20. Abril 2024

Arxius de GUSTAU VILELLAS | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Setembre, 2020
gustau__viellas.jpg

L’altre dia, fa poc, vaig rebre per un grup d’una coneguda aplicació de missatgeria una notícia on explicava un cas on uns ‘okupes’ van ser protegits pels Mossos d’Esquadra davant un intent dels propietaris a entrar a casa seva que havia estat ocupada.
Els comentaris que seguidament es van produir em van fer pensar, reflexionar i mirar aquell fet en perspectiva històrica.

Comencem ….
Un dia vaig rebre un enllaç d’una notícia que informava del següent:
Un cop van arribar a lloc els Mossos d’Esquadra i davant la impossibilitat de desallotjar els okupes perquè ja havien pernoctat a la casa i no disposaven d’ordre judicial, els agents, davant la indignació dels veïns, els van custodiar de nou a l’interior de l’habitatge. És aquí on el to de la protesta es va elevar obligant els Mossos a detenir dues persones i identificar-ne cinc més. (Catalunya Diari)
El xat va començar a agafar vida amb missatges com:
“El món al revés”, “País de Pandereta”…

En aquell moment em va venir al cap Robin Hood, un personatge que apareix per primera vegada al llibre “L’agricultor Peter” (Pere el Llaurador) l’any 1377.
Aquest escrit va convertir-se en una llegenda perquè s’anava transmetent de generacions en generacions fins a arribar als nostres dies.
Quan William Langland va escriure Pere el Llaurador ni es podia imaginar que el seu personatge esdevingués Robin de Loxley i menys que acompanyés a les terceres croades a Ricard Cor de Lleó als voltants de 1190.
Ara us preguntareu quina relació té una cosa amb l’altre. (penseu 2 minuts i seguiu llegint.)
No!

A tots ens agrada la història del gran heroi que defensa el poble i s’amaga al bosc de Sherwood. Roba als rics explotadors de l’època (Els nobles i poderosos de l’època no es veien com persones malignes) i reparteix tots el seu botí als habitants abandonats i explotats del regne.
Però aquesta no és la relació.
La relació, són antònims que defineixen l’afinitat política en l’actualitat i que no existien com a tals en aquella època.

Podem parlar de dretes i esquerres, de conservadors i republicans, socialdemòcrates i liberals….

En definitiva, qui ara s’escandalitza perquè la policia d’un País escorti a uns ‘okupes’, cas aïllat que va quedar resolt tres dies després.
Qui trempa, tanmateix, amb les aventures de Pere el Llaurador i va a missa a cada diumenge defensant el que significa la dreta política en aquesta podrida societat per mal menor.

A ells, a vosaltres, us deixo un parell de notícies per fer-vos reflexionar.
“Las diócesis de Estados Unidos han adoptado una práctica en los últimos meses: publicar un listado de los sacerdotes con “acusaciones creíbles” de abuso sexual a menores. La mayoría de los religiosos ya no viven o fueron removidos de sus labores eclesiásticas. BishopAccountability.org, un sitio web que rastrea todos los crímenes de esta índole en la Iglesia, afirma que la institución ha revelado hasta ahora cerca de 7.000 curas denunciados desde 1950, pero que seguramente la cifra es mucho mayor. Según los informes que maneja el portal, dedicado a recabar las cifras desde hace más de una década, el porcentaje de abusadores oscila entre el 6 y el 10%, lo que supondría hasta 11.000 curas pederastas. Las fiscalías estatales que investigan actualmente estos crímenes también han concluido que los listados están incompletos”. (via el País)

I per rematar-ho ….
En els darrers anys han baixat de 92 a 72 els països on ser homosexual és delicte. De fet encara avui en dia en alguns d’ells com Mauritània, Sudan, Somàlia, Nigèria, Aràbia Saudita, Afganistan, Brunei, Qatar, Emirats Àrabs Units, Iran, Pakistan i Iemen comporta la pena de mort.

