REDACCIÓ25 Octubre, 2017
Segueixo les paraules de Mas-Collel en entrevista, llegeixo l’editorial de l’Ara, sento Puigdemont dient que no sabrà massa bé què farà, veig el ressuscitat de la paperera de la història remenar i manegar i, sobretot, escolto companyes i companys que tenen menys prudència que jo que parlen i diuen que aquesta gent no s’hi atreviran, que no tenen prou necessitat ni pressió per acabar fent allò que és el mandat del poble i que no és altra cosa que proclamar la república. Per si de cas, a Ponent, alguns CDR i l’Assemblea Pagesa ja ha convocat la seva pròpia proclamació des dels balcons, i haurien de ser exemple per imitar.
El 10 d’octubre vam viure a les portes del Parlament tancat a la gent un frau majúscul a tot el poble de Catalunya, a les que vam prendre mal davant de policies i guàrdies civils i a qui va quedar-se a dormir als col·legis i els va defensar amb el seu cos, als milions de persones que vam votar i vam confiar en l’acte de desobediència col·lectiva més gran de tota Europa Occidental en els darrers anys. Però l’11, refets de la decepció per no dir-ne paraules més gruixudes, tornàvem a ser a on calia per exigir que volíem república perquè així ho havien decidit les urnes.
Van venir les detencions dels Jordis i vam tornar a omplir carrers i places amb la nostra presència. I l’Estat, veient que tampoc acabàvem de proclamar la república, va tirar pel dret mentre des d’aquí i des d’allà ens feien passar l’estona amb cartes i preguntes sobre si s’havia proclamat la independència o no. El gat i la rata esdevenien un entreteniment davant del qual ningú no s’aclaria sobre res i algunes persones començaven a apuntar que Puigdemont es tiraria enrere. Alguns ja ho havíem dit en present el mateix dia 10.
Arribava la concreció de l’amenaça d’aplicar l’article 155 de la Constitució, un article mai fet anar sobre el qual hi ha tantes certeses com preguntes no respostes. Una constatació clara és que l’actual autonomia de Catalunya quedarà suspesa i en àmbits com mitjans de comunicació o policia la Generalitat deixarà de pintar res. Hi ha qui diu que ningú no ens reconeixerà per justificar la no proclamació però qui ens ha de reconèixer si sembla ser que encara ara no som república, ni tan sols en el pla simbòlic?
Davant d’aquest panorama, els amos i els escolanets que sempre els lloen han començat a treure la pols a una proposta que fins ara només gosava fer la dreta més espanyolista: eleccions anticipades. La vergonya i la mala hòstia davant d’aquest mantra crec que no para de créixer, perquè si algú es creu que acceptarem substituir república per eleccions autonòmiques, per moltes lloances que rebi una proposta com aquesta dels ‘palmeros’ oficials de Puigdemont, pot solucionar alguna cosa és que no ha entès res de res. En uns moments com aquests, en què la incertesa és gran però la seguretat que cal proclamar la república és l’única certesa, acabo aquest article amb una imprecació directa a l’actual president de la Generalitat de Catalunya.
Senyor Puigdemot, no dilateu més aquesta espera que no porta enlloc com no sigui a rebre més i més repressió per part de l’Estat. Proclameu la república, ja. És aquest el mandat que vau rebre del poble que us va fer confiança per fer allò que ara no feu. I si sou capaç de fer-ho, l’únic camí que us queda és fer un pas al costat, tirar de dret cap a la paperera de la història i esperar que la buidem perquè ni vós ni Mas torneu mai més.
Altrament, si vaig equivocat, us demano disculpes per la meva desconfiança i espero que passeu a acatar el mandat del poble en els propers dies. Tindreu milions de mans per defensar una república des de baix, per a totes i tots, on tot sigui possible i on les fites comunes siguin la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
