REDACCIÓ4 Novembre, 2016
Humil, màgica i solidària. Diferent. Així es pot qualificar la gala dels IV Premis de Comunicació Tarragona 2016.
El teatre renovat del Pòsit de Pescadors del Serrallo ha estat l’escenari ideal per atorgar uns premis a la insistència i persistència periodística. Un periodisme allunyat dels focos, que pica pedra dia a dia, i que no per tenir tanta repercussió, no és menys important.
Tot preparat
Tres violinistes ambientaven l’arribada delsmés de convidats, i el Fisgón posava la nota còmica mentre el photocall esdevenia el protagonista momentani. En el món del periodisme local, tothom es coneix, i ahir semblava més una reunió d’una gran família que no pas una entrega de premis. El bon rotllo era el gran protagonista. Cares conegudes de tots els àmbits de la societat es fotografien i petaven la xerrada mentre s’esperava el conseller de Justícia que havia de presidir la gala solidària, presentada pel mag de Bràfim, Jordi Caps.
L’Ajuntament de Tarragona no es va voler perdre la cita, a excepció de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, que es trobava a Argèlia on havia de participar en una reunió sobre els Jocs del 2017.
“Aquests premis són un goig per a la ciutat. Enriqueixen la vida pública tarragonina. Gràcies al digital La República Checa tenim un periodisme d’investigació que abans no hi havia a Tarragona” destacava el cap de l’oposició, Rubén Viñuales.
La regidora Elvira Ferrando, per la seva banda, afegia: “Aquesta gala, com a iniciativa de premis de comunicació, és fantàstica. I el lloc que heu escollit és molt emblemàtic i molt tarragoní.”
Pocs minuts passaven de les set de la tarda quan el mag Jordi Caps sortia a l’escenari. Després de fer broma amb els problemes de mricrofonia, ha fet servir l’humor i la màgia per captar l’atenció i arrancar els primers aplaudiments d’un teatre ple de gom a gom. Els guardonats ocupaven un lloc destacat de l’auditori.
Els assistents van gaudir dels jocs de cartes abans del reconeixement públic als comunicadors. El president del jurat, l’exdirector del Canal Català, Joan Martínez Vergel, va explicar la importància i eien en premis.
“Aquests Premis són diferents perquè, d’una banda, reconeixen la difícil feina del periodisme local, i de l’altra, tenen una vessant solidària, ja que tots els diners recaptats aniran destinats a La Muntanyeta”. També va tenir paraules pel seu “amic Ricard Checa”: “Ell, que és una persona feta a si mateixa, quan la seva aventura televisiva va acabar, en temps en el que els mitjans de comunicació anaven tancant, ell va tenir la gosadia de crear-ne un. I els fruits els tenim ara aquí mateix i amb molt d’èxit.”
Nou premiats a la tasca periodística
Els premiats, un per un, van anar pujant a l’escenari per ser reconeguts. Fàtima Llambrich com a Premi Nacional, Carme Casañas a la trajecòria periodística, Norian Muñoz per Periodisme Ciutadà, Lluís Milián per la millor imatge, Altafulla Ràdio com a Premsa Radiofònica, Raquel Sans per Premsa Corporativa, la Revista Cambrils com a Periodisme Comarcal, Tere Ortega en Periodisme Esportiu i NotíciesTGN premiat amb el guardó corresponent a la Iniciativa Periodística.
La curiositat també va arribar de les mans de les personalitats que van lliurar els premis, l’organització va intentar que no fossin polítics: el degà de la Facultat de Lletres de la URV Josep Sánchez Cervelló, el cap de la Inspecció de Treball José Bernardo Herrero, el notari de Vila-seca Antonio Tébar, l’actor Victor Benjumea, la Reina de la Bellesa Catalunya 2016, Nerea Arroyo, el president de Cepta Josep A. Belmonte i el president de Tarragona a Taula Carles Segarra.
Una vegada els premiats van rebre el seu guardó, van agrair la confiança del jurat. Alguns dels missatges han estat força emotius. Carme Casañas ha insisitit molt en el fet de ser allò que li agrada: ser periodista i fer-ho amb discrecció. La periodista Raquel Sans, que segons ella ara ha passat al costat fosc del periodisme (Gabinet de Premsa) va reivindicar la figura del periodista. La pàtima Llambrich ha acabat recordant que “si el periodisme és honest, la societta hi guanya”.
Per què convidar el conseller de Justícia?
Arribat el moment dels parlaments, Ricard Checa i el conseller Carles Mundó van insistir en la necessitat del periodisme de proximitat i de l’honestedat periodística. Checa va explicar que havia adreçat la invitació a Mundó perquè ell coneix “la professió a la perfecció”.
Va revelar una conversa que va mantenir a Barcelona al desptax de Mundó quan era Director General dels Mitjans de Comunicació de la Generalitat. “Sabia de què parlàvem, i ens entenia. Això no té preu”, va dir Checa, entre elogis al governant.
Carles Múndó, quan va prendre el torn de paraula, va agrair a Ricard Checa la seva invitació, la seva confiança i la seva independència periodística. “Durant tres anys em va tocar estar a prop del gremi periodístic. Potser ho vaig entendre millor perquè no era del gremi. Jo sóc advocat, però bona persona, com diria aquell”, paraules que van merèixer els aplaudiments i somriures del públic.
Després de la gala, va ser el torn del piscolabis al balcó de l’edifici, amb unes vistes iniguablables.
Els premis de Comunicació serveixen, sens dubte, per reconèixer l’esforç de periodistes que aporten el seu granet de sorra per fer millor dia rere dia aquesta professió moltes vegades poc entesa. .
Marc MOLINA