No us preocupeu tant que les forces de seguretat defensin alguns infractors, preocupeu-vos de defensar la llibertat d’expressió de les persones i els seus drets recollits en aquella Constitució anacrònica que tant defenseu.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2019

Avui en plena campanya electoral he escoltat les declaracions d’un polític i m’he fet alguna pregunta…
Una reflexió que vull compartir amb vosaltres.

      Comencem ….

Tenim un codi penal on estan tipificats els delictes.
Si busqueu, veureu com la prostitució, ser addicte a les drogues, la ludopatia, l’homosexualitat o la zoofília entre altres no estan catalogats com a delictes. Passa el mateix amb l’adoctrinament.

En canvi el terrorisme o el colpisme si estan penats, definits i catalogats en aquest codi.
Fa ja massa temps que diferents líders polítics de l’àmbit estatal i que busquen vots a la resta de l’estat mitjançant uns missatges contra els catalans (o per alguna part d’ells), han utilitzat expressions com “los golpistas” “los sediciosos” ….

Ells afirmen una realitat que no és certa, ells poden impunement afirmar que els meus representants polítics i que els seus votants estem delinquint.
Ara us faré unes preguntes que m’agradaria que contestéssiu en intimitat i que reflexionéssiu sobre les vostres respostes….
Que passaria si jo digués que no votéssiu al partit taronja dels cocaïnòmans?
Que passaria si jo digués que els blaus són ludòpates?
Si fes una porra de qui podria ser el pare que porta una líder política catalana que ara està a Madrid?

Tinc amics i amigues heterosexuals, en tinc també que fan de la seva homosexualitat la seva lluita i formen part de la meva família.

Avui dia jo sóc un terrorista, formo part dels CDR de Sant Cugat i segueixo a Tsunami Democràtic i com a català estic adoctrinat per l’escola i TV3 (no com la majoria silenciosa).
Ara com ara, per mi, alguns líders polítics prenen cocaïna, exerceixen la prostitució i són ludòpates … Són coses que un bon psicòleg pot ajudar a deixar-ho… no són delictes penats…

Tanmateix seguiré mirant TV3 i portant als meus fills a escoles catalanes. Seguiré formant part dels CDR del meu poble i seguiré a Tsunami via Telegram.

Si torno però a sentir que sóc un colpista o terrorista … ells hauran d’sentir que són uns ….

Lluitem també per defensar la nostra llibertat d’expressió!!

Gustau VILELLAS 
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ19 Octubre, 2019

Avui he decidit escriure l’article d’opinió més sincer, menys demagog. Unes lletres que necessito vomitar des del fons de la meva consciència, sense filtres, sense voler remoure pensaments, sense malícia i sense seguir un guió prèviament definit.

Comencem….

No tenia l’edat mínima per votar i jo era un adolescent, de Manresa, que volia i desitjava la independència de Catalunya. Les meves primeres eleccions, unes municipals, vaig votar per AUP (Assemblea d’Unitat Popular (avui seria la CUP)).

En aquella època (1995-1996) l’independentisme a Catalunya era una opció molt minoritària.
25 anys més tard les coses han canviat.

Recordo l’any 2006, un mes d’abril, l’Alfonso Guerra dient en actitud xulesca que “el Congreso “se ha cepillado” l’Estatut “como un carpintero”. (estatut votat per la majoria de la societat catalana). Cal recordar la recollida de signatures per part del PP.

Tothom sabem, almenys a Catalunya, que ha passat durant aquests anys… (manifestacions pacífiques, Butirreferèndum, 1 octubre…. ).
Avui molts hem sortit al carrer, de fet molts estem als carrers des del dia que vam conèixer la sentència de sedició que condemna als Jordis (no polítics) a 9 anys de presó i als nostres representants democràtics fins a 13 anys, estan presos fa gairebé 2 anys de forma preventiva, no perquè van fer sinó per escarmentar i acollonir a un poble que només desitja exercir el dret a decidir.(el 80% de la societat catalana hi està a favor).

Estic convençut que si ens haguessin deixat votar en un referèndum acordat l’any 2017… el No s’hagués imposat al Si. Sempre que l’estat hagués mostrat l’amor i respós  a aalgunes de les pretensions de la societat catalana.

