03. Maig 2024

Arxius de iolanda serra | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Maig, 2015

 

Inf_Inteligencias_Multiples“Aquest nen no arribarà en lloc”, aquestes són les paraules que van haver de sentir els pares de l’Albert Einstein perquè deien que el nen era lent i reflexiona massa abans de respondre a una pregunta dels mestres. També es queixaven de que no aconseguia aprendre res de memòria, que no li agradava el francès, ni la geografia,  ni l’esport… Anys més tard, el pare de la Teoria de la Relativitat va deixar una cèlebre frase per a la prosperitat : “L’educació és allò que et queda després d’oblidar allò que has après a l’escola”. Stephen Hawking  és una altre exemple de geni incomprès, un nen que s’avorria a classe i que estava convençut de que anar a l’escola era una pèrdua de temps.

Podríem continuar amb una llarga llista de genis marginats que van tenir la mala sort de trobar-se amb un sistema educatiu rígid i quadriculat on aprendre era un sinònim de memoritzar dades.

Afortunadament les coses estan canviant i cada cop sentim parlar més sovint de les intel·ligències múltiples. L’auto d’aquesta teoria, el Howard Garner, psicòleg expert en ciències de l’Educació de la Universitat de Harvard, assegura que és una gran estupidesa ensenyar a tots els nens de la mateixa manera. Tots hem d’aprendre en funció de les nostres passions i potenciant aquell tipus d’intel·ligència que ens fa especials (sense deixar de treballar i potenciar la resta, es clar). Els mestres juguen aquí un paper clau com a guies per tal de fer reconèixer als alumnes les seves principals intel·ligències i ajudant-los a aprendre de la millor manera possible.

Segons Garner, existeixen 8 tipus d’intel·ligències diferents:

  1. La verbal: habilitat per l’escriptura i l’oratòria, amor pel ritme, la mètrica i el so de les paraules.
  2. La visual-espacial: capacitat per orientar-se i capar l’espai físic i les formes.
  3. La cinètica-corporal: habilitat pel ball i el moviment. El cos es converteix en el mitjà de comunicació.
  4. Lògica-matemàtica: capacitat per treballar amb números i deduir conceptes abstractes.
  5. Musical: habilitat per captar el ritme, el to i el timbre i sensibilitat per apreciar i expressar-se mitjançant la música.
  6. Intrapersonal: capacitat per conèixer els sentiments propis, pensaments i objectius, amb tendència a reflexionar i actuar en conseqüència.
  7. Interpersonal: sensibilitat per atendre al altres, empatitzar, establir relacions, interactuar, liderar…
  8. Naturalista: talent per observar, comprendre i explorar el medi natural.

Espanya lidera el rànquing de països europeus amb un major fracàs i abandonament escolar. No és per estar orgullosos, però tampoc veig intencions per part del govern d’arreglar les coses amb un ministre d’Educació que deprecia les assignatures que potencien la major part de les intel·ligències, o amb consellers que donen prioritat a la llengua per sobre del contingut.

Estic convençuda de que tots portem un petit geni a dins nostre que hem de saber treure fora. Confiem doncs en els mestres, penso que són ells qui tenen la clau per ensenyar, a més dels coneixements acadèmics, educació emocional, habilitats socials, hàbits i valors com l’esforç, l’autodisciplina i l’auto motivació.

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

 


REDACCIÓ20 Abril, 2015

BESO
Els petons són benèfics

Cada 13 d’abril es celebra el dia internacional del petó, una data que sorgeix d’una curiosa anècdota, doncs commemora el dia en que es va fer el petó més llarg de la història i que va durar 46 hores i mitja.

Més enllà de les formalitats socials, o de les seves funcions com a preludi de quelcom més, m’agradaria centrar-me en la part més fisiològica dels petons.

Per tots aquells obsessionats amb l’operació biquini, us agradarà saber que, amb cada petó, es consumeixen de mitja unes 12 calories. Això és degut a que movem fins a 36 músculs i perquè les nostres pulsacions augmenten considerablement.

