Arxius de el campionat de l'emocció | Diari La República Checa

Participar és, sovint, més important que la victòria. L’esportivitat sol guanyar terreny a la competitivitat. Això és el que va passar durant el Campionat de Catalunya de Boccia. Es tracta d’un esport paralímpic, poc popular, que, malgrat tot, permet que jugadors amb discapacitat física hi puguin participar. El dissabte, el Pavelló municipal de la Pobla de Mafumet va acollir el campionat, durant el qual es va poder veure, gaudir i sentir emocions, esforç, superació i èxit.  

El Campionat Boccia va reunir fins a 21 esportistes de 7 clubs diferents d’arreu de Catalunya, en una jornada esportiva marcada per una important càrrega emotiva, atès que dos competidors locals es jugaven la seva permanència en Divisió d’Honor, la màxima categoria individual d’aquest esport al qual Dow ofereix el seu suport des de fa cinc anys.

En aquest sentit, Rubèn Coch i Adrià Abadia, membres de l’equip CEPACET-DOW, van competir a un gran nivell, posant-se el públic a la butxaca. A més, Rubèn Coch va assolir l’objectiu de la permanència en la màxima categoria de la boccia catalana.

Tant el Rubèn com l’Adrià van agrair el suport i la possibilitat de competir a prop de casa, en una jornada que recordaran llargament i que va permetre difondre aquesta modalitat esportiva entre un públic que no hi està acostumat però que, gràcies a esdeveniments com el celebrat dissabte a La Pobla, van guanyant en reconeixement entre la societat.

Un cop finalitzada la competició va donar inici el lliurament de medalles entre els participants d’un campionat que va ser possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de La Pobla de Mafumet, dels voluntaris del municipi i membres d’entitats locals, com ara el Club Petanca, així com també dels voluntaris de Dow que van voler contribuir al correcte desenvolupament d’aquesta jornada esportiva, que també va comptar amb representació institucional de Dow a través de Josep Boronat, Ignasi Cañagueral i Jaume Sariol.

Els seus orígens es remunten a la Grècia clàssica, sent rescatat a la dècada dels 80 pels països nòrdics, els quals el varen adaptar a les persones amb minusvàlua. Aquest esport té una semblança amb la petanca, encara que es diferencia en el material, les dimensions del camp i en algunes normes del joc, podent disputar-se en equips i/o individualment.