En recerca de vots a la resta de l’estat tots els partits de la dreta espanyola (PSOE, PSC …) i els que competeixen per fer-se seu l’espai de l’extrema dreta (PP, CS, VOX …), han insultat, criminalitzat, menyspreat, atacat i infravalorat a tot un poble.

Podeu manipular mitjans de comunicació perquè la resta dels nostres conciutadans de bona fe de la resta de l’estat pensi que som uns egoistes, violents, radicals i sediciosos.

Avui la ministra Isabel Celaá ha dit que la responsabilitat de les agressions de grups feixistes és a conseqüència de l’independentisme, (us imagineu que la portaveu del govern digués que la culpa que hagin violat a aquella noia és per què portava la faldilla massa curta?)

Mai no estaré a favor de l’ús de la violència. De fet a Catalunya vàrem patir la violència el dia 1 d’octubre de l’any 2017 i hem estat en pau fins aquesta setmana. Això em fa pensar que potser la violència apareix quan el govern central envia els “a por ellos”.

Vull agrair al Ricard Checa, director d’aquest digital que em deixi escriure sobre qualsevol tema sense limitar la meva llibertat d’opinió a condició que sigui fidel a 3 conceptes bàsics com … No mentir ni manipular, no insultar (mai faltaré al respecte) i sentir que el mitjà respecta la meva llibertat d’opinió(sovint no la comparteix…(crec)

M’agradaria mostrar la meva solidaritat al periodista Arnau Maymó de Catalunya radio que ha patit agressió per part de policies nacionals i al gran bagenc Quico Sallés que ha rebut un impacte d’una pilota de goma (va rebre, fa 2 dies, cops de porra).

Vull dedicar les últimes línies d’aquest article al gran fotoperiodista Albert García del diari El País i que ha estat detingut i emmanillat per la Policia Nacional quan feia la seva feina.

Si després de 2 anys de presó preventiva el condemnen per sedició prometo que sortiré al carrer per demanar la seva llibertat i no li tindré en compte que tenim el president d’Òmnium Cultural i el qui era president de’ANC fa 2 anys a la presó al costat de representants elegits democràticament a Catalunya o els xavals d’Altsasu per les falsedats que han creat un estat d’opinió i alarma gràcies també al seu diari.

El periodisme no pren part. Informa.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ24 Setembre, 2019

Aquests dies hem estat de Festa Major a Manresa i com cada any celebrem un sopar tota la colla.
Uns quants, els més tarambanes, vàrem acabar la nit al Sielu i tornàvem a casa a quarts de sis.
Quan vaig entrar al portal de casa la meva mare vaig dir a una amiga que dormia a casa d’uns amics que m’enviés un missatge quan arribes.
Així ho va fer.

Comencem…

Aquesta nit estava gaudint de la fresca i un refresc de cola molt fred a una terrassa d’un local de Sant Cugat. A la taula del costat 2 homes entre 50 i 55 anys estaven parlant de temes varis.

De sobte un d’ells diu…
-Sabes que ayer una turista francesa denunció otra violación en grupo en Platja d’Aro?
L’altre respon:
-Seguro que era una buscona. Debería ir hasta el culo de todo.

Acte seguit afegeix:
-Como esa niña de 14 años en Manresa. Que padres permiten que su hija de esa edat esté a esas horas en una fiesta en una casa ocupa y borracha!!

L’altre li contesta:
-Si!! A esos padres deberían encerrar a la cárcel!!
M’he indignat tant que els hi he dit que una noia tingui l’edat que tingui i sigui l’hora que sigui pot estar i fer el que li roti. Ho pot fer serena o etílicament, ho pot fer sola o en companyia.

Vivim en una merda de societat podrida, vivim en una societat on hi ha persones (moltes més de les que creiem) que justifiquen una violació en grup excusant-la amb frases com:
-A ella li va agradar.
-Anava borratxa i amb aquelles faldilles tan curtes que…
-Que feia a aquelles hores en aquell lloc….
-Era una buscona i té un historial que…

Tota agressió sexual és delicte i s’ha de denunciar.
Totes i tots tenim el dret d’anar, fer, vestir, beure… i decidir les nostres accions.