Pels amants de la neurociència, heu de saber que, segons el psiquiatra i escriptor Jesús de la Gándara, en part, la felicitat depèn de la quantitat de petons que ens fan o que donem. Quan besem apassionadament, un bon número d’hormones, com ara les famoses endorfines, es posen en marxa proporcionant una agradable sensació benestar  amb capacitat analgèsica . De la ma d’aquestes endorfines, s’alliberen l’oxitocina i la testosterona, responsables de la lactància i l’excitació sexual respectivament. A la gesta s’uneixen també l’adrenalina i la noradrenalina, que fan pujar la tensió i la freqüència cardíaca (atenció cardiòpates!).Besos

I ara ve la resposta a la pregunta que planteja el bolero:  “perquè tanques els ulls quan em beses?”…  Doncs es tracta, ni més ni menys, que  d’un mecanisme de protecció degut a la dilatació de les ninetes conseqüència de l’alliberació de la fenelitilamina (també present a la xocolata, aneu lligant conceptes?).

I per acabar, d’on venen aquestes papallones que sentim a l’estómac quan fem un petó com cal? Quan besem es produeix una corrent nerviosa que arriba a una zona del cervell on es controlen molts circuits nerviosos, com ara l’abdomen.

Bé, ara ja sabem  algunes coses més sobre un acte tant intuïtiu com és el de fer petons. Això si, es recomana que vagi sempre acompanyat d’una bona higiene bucal, però d’això en parlaré més endavant.

Petons

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

 

 

 

 


REDACCIÓ16 Febrer, 2015

sexualAquest cap de setmana que acaben de deixar enrere deu haver estat el més passional i disbauxat de tot l’any. Per una banda San Valentí i per l’altre el Carnestoltes…

Heu de saber (com a culturilla general) que el dia 14 de febrer, a més de San Valentí, també es celebra el Dia Internacional de la Salut Sexual, una efemèride promocionada per l’Aliança Europea per a la Salut Sexual (ESHA). L’objectiu d’aquest esdeveniment és conscienciar a la població de la importància de mantenir uns hàbits sexuals saludables així com de donar a conèixer l’impacte que tenen les disfuncions sexuals a la qualitat de vida de les persones.

I és que la sexualitat ens acompanya al llarg de tota la nostra vida , des de que naixem fins que morim, i l’expressem contínuament, ja sigui mitjançant les emocions o el comportament. Trobo que és interessant i necessari la promoció d’una sexualitat i afectivitat saludables. Igual, d’aquesta manera, podem contribuir a prevenir embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual o disfuncions sexuals que poden afectar l’autoestima de les persones i que, sovint, s’amaguen per por o per vergonya.

Algunes malalties com la diabetis, la hipertensió, el colesterol elevat o determinades afectacions psiquiàtriques, poden afavorir les disfuncions sexuals i això, no s’ha d’acceptar com a normal, doncs pot tenir remei. No ens hem d’avergonyir d’anar a un especialista si trobem que la nostra vida sexual no és complaent, no ho hem de veure com un tabú.

Aprendre a gaudir d’una sexualitat sana i activa, a qualsevol edat, és l’objectiu d’aquesta jornada.

Salut!

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

Fuente: Enfermera Salud Mental 2.0

 


REDACCIÓ2 Febrer, 2015

costaNo més aquells que han fet o estan fent una tesi doctoral saben el que és passar-se dies, setmanes i mesos, estudiant  articles, referències, altres tesis…, sense saber molt bé cap a on et portaran.

Així em trobava jo fa uns dies quan, de cop i volta, llegint a una prestigiosa educadora per a la Salut, la Martine Bouman, sobre estratègies comunicatives per introduir missatges de salut a les sèries de televisió (sobre això justament versa la meva tesi),  va i em trobo amb un text que fa referència a una seqüencia concreta d’una telenovel·la holandesa anomenada Costa! emesa en horari de prime time. La sèrie transcorre a Salou.

La gent està asseguda a les terrasses  davant del mar gaudint d’una meravellós matí d’estiu. Frida, interpretada per la famosa actiu holandesa Katja Schuurman, arriba al seu apartament després d’un passeig matutí. Allà es troba a la seva promiscua companya de pis, representada per la monumental Froukje de Both, acomiadant-se de la conquesta de la nit anterior amb un llarg petó… Tot seguit ve  una conversa entre les dues amigues, un  diàleg entretingut on es van colant tota una sèrie de missatges de salut pública gents moralitzants, únicament informatius, està molt bé.

Bé, tot això és molt interessant, però a mi el que m’emprenya es veure que l’escena transcorre a Salou. Perquè es clar, abans d’enregistrar  l’escena, els productors i guionistes devien pensar… “A veure, un entorn característic pel seu llibertinatge i a on la mala vida sigui un leitmotiv… Ja ho tenim, Salou!”.  I fa ràbia, perquè mira que Salou ho té tot per ser una ciutat sinònim de Salut i Benestar, però ves per on, ens hem guanyat aquesta fama, ara què? Ens posem a jeure?

