REDACCIÓ7 Juliol, 2022
Marin Eugen Sabau, l’exvigilant de Securitas, de 46 anys, que va disparar contra diversos companys de la feina a Tarragona i després es va atrinxerar armat, obrint foc contra diferents agents dels Mossos d’Esquadra, ha fet una passa més en la seva pretensió de practicar l’eutanàsia. El pistoler va rebre diversos trets als braços i cames durant la seva detenció, el que li va causar una lesió medul·lar.
Per aquesta raó, va sol·licitar la mort assistida, basant-se en la recent llei d’eutanàsia. Algunes de les seves víctimes s’hi oposen i van demanar al jutjat que aturés el procediment. No obstant, la titular del Jutjat d’Instrucció 5 de Tarragona, a través d’una interlocutòria, ha decidit no frenar les intencions de Sabau que es troba en presó provisional. La decisió, però, no és ferma.
La magistrada entén que la legislació “no atribueix cap competència al jutge d’instrucció per decidir sobre el procés”. La magistrada entén, tot i això, que preval el dret a la mort digna, tot i que “comprèn el neguit de les víctimes”. La justícia només s’hi pot implicar en els casos de menors o persones que no tinguin capacitat de decidir.
Així, la darrera paraula la tindrà la Comissió de Garantia i Avaluació, un organisme de la Generalitat format per metges i juristes que donen l’últim aval a les peticions d’eutanàsia. Aquest compte enrere ha accelerat la declaració de l’investigat, a qui la jutgessa ha citat a declarar dilluns que ve al matí.
Els noms d’Ángel Hernández, Luis Montes o de Ramón Sampedro, i les paraules de llibertat i ampliació de drets han ressonat aquest dijous amb força en el Ple de Congrés, on s’ha aprovat la proposició de llei presentada pel PSOE per despenalitzar i regular l’eutanàsia.
La norma passarà ara al Senat, amb la previsió que al voltant de març s’aprovi definitivament. Quan això passi i entri en vigor, Espanya es convertirà en un dels pocs països del món en el qual un equip mèdic pot ajudar a morir una persona greument malalta a sense por a represàlies, ja que serà una prestació més del Sistema Nacional de Salut.
“Avui és un dia per estar profundament orgullós de ser espanyol perquè és sinònim d’avanç social i llibertat”, ha manifestat Íñigo Errejón (Més País). “Això no obliga a ningú, els que no estan d’acord surten amb els seus drets indemnes, però atorguem drets als que no el tenien, això és llibertat”, ha afegit Pilar Vallugera, d’ERC, que ha destacat que la normativa no es tracta d’una “llei de mort, és una llei de vida, que et permet viure amb la confiança que moriràs com tu vols”.
El PP defensa que no és una necessària una llei que reguli com s’ha d’ajudar a morir els malalts que no poden posar fi a la seva vida per si mateixos, sinó unes cures pal·liatives “universals on la medicina busqui alleujament al dolor”. Per això han mantingut vives les seves esmenes, que han estat rebutjades per la majoria pro eutanàsia.
Davant d’aquestes crítiques, el ministre de Sanitat ha assenyalat que la regulació de l’eutanàsia és “una cosa llargament desitjada” i converteix la societat en “més humana i més justa” atès que les administracions no poden “quedar impassibles davant el sofriment de moltes persones”. Illa ha assegurat que quan la norma vegi la llum definitivament, després del seu pas pel Senat i la seva tornada a Congrés, el Ministeri de Sanitat treballarà perquè l’eutanàsia es converteixi en “un dret efectiu” immediatament.