Quan marxava del bar els hi he dit a aquell parell d’indesitjables 3 frases separat per l’amo del local…
– No podeu anar de putes els divendres i a missa els diumenges. O sí.
– Els toros no és art, és un maltracte animal.
– Cap agressió sense resposta.

Fa falta tanta educació….

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ6 Març, 2019

Passejant pel carrer vaig passar per davant d’un centre social on hi figurava un cartell on s’hi podia llegir aquest escrit, “Podries ser un alcohòlic, el 90% no en sou conscients. Vine a les nostres sessions grupals”.

                                            Comencem…

Hola, sóc en Gustau.
Sóc supremacista, nazi, racista, xenòfob, català independentista, terrorista i sóc ETA.
Jo no era conscient de tot això.
Vull agrair a ciutadans, al partit popular, a Vox i part dels barons socialistes per fer-me obrir els ulls.

Vull donar també les gràcies a tots els mitjans, públics i privats, per la difusió d’aquests missatges (ràdios, premsa escrita en paper o digital i televisions), ja que m’ofenia per culpa meva, no era conscient de la meva realitat.

El Toni Albà ha fet, per mi, una piulada que no puc compartir i que jo no faria mai.
El gran ressò de la piulada ha estat per, de forma no literal i subtil, fer entendre que la líder de ciutadans, Inés Arrimadas, era una “prostituta”. TV3, Minoria Absoluta… tothom ha sortit a desmarcar-se d’aquestes declaracions i jo, que les emparo, no comparteixo, sota la llibertat d’expressió necessito compartir amb vosaltres unes petites reflexions.

Quan algú es refereix a fer la puta i la Ramoneta, definim a una persona dient que és una mala puta o diem que tal persona és molt puta es crea tant rebombori?

Molta gent pensa el que ha escrit el Toni Albà i estic segur que cap ho fa en el sentit literal del qual diuen és un dels oficis més antics del món i que desgraciadament en la majoria dels casos, com que no estava regulat, crea una explotació i degradació de les dones.

Els meus amics, entorn, família i jo mateix tenim o tinc de Nazi o terrorista el mateix que l’Arrimadas del que insinua l’Albà.

Espero doncs que aviat surtin els comunicats dels mitjans de comunicació, associacions en defensa de les minories, víctimes de terrorisme … dient que es desmarquen de les declaracions que constantment llegim, escoltem i veiem per televisió d’uns tertulians, líders polítics o periodistes que com diem els catalans i no han entès… Tal faràs, tal trobaràs.

Gustau VILELLAS
Criminòleg

@tavitu007


REDACCIÓ25 Febrer, 2019

Aquest cap de setmana hem inaugurat la temporada de calçots.
En un moment del dinar una cambrera del restaurant ha vingut a la taula per queixar-se del comportament d’uns dels nens i, sense pensar-ho, l’Albert ha cridat als seus fills amb la intenció de renyar-los pels seus actes.

          Comencem…

Aquesta última setmana ha començat el judici, farsa, al Suprem. Hem vist als nostres polítics asseguts davant un tribunal després de passar aproximadament un any en presó preventiva.
Veient el judici per l’única televisió que es pot seguir, televisió catalana, m’adono de la gran capacitat, formació i fermesa de totes elles i ells. Gaudeixo de les respostes, i m’indignen les preguntes que els hi fan per tal de justificar un relat que figura als escrits de l’instrucció.

Per mi,els encausats ens van mentir i ens van prometre i dir coses que no eren veritat, ens van fer creure que la República Catalana estava a punt, que ho tenien tot controlat, tot pensat.
Aquest cap de setmana, entre calçots i carn a la brasa, m’he adonat que l’Albert ja tenia pensat el càstig pels seus fills, per allò que suposadament haurien fet.

Entenc que l’Albert pugui castigar als seus nens per trencar les llums del jardí del restaurant, entendria també que els castigués per orinar-se a la graella dels calçots.

Els nostres polítics seran jutjats a les urnes per mentir-nos, però no poden ser jutjats per uns delictes inexistents, per unes accions que no són certes.

