REDACCIÓ8 Maig, 2017
Avui estic fent un somni realitat, un anhel que m’acompanya des de fa lustres.
Aquest és el primer article que publicaré en un mitjà i estaré molt satisfet si aconsegueixo transmetre l’alegria que m’envolta en poder compartir aquestes desordenades lletres.
Intentaré en petites pinzellades i subtilment, entre línies, abduir-vos al meu submón dels pensaments i sacsejar-vos el cap a base de cabòries i reflexions, que segurament seran titllades de demagògia per aquelles persones amb manca d’empatia.
Comencem ….
Recentment, el xef que va néixer a Manresa, un parell d’anys més tard que jo, va fer bullir les xarxes socials per uns comentaris sobre els becaris que l’acompanyen al seu restaurant amb estrella Michelin: l’Àbac.
Seguint un conveni reglat, en Jordi Cruz dóna l’oportunitat a becaris, amb carència de retribució econòmica i titllats d’esclaus per l’esquerra rància i radical, a formar-se.
Sí, és aquella mateixa gent d’esquerra que defensa les xarxes d’intercanvi i de col·laboració entre membres qui en fa la crítica més sagnant.
Incloure que has passat 3 mesos de becari a l’Àbac és bo per a qui ho realitza? No és un punt que estarà en negreta al currículum?
Tot això em recorda converses viscudes amb persones que fan descàrregues de sèries per internet pel simple fet que són gratis. Persones que sistemàticament critiquen als empresaris que contracten treballadors de forma legal amb contractes temporals per estalviar-se diners.
És la gent que critica al propietari de Zara per donar 3 milions d’euros a creu roja quan mai han donat ni un cèntim a aquesta entitat. És la gent que es queixa d’Amazon, dels grans centres comercial, dels outlets, d’Uber … i van als comerços regentats per asiàtics a comprar les coses per un tema de què s’estalvien uns euros.
A tots, tan de dretes com d’esquerres, espero que no m’acuseu d’intrusisme laboral pel fet d’escriure i opinar sense tenir cap formació al respecte. Espero també que no defenseu els meus interessos econòmics per fer-ho sense rebre ni un sol euro.
Encantat estaré si,en comptes d’un aprofitat que pren el lloc de treball a un jove que ha estudiat Periodisme o a un tertulià a l’atur, trobéssiu en mi, una persona que sense la necessitat de conèixer el concepte “diners”, se sent la més ben pagada del món.
Gràcies Diari la República Checa!
Gràcies per ‘esclavitzar-me’
Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007
