REDACCIÓ28 Juliol, 2016Sovint aquells que han de donar l’exemple són els que solen ficar la pota i, en alguns casos, fins al fons. Tots som conscients que aparcar a Tarragona pot convertir-se en una autèntica odissea. Els aparcaments estan buscats i són caríssim. No hi ha colors (verd, blau i taronja) que valguin.
Els conductors més agosarats, investits de la maleïda impunitat institucional que pensen ser posseïdors, aparquen on els surt dels nassos, passant per l’Arc del Triomf tots els senyals i sense que els importi en absolut si perjudiquen o dificulten el pas de vianants. Curiosament, aquesta imatge no és inèdita.
Vehicles amb aquest logotip (de la Diputació de Tarragona) aparquen on i com volen (i de franc), pensant que les normes són cosa pels mortals. És a dir, la plebe. Podem adonar-nos que amb el seu poc civisme dificulten el pas de cadires de rodes, cotxets de bebè i vianants, obligant-los a anar per la carretera. En fi…
Potser, la institució que fa bandera de ‘Posar l’accent’ en diferents sectors de la societat, hauria de vetllar perquè els seus conductors fossin exemplars i no actuïn com si la carretera (i en aquest cas les voreres) fos propietat seva. I per més inri i cabreig monumental s’afegeix el fet que la Guàrdia Urbana, sempre àvida de sancionar els infractors, faci els ulls grossos quan es tracta d’un cotxe oficial mal aparcat. Així no anem bé. Davant aquests abusos la tolerància ha de ser, òbviament, zero.