Seria com si castiguéssim als fills de l’Albert per pixar-se a les graelles del restaurant quan ells tan sols van dir que es portarien bé i van trepitjar l’herba amb sabates … (enlloc deia que això no es podia fer).
En aquest cas el relat està escrit per la cambrera.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ31 Gener, 2019

Permeteu-me que aquesta vegada utilitzi aquest espai no per opinar.
Avui vull dedicar aquestes línies mal escrites i desordenades que vaig escriure fa tres anys a un amic.
Fa set anys que vas emprendre un viatge on una part de mi encara t’acompanya.

Comencem ….

Si Mini, hi érem tots.

Tots els que t’estimem ens vàrem reunir al Kursaal per homenatjar-te, i va continuar de forma improvisada com tot seguit t’explico….

Divendres a la tarda vaig anar al vell congost , l’ajuntament va posar el teu nom a la sala de gimnàstica i va reconèixer la teva persona i els teus mèrits esportius…
va ser fantàstic…

Ser també que alguns dels discursos que es van fer t’haurien emprenyat una miqueta, perquè no tothom va estar al teu costat quan els necessitaves…

Després amb la família vàrem anar a l’homenatge que sota l’organització de la Míriam i amb la col·laboració de molta gent es va fer al teatre Kursaal… Va ser impressionant!!, estava a petar!! Els meus fills em van identificar a la pantalla gegant sota la veu del gran Jordi Bastè…i alguna llagrimeta va mollar la meva cara…

Retrobaments que van fer sentir-me 4-5 o 10 anys enrere…

Quan va acabar, els teus amics vàrem anar al Farolillo (el teu frankfurt de referència), de fet el varem okupar literalment i ens vàrem fer una gran foto de família on desgraciadament solament i faltes tu.

El xicot que ens servia les birres i els entrepans va dir:

“Veniu de l’homenatge de l’Andreu?”

Jo li vaig dir que si i ell va dir-me literalment aquestes paraules…
“Una gran persona, sempre trucava i em demanava que li preparés 4 entrepans que ja sortia a buscar-los. Mai se’ls acabava, però una vegada en va demanar 2 i es va quedar amb gana i sempre en tenia un per gaudir-lo l’endemà per esmorzar”.

Els més valents (els cafres de torn) vàrem anar a fer l’última birreta als predicadors (al final van ser unes 3 per cap).
I quan van tancar vàrem anar cap a casa.

Ser que m’estàs guardant un lloc prop teu per quan vingui.
Jo seria molt més feliç si seguíssim anant cada quinze dies al Nat’s a fer un esquaix i fent el nostre cafetó setmanal a casa teva mentre et menges els macarrons que la teva mare t’ha guardat en una carmanyola…

Hauria preferit guardar-te jo el lloc…

Sovint miro la foto que l’any 95-96 ens vàrem fer…

T’estimo i et trobo molt a faltar Mini!, i no deixis de guardar-me lloc!!

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ6 Maig, 2018

Aquesta tarda,tot fent un cafetó, un amic m’ha comentat que últimament ha somiat que era un franctirador i, com si d’un personatge de Marvel es tractés, anava eliminant a totes aquelles persones que li generaven odi.

Jo només li he fet una pregunta:
– A qui apuntaves amb la teva mira telescòpica?

Comencem ….

El meu amic m’explicava quins eren els seus objectius i ho feia com si visqués en primera persona la vivència d’allò que va somiar.

Un polític català que està fent les espanyes i un jutge ancorat al segle passat eren les seves primeres víctimes . L’odi que sentia vers aquestes 2 “persones” les va fer protagonistes dels seus incontrolables somnis.

Jo li vaig dir que vigilés amb aquests temes ja que el podrien demandar i acusar doncs avui en dia el delicte d’odi està de moda.

Ell em va respondre que :

-“Odiar i estimar no és delicte i mai ho hauria de ser!“
-“El delicte d’odi està pensat per protegir a les minories, però a part d’odiar has de cometre un delicte”.

