Arxius de Fran Dieli | Diari La República Checa

És una de les cares i de les veus que cada cap de setmana s’endinsa en les nostres cases a través del televisor. Treballa en el programa ‘Qué tiempo tan feliz’ de Maria Teresa Camps. Forma part del grup musical ‘Supersingles’. Fran Dieli és tímid, però la imatge que transmet no té res que veure amb la realitat. És un jove que intenta evitar que la fama li superi. Considera que la televisió és un bon trampolí per aconseguir objectius professionals, però, insisteix, que sense feina, esforç i dedicació, tot és fa més difícil.

REPUBLICA CHECA –Què volies ser de petit?
FRAN DIELI – No he estat el típic artista que tenia clar des de petit que volia ser-ho. La música era el meu hobby i la meva passió, però mai vaig pensar que viure d’ella seria una opció. Sempre havia pensar ser metge o tennista.

RC – Perquè et vas presentar a Operación Triunfo? Ha estat l’únic càsting?
FD – No, no va ser el primer, però OT va ser el més assenyalat per així dir-ho.

RC – Com t’ha afectat el teu pas per l’Acadèmia d’OT?
FD – M’ha canviat la vida, això és una realitat. Ara la meva vida és aixecar-me als matins i preparar temes, gires, compondre … abans era anar a la facultat, estudiar traducció …

RC – Quina és la teva meta musical?
FD – Il·lusionar amb nous projectes en general. Quan m’estanco molt temps m’asfixio. Necessito coses noves. Vull reptes i que em posin a prova. Ara mateix la meva meta és que la gent conegui a ‘Minor Dux’.

RC – Què estàs disposat a fer per aconseguir-la?
FD – No m’importa sacrificar coses, però fins a cert punt. Hi ha coses per les que no passaria, encara que m’ho plantegi tot.

RC – Què representa per a tu el grup “Supersingles”?
FD – Diversió, concerts, aprenentatge, conèixer gent i un lloc on m’hi sento molt cuidat.

RC – La teva carrera musical seria la mateixa sense el suport de Tele 5?
FD – Clar que no. Mai vaig pensar que seria un personatge televisiu i que em contractarien per treballar en aquest tipus d’espectacles, però la veritat és que l’hi dec tot a la televisió.

RC – Què època de l’any ets més sol·licitat per fer ‘bolos’?
FD – Sempre hi ha més feina a l’estiu, encara que bé, estant en el programa de Maria Teresa Campos, tant és l’estació de l’any, treballem tots els caps de setmana.

RC – Els teus fans et respecten o has tingut alguna oferta pujada de to?
FD – Un es troba de tot pel camí. La gent està molt boja.

RC – Et sents aclaparat per la popularitat?
FD – No tinc tanta fama com per sentir-me així. El just per gaudir-la sense deixar de fer la teva vida quotidiana. Encara que he de dir que en sortir d’OT era horrorós. Passava dies i dies sense sortir al carrer. però ja va passar, és clar.

RC – Has hagut de deixar de fer alguna cosa per sortir a la tele?
FD – Sí. De tant en tant em plantegen dubtes d’aquest tipus. Cal valorar de vegades les condicions dels treballs. Moltes vegades és preferible continuar a la tele que cobrar més, per exemple.

RC – És més fàcil lligar quan es treballa a la tele?
FD – Tu tens experiència. També vas estar molt anys a la tele.  Jo mai he estat  ‘ligón’. Però suposo que sí. Crides més l’atenció quan surts als mitjans. imagino que usar-lo o no depèn de cadascú.

RC – Explica’ns una anècdota de l’acadèmia d’OT?
FD – Quan portava dos mesos a l’Acadèmia, em vaig trencar un dit a la nit abans de dormir. Em van portar a l’hospital  i allà es van tornar bojos quan es van adonar que era jo. Em van punxar al cul mentre un munt de gent em demanava que els expliqués anècdotes. Va ser una cosa surrealista.

RC – En vens una imatge de ‘pijo xulo’ … Com és Fran realment?
FD – No sabia que vengués aquesta imatge, t’ho prometo, encara que alguna vegada m’ho han dit. No sé, no em plantejo vendre cap imatge en concret. Imagino que m’hauré fixat en artistes i grups que m’agraden. De vegades els gestos i aquestes coses s’impregnen.

RC – Directe o playback?
FD – Sempre directe. A més sempre em fa molta gràcia. A vegades ens amenacen de no fer directes, quan penso que els cantants d’OT, sempre som els que més vegades cantem sempre en directe a la televisió. Sovint la tele no ho permet tant com ens agradaria, però jo sóc molt dolent fent playback. M’estimo més el directe.

RC – Com és treballar com Maria Teresa Campos?
FD – Tu la coneixes i saps que és molt exigent. Però és al·lucinant com aprenem amb ella. S’aprèn molt de les seves entrevistes i dels seus consells. És super intel·ligent i desperta en el treball. Sap sortir de totes les dificultats encara que de vegades semblin impossibles.

RC – Tarragona organitza els Jocs del Mediterrani del 2017. T’agradaria participar?
FD – A qui no? L’únic que jo vull és treballar, i fer coses grans. Qualsevol esdeveniment d’aquesta envergadura està fet per a mi.

RC – Quin és el teu pitjor defecte?
FD – Encara que sóc bastant tímid tinc molt autoestima. Quan no aconsegueixo allò que em proposo em toca molt l’ego.