REDACCIÓ28 Desembre, 2017
Els ànims estan exaltats entre els treballadors de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. En una nota feta pública, el personal lamenta la “nefasta previsió” del Departament de Recursos Humans, ja que el canvi del programa informàtic que gestiona les cartelleres ha provocat “el caos”.
Això perquè la generació de les cartelleres han deixat de funcionar i no s’ha estat capaç de fer funcionar el ja existent. Per aquest motiu, els treballadors del centre hospitalari de la capital tarragonina “es troben en una situació alarmant”.
D’acord amb la comunicació feta arribar a la premsa, “a data 27 de desembre el torn diürn encara no té la cartellera del que ha de treballar l’any vinent i el que és més greu, els treballadors amb reducció de jornada per tenir cura d’un fill o altres no poden triar els seus dies de reducció donat que no saben encara quins dies treballen en la primera setmana de l’any”.
Segons descriu la nota informativa, “el torn de nit també ha sofert un gran canvi generat per la voluntat de previsió que RRHH ha volgut imposar. Es van realitzar unes ‘enquestes democràtiques’ que com era d’esperar, no han estat gens de democràtiques, per tal de generar un únic torn nocturn per tot el personal (quan l’hospital disposa d’uns quants torns que fins ara han funcionat a la perfecció). I sumat a la també imposició de l’elecció de les nits festives per excés de jornada que pateix a aquest torn a un termini de 6 mesos quan fins ara era de 3 mesos, sense garanties d’aprovació si les necessitats del servei ho requereixen, per la qual cosa, el treballador segueix perdent drets”.
Aquesta imposició ha estat impugnada, repetidament, per la CGT en cada junta de personal, on – expliquen – s’ha fet cas omís a la problemàtica dels treballadors.
“Ara ens trobem que segueixen havent-hi errors en l’entrega de cartelleres on no s’han respectat els torn de cada servei ni la ubicació del personal i no tenen una entrega confirmada de cartelleres definitives amb aprovació i previsió de lliurances”, informa el comunicat, concloent que tot plegat és “summament vergonyós”.