Aquestes paraules em van fer pensar i vaig portar-les als meus pensaments…

Jo odio als mentiders i a les mentideres i crec que tinc el dret de somiar que ,un a un, els elimino.
Crec que tinc el dret d’escriure-ho i fer-ho públic com es fa en molts llibres, pel·lícules , cançons , acudits …

Si visqués en una “ DEMOCRÀCIA” plena i demanés a la gent ,que està gaudint d’un espectacle,si volen o no degollar a l’ Inés Arrimades després de cagar-me amb les seves idees polítiques i la seva estimada bandera, o opinés que s’hauria de posar bombes a totes les places de toros i fer hostatges a totes aquelles persones que se senten espanyoles al meu petit país  o …

Penseu que demanaria el degollament amb una “chirigota” i les bombes via una editorial radiofònica.

No passaria rés .

Ull!! Si això fos una democràcia i existís la llibertat d’expressió més enllà dels somnis.

Avui potser somiaré que sóc un franctirador i vaig, un a un, eliminant a totes aquelles persones que a través de la mentida fomenten l’odi.

Us deixo enllaços :

https://youtu.be/ZG92oxcRvv4

https://youtu.be/VA5E6FDwGIk

 

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

OPINIOEncara que sembli mentida, la paraula taxidermista no té res a veure amb el professional que analitza la pell d’un taxista, concretament la d’un taxista de pell fina.

Comencem…

Portem ja uns mesos on cada dia escoltem per la ràdio, llegim als diaris o ens mostren per la televisió el malestar del gremi dels taxistes per l’aparició d’unes plataformes que,segons ells, els fan competència deslleial.

Més lluny de la realitat i com algú amb 2 dits de front va dir… “La ignorància es cura llegint”.

-Esteu preparats?
-Us espanta llegir 620 paraules? (ja en porteu 101)

– Som- hi!

Una mica d’història com introducció en format de vaselina narrativa.gustau_opinio

Com deuen saber tots aquests taxistes que paralitzen les ciutats i posseïdors de la veritat absoluta, ja a l’edat mitjana existien alguns gremis especialitzats en el transport. Els cotxers de carruatges i els llogaters de cavalls i mules sobresortien de la resta.

L’any 1864 l’ajuntament de Barcelona va aprovar el primer reglament municipal on figurava el terme “cotxe de places” per primera vegada, perquè les “tartanes” començaven a generar problemes de trànsit a la ciutat . De fet, van aprofitar la mateixa normativa per informar quina havia de ser la “correcta” conducta del seu xofer.

A finals de segle, coincidint que les diligències i el ferrocarril van desaparèixer del paisatge urbà, es va fer un pas endavant i van implementar les llicències i crearen un impost (taxa) per tots aquells que aprofitaven els carrers de la ciutat per obtenir un benefici personal.
Simultàniament en el temps visqueren el naixement del tramvia, esdevenint aquest fet com el gran detonant del progrés en el sector del transport públic.

A principis del segle XX i a causa de 2 fets molt rellevants, el sector va evolucionar cap al concepte que actualment entenem com a taxi.
Per una banda Wilhelm Bruhn, un enginyer alemany, va començar a comercialitzar un aparell que mesurava temps i distància (taxímetre), invent que havia creat a finals del segle XIX. Per l’altra banda la companyia Hispano-Suiza es va dedicar a comercialitzar els seus automòbils fabricats en sèrie (taxis).

Avui, un segle més tard, esteu lluitant pels vostres drets i parlant en plata, des de l’empatia, és una putada això que us passa, però això és el que definim com a progrés.
Segurament en un passat els criadors de cavalls, els constructors de carruatges i els Cotxers també van lluitar per allò que els donava a menjar.
Segurament en el moment que els ajuntaments van decidir imputar una taxa a tots els que vivien del transport de persones va generar un conflicte.

El meu besavi va ser dels primers, per no dir el primer, taxista de Manresa, el Sr. Vilaró. Ell era una institució al municipi i és el responsable que cada any per Sant Cristòfol ens reunim tota la família al voltant d’una taula per celebrar aquesta efemèride.

