Arxius de Goya | Diari La República Checa

Entrevista: Dani Martínez – Es la primera vegada que una tarragonina (Reus, 24 de novembre 1986) està nominada al Goya. Senzilla, propera i una gran professional Aida (Benítez) Folch respon a les preguntes de La República Checa amb la naturalitat que la caracteritza. La nina de Fernando Trueba opina sobre la Cultura i defensa a capa i espasa la seva ciutat natal: Reus. També s’atreveix a fer una travessa sobre els possibles guanyadors dels Goya. Diu que la seva preferida és Naomi Watts. I tu? (li preguntem). Rient ens contesta: ‘hem de ser realistes’. La veritat és que, amb o sense Goya, estem segurs que Aida Folch ens continuarà sorprenent a la gran pantalla.

1. +Actual – Segon cop que treballes amb Fernando Trueba. Què ha estat per a tu treballar amb ell a El Artista y la modelo?
2. Aida Folch – Una experiència completament nova. M’ha suposat el re-descobriment d’aquest director, amb el que ja havia treballat a El embrujo de Shanghai. Ell té l’art de canviar-me la vida cap a bé.
3. +A – La pel•lícula es va gravar en francès. Ha estat un problema rodar en una altra llengua?
4. AF – No, tot el contrari. Ha estat un repte aprendre-la i una motivació molt gran per poder rodar al costat de persones com Jeah Rochefort i la Claudia Cardinale.
5. +A – Què és el primer que et va passar pel cap quan vas saber que estaves nominada al Goya com a millor actriu?
6. AF – Agraiment pur cap al Fernando. També emoció, ell ha tornat a confiar en mi una altra vegada.
7. +A – Professionalment, què significa per a tu aquesta nominació al Goya?
8. AF – Un gran reconeixement per part dels meus companys i de la meva professió. També un premi molt gran per saber que la meva feina ha agradat i ha estat ben feta.
9. +A – Nominació compartida amb Naomi Watts, Penélope Cruz i Maribel Verdú. Tot un repte.
10. AF – Això és el que més m’agrada i el que més feliç em fa. Poder estar a la mateixa candidatura que aquestes actrius a les que admiro moltíssim. Estic molt contenta. Algun dia m’agradaria tenir una carrera tant sòlida com les que tenen elles.
11. +A – Amb quin director t’agradaria treballar?
12. AF – Amb molts. Qualsevol dels que estan nominats al Goya: l’Alberto Rodríguez, Pablo Berger, Bayona… També m’agraden directors estrangers com els germans Dardenne, Woody Allen, Sam Mendes…
13. +A – Cal despullar-se per triomfar en el cinema?
14. AF – No. En el meu cas, a El Artista y la modelo m’he despullat perquè era una model i no hi havia una altra forma de fer-ho. Crec que això es valora perque és una exposició molt gran. No obstant, penso que l’important és fer un bon paper.
15. +A – En quin moment creus que es troba el cinema espanyol?
16. AF – Està en un moment crític. La nostra industria està demanant un canvi urgent. La manera d’exhibició, de distribució de les pel•lícules… Hem d’adaptar-nos a les noves tecnologies.
17. +A – Quin comentari et mereix els preus del cinema?
18. AF – És car, però tot depèn de l’economia i de les prioritats de cadascú. Jo vaig molt al cinema, i els diners que em gasto, me’ls gasto de bon grat, ja que són dues hores d’entreteniment. Ara, trobo que és excessivament car. Els preus han pujat massa, tinc la sensació de que es volen carregar la Cultura.
19. +A – Parlem del 21% de l’IVA en la Cultura.

    

20. AF – Em sembla una vergonya i estan fent tot el possible per carregar-se la Cultura d’aquest país. Hem de pensar que gent sense cultura és gent totalment dominada. Jo sóc consumidora habitual de Cultura (llibres, música, cine…) i és un horror gastar-se tants diners en quelcom que no hauria de ser tant car.
21. +A – Què caldria fer per a que els polítics s’estimin més la Cultura?
22. AF – Es qüestió de que els espanyols i els polítics comencin a estimar-se el seu país i, per tant, la seva Cultura. El cine espanyol no és un genere, és el nostre cine, és la nostra marca d’identitat. I se la volen carregar.
23. +A – Reus per a tu és…
24. AF – La meva ciutat natal. Sempre la porto al cor. De fet, Fernando Trueba fa un homenatge a la ciutat a El Artista i la modelo. La Mercè, el personatge que interpreto, quan es presenta diu que és de Reus. Em sento molt contenta. És una manera de promocionar la ciutat.
25. +A – Quants càstings has fet a la teva vida?
26. AF – No els podria contar. El cop que més càstings he fet va ser en la meva primera pel•lícula El embrujo de Shangai. Cinc càstings en dos mesos. És molt estressant. Veia com anava passant fases però no sabia si arribaria a la final. Ara cada cop en faig menys, perquè ja es coneix la meva feina.
27. +A – A l’hora de vestir, a qui demanes consell?
28. AF – Els meus dissenyadors preferits espanyols són l’Ángel Schlesser i l’Alvarno. Però en aquest casos ho deixo en mans dels estilistes que fan molt bé la seva feina, sobretot perque és un moment molt important.
29. +A – No aniries mai al cine a veure…
30. AF – Uff… em considero molt guay (riu). M’agrada veure de tot, però en menor mesura el cine fantàstic. M’interessen més les pel•lícules petites i intimes. Em sento identificada amb el cine de la vida, amb el cine de la realitat. Però procuro veure de tot, em sembla molt interessant, també les de terror.