El Cap Salou, format per les urbanitzacions de Xalets de Salou, Mirador, Far, Cap Salou i una extensa zona ocupada pel Golf de Portaventura, representa gairebé la meitat del territori del municipi. Amb una horografia complexa, els carrers són sinuosos i costeruts. És una zona agraciada per la mare Naturalesa. Ens envolta un paisatge mediterrani imponent, amb cales de revista on l’horitzó uneix el mar i el cel. Tot i amb això, pels residents està molt lluny de ser el lloc idíl·lic que podria semblar.
Cap Salou és el segon districte més poblat del municipi amb 3.067 hab (el primer és Parc de Salou, amb 4.078 hab). No sabem quin percentatge d’ingressos representa, donat que l’Ajuntament no facilita les dades. Ara bé, a jutjar pel nivell d’inversions dels últims 10 anys, és evident que, per a l’Ajuntament, es tracta d’una zona altament rentable.
L’anàlisi dels fets i de les dades resulta sorprenent i indignant. Sorprenent perquè, en aquests barris, la població envellida és del 16,9%, la més alta de del municipi i, d’aquest 16,9%, el 40% té més de 70 anys. Els menors en edat d’escolarització representen el 18,45 %. Per tant, un 31,4 % de la població és dependent. Aquesta xifra s’incrementarà la pròxima dècada en un 14,5% per la summa de persones de més de 50 anys. Les dades per se no tindrien res d’especial però són indignants per diferents motius. Primer, perquè els que hi vivim patim diàriament l’inconvenient no tan sols de no tenir cap tipus de comerç on poder comprar el pa, o un pavelló on fer-hi activitats pels residents (actualment és un reforç d’altres pavellons) o servei de correus, sinó també el fet que no hi ha cap escola bressol, cap CEIP ni cap centre d’atenció primària de salut. A aquest dèficit d’equipaments cal afegir la manca d’infraestructures. La majoria de carrers i carreteres o no tenen voreres o són poc segures per transitar-hi. Tampoc el servei de transport públic cobreix les mancances, amb horaris espaiats i amb poquíssimes parades. La vida per les persones amb dificultats de mobilitat es fa molt farragosa.
Segon motiu d’indignació creixent. La distància entre La Pineda i Vila-seca també és de 6km aproximadament. Ara bé, els habitants de La Pineda tenen una situació força diferent. Aquest barri té una població de 3.272 habitants que gaudeixen dels mateixos equipaments que la resta de vila-secans: centre de salut, escola bressol, CEIP, pavelló, centre cívic, correus, botigues, supermercats…és a dir, tot allò que fa que una zona tingui projecció de futur. La comparació és tendenciosa, sobretot pel fet que Cap Salou i La Pineda pertanyen a un mateix contínuum territorial.
Tercer motiu d’indignació; el PAM. La publicació del Pla d’Actuació Municipal ha provocat irritació a Cap Salou. L’actual govern preveu el desenvolupament urbanístic d’un 4t sector, l’ Emprius Nord, i projecta una ciutat esportiva, àrea comercial, hotels etc. I a Cap Salou s’invertirà per la promoció i conservació del paisatge (expropiació del xalet Pedrol Rius per 850.000 €) i en la millora de la Carretera del Far. Ni un sol euro, dels 30 milions del pressupost total, destinat a la millora de la vida de la població de Cap Salou.
Amb aquesta informació objectiva i contrastada, algú s’estranya del sorgiment d’un moviment segregacionista que té en el seu programa l’adhesió a Vila-seca o la Independència de Salou?
Als veïns de Cap Salou no només ens maltracta l’estat espanyol amb l’ofec econòmic sinó que també ens menysprea el propi municipi enquistant-se en l’abandonament sistèmic que patim des de fa dècades. I, malauradament, tot sembla indicar que res no canviarà mentre tinguem l’actual govern. El PAM evidencia l’oblit sistèmic dels que vivim a CapSalou, cada dia més vells, cada dia més desesperançats.
Virgínia MARTÍNEZ
Vocal de l’Executiva Comarcal ERC Tarragonès
REDACCIÓ25 Febrer, 2022
REDACCIÓ