Amics Taxistes, podeu ajornar la vostra condemna a mort o resistir en l’existència tal com la teniu concebuda de forma infinita. Us informo que l’evolució passarà per damunt d’aquell que no s’adapti tot acceptant la sentència que avui ja està escrita.

Entenc que encara porteu les vostres fotos a revelar, que no compreu els vols per internet, dedueixo que seguiu anant en carruatges, que no compreu en grans magatzems i que en un futur pròxim defensareu i us mobilitzareu pel gremi dels mecànics que figuraran en massa a les llistes de l’atur quan els vostres cotxes siguin elèctrics….

Seguiria donant motius per mostrar-vos que teniu la lluita perduda però veig a l’aplicació del meu mòbil que en un minut tinc l’Uber esperant-me a la porta de casa.

Salut!

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ22 Maig, 2017

OPINIO

 

L’homeopatia és una ciència que…
Perdó!
L’homeopatia és una pseudociència que…

gustau_opinioPseudociència?
“Pseudociència: El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, “mentider”, “fals” i del llatí ciència) s’aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic”.

Comencem ….
Fa pocs dies vaig anar a dinar amb un amic que feia molt temps que no ens veiem al port d’Hospitalet de l’Infant.
Com és normal durant la primera hora de la trobada ens vàrem dedicar a parlar, comentar i descriure allò que creiem més interessant i emocionant de les nostres vides.(Els fills, la feina, la salut i la política eren els assumptes estrelles).

La nostra relació era una mica especial,era el resultat d’una amistat forjada a base d’estius passats al costat de Vandellòs.
Junts experimentarem les primeres sortides nocturnes tot esperant la matinada, les primeres borratxeres a base de combinats dolcíssims, confidències amoroses a la platja a ritme de la remor del mar parlant d’aquelles noies que compartien amb nosaltres les vacances any rere any. En resum,compartint junts els estius dels 3 als 20 anys,al poble més tranquil de la Costa Daurada…

De sobte, després del segon gintònic, tot va canviar.
Intentaré abduir-vos i fer vostre el diàleg que vàrem compartir.
Sense motiu aparent ell em va dir:
-” Vaig tenir greus problemes d’estómac i després de provar mil coses, que no em van funcionar, vaig provar l’homeopatia i m’ho va solucionar”.
Jo, que sóc més realista, li vaig replicar:
-“l’homeopatia no serveix de res. És un frau que factura 1000 Milions d’euros anuals.
Les empreses Boiron, Heel, Dhu es reparteixen la majoria del pastís”.
I vaig afegir:
“Les farmacèutiques tradicionals facturen anualment 700.000 milions d’euros, només 7 vegades més . Bayern, Glaxo smith Kline, Merk i Novartis són les més importants.”

Ell a casa seva tenia un verdader arsenal de boletes plenes de placebo, segons em va explicar, en tenia pels refredats, per la fatiga, per dormir millor, per donar als nens de mode preventiu per la tos i fins i tot un que estava fet exclusivament per ell. Era el Sant Grial de la seva existència, era aquella combinació exacta que ell requeria per trobar l’equilibri del seu cos (a mi em va recordar a les mongetes màgiques de bola de drac).

Després de molt enraonar i discutir, va acceptar que possiblement s’estava prenent boletes de placebo, d’aigua, d’aire, però afegint un que li era igual, que no volia discutir més, que a ell l’homeopatia li anava bé encara que fos per simple suggestió.

Quan marxava cap a casa li vaig dir:
-“Doncs jo cada 15 dies truco al tarot. Comparteixo els meus problemes amb una persona que em tira les cartes d’una forma especial i els meus mals desapareixen.
De fet, només em gasto 80 euros al mes i estic fantàsticament bé tant físicament com emocionalment i l’autoestima em desborda”.
Ell em va dir:
-“Collons! Com pots gastar-te 80 euros al mes en aquesta farsa?”
Jo li vaig respondre:
-“Farsa? A mi em va bé encara que sigui per simple suggestió!!

El tarot i l’homeopatia en el fons són el mateix, de fet, quan algú em diu que hi ha metges que creuen en l’homeopatia i la recepten, els hi explico que això no la fa verdadera.
De fet conec metges que creuen en Déu.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007