Yolanda SERRA

 


REDACCIÓ26 Gener, 2015

salutNo fa gaires dies  vaig participar  d’ un curs de primers auxilis a la llar. És una d’aquelles coses que s’haurien d’ensenyar de manera obligatòria a les escoles, tant a nens, com a docents, com a pares… Aprofito per reivindicar la figura de la Infermera Escolar, present, des de fa molts anys, a Estats Units i Països Nòrdics. A Espanya no més les podem trobar als col·legis d’educació especial, però bé, aquest és un altre tema.

La qüestió és que, quan vàrem preguntar als pares com tractarien un ensurt tan bàsic com ara la cura d’una ferida superficial, les respostes em van transportar a la època de la meva avia.

Sota l’asseveració general de la màxima “lo que pica, cura”, el noranta per cent dels assistents no haguessin dubtat, ni per un moment, en fotre un bon raig d’alcohol o d’aigua oxigenada sobre el genoll rascat del seu fill. Bé, és normal, som un país fidel a les nostres tradicions. És més, podríem afirmar que, qui no ha vist una capa escumejant de color blanc sobre un ferida, no ha tingut una infantesa com Déu mana.

Afortunadament, ha arribat el moment d’enderrocar un (de tants) mites sanitaris: davant d’una ferida, ja sigui superficial o profunda, no es fa servir alcohol ni aigua oxigenada. Tinguem en compte que aquests productes són desinfectants, que no antisèptics.  La manera en que actuen sobre les ferides seria la següent:

L’alcohol: deshidrata la ferida i coagula les proteïnes creant una pel·lícula aïllant que permet el creixement de determinats microorganismes.

L’aigua oxigenada: disminueix el reg sanguini  i endarrereix la cicatrització.

La millor actuació davant d’una ferida és la més senzilla i la més econòmica: rentar bé amb aigua i sabó i, posteriorment, aplicar un antisèptic. Tot i que el més comú és la povidona iodada, el més recomanable és la clorhexidina. Tampoc no s’haurien de tapar les ferides si són superficials. No més en aquells casos en que la zona es pot contaminar fàcilment, com ara el palmell de la ma.

Desterrat el mite de que allò que pica, cura, no descarto anar desmentint altres tradicions sanitàries en endavant…

Salut!

 


REDACCIÓ9 Abril, 2014

Més de 100 persones han acceptat la invitació per participar en la celebració del primer aniversari de la revista +Actual. Representants de totes les formacions polítiques i de diferents ciutats han fet un brindis en el bar-restaurant ‘Museum’ que s’ha omplert de gom a gom.

museum
El bar ‘Museum’ s’ha omplert de gom a gom

Han assistit també un important nombre d’advocats, regidors, representants sindicals i d’associacions veïnals, alguns jutges i periodistes.
En un acte senzill, però emotiu, el director i el cap de continguts de la primera revista del cor de Tarragona, Ricard Checa i Dani Martínez, han agraït la confiança dels col·laboradors, anunciants i els personatges que omplen les pàgines de la publicació.
Dani Martínez ha explicat que +Actual pretén, amb un periodisme social i diferent, presentar reportatges atrevits i més personals. Ha reconegut que el canvi de la revista es deu a la demanda de la seva audiència. “No ens importaria convertir-nos en la revista Lecturas de Tarragona”, ha remarcat Martínez.
Per la seva banda, Ricard Checa ha adreçat un emocionat agraïment a tot el seu equip, sense el qual “aquest producte seria impossible o encara més complicat”. Ha dit que la independència, l’atreviment i el respecte són els elements fonamentals de la revista.
Ha recordat que “continuarem fent el que ens agrada: periodisme i mantenir la gent informada des d’una perspectiva diferent i més humana”. Checa ha confessat que, en aquests 365 dies, han hagut moments veritablement difícils, però “continuarem perquè el pacte el tenim amb el lector”, a qui “hem devem explicacions”.
El propietari del bar ‘Museum’, el conegut i carismàtic Juan Carlos Vidal, ha llegit un ‘discurs’ força divertit, on ha aconseguit arrancar els aplaudiments i somriures dels assistents.
L’equip del +Actual ha bufat les espelmes i ha fet un brindis amb cava.
Durant la “trobada d’amics’ – com a ha classificat la festa d’aniversari Ricard Checa – s’han sortejat diversos premis i els assistents han pogut deixar un missatge en un llibre.

TEXT: MF
FOTOS: S. Cordón