pressupostos generals del 2016. El document no recull la partida per assumir les inversions de l’Estat necessàries per a la celebració dels Jocs Mediterranis de 2017. “Confiàvem en aquesta partida per iniciar la tramitació de les obres” ha explicat Villamayor. “Es tracta d’una inversió necessària, racional, fonamentada i amb una visió de llegat per a la ciutat, tal com hem fet amb tot el projecte 2017, en el qual cal recordar que ja hi ha el compromís explícit de la resta d’administracions públiques”.
“L’Estat forma part del Comitè Organitzatiu dels Jocs i hem mantingut moltes reunions amb diferents representants, són coneixedors de primera mà del projecte. La planificació s’ha fet pensant en l’endemà, és un projecte realista i el volum de l’aportació de l’Estat s’ajusta a la realitat pressupostària actual”.
Dues setmanes per creuar els dits
De fet, el regidor no se n’ha pogut estar d’establir comparacions amb els diners invertits pel llavors govern socialista de Zapatero a Almeria pels Jocs Mediterranis reclamant “lleialtat institucional” a pesar que els governs no siguin del mateix color, o en els milions d’euros destinats en els pressupostos generals de l’estat d’enguany a Donosti per la seva condició de cocapital cultura europea per l’any vinent. “L’administració general de l’Estat i el COE no poden ser insensibles a les necessitats d’un projecte internacional com é sel nostre”.
Per això, ha continuat Villamayor, “tot i la decepció, no ens resignem, continuem treballant per tal de resoldre la situació. Ara emplacem a l’acció conjunta dels grups parlamentaris perquè en la tramitació dels pròxims dies s’inclogui aquesta partida. Els Jocs del Mediterrani són un projecte d’Estat, governi qui governi, ara toca fer política en majúscules”.
Hi ha un pla B
Cal recordar que les bonificacions fiscals per als patrocinadors dels Jocs vigent en l’actualitat va ser introduïa pel diputat popular Alejandro Fernández la tardor del 2013. Un ferro coent al qual agafar-se durant “dues setmanes de tramitació parlamentària” que haurien de permetre complir el pla actual per arribar a temps a construir el Centre Aquàtic, rehabilitat el camp del Nàstic i remodelar l’estadi d’atletisme de Camp Clar. “Si tenim un pla B? N’hi ha per tots els riscos i incerteses, preparats pel pitjor esperant el millor”.
Ara bé, també cal tenir present que Villamayor tampoc ha pogut presentar encara cap document que obligui l’Estat a finançar tot aquest seguit d’equipaments. I les apel·lacions a les “sensibilitats del COE“, a les “declaracions públiques de suport” de Congrés i Senat, a la “visita a Tarragona del màxim representant de l’Estat” o a la bona fe, sense anar més lluny, no sembla que puguin ser un aval polític de nivell.
