REDACCIÓ29 Agost, 2017
Ja vaig comentar que la conversa és un art, una disciplina de la qual s’aprèn. Aquesta setmana abordarem la conversa des del vesant de casos pràctics que tots hem viscut.
Potser us heu trobat en alguna ocasió en la qual heu celebrat un sopar a casa, en què dos dels vostres convidats s’han embolicat en una discussió polèmica. Si és així, com hem de reaccionar? Nosaltres som qui els ha convidat, els coneixem i potser sabem que aquell tema anirà a majors, ja que les visions són oposades. Hi ha gent que se cega segons quins temes, oblidant que es pot parlar de tot amb respecte i sense perdre l’educació.
Reaccionarem com a amfitrions (figura que aprofundiré en properes edicions) de la vetlada i hem de fer de moderadors d’aquesta conversa i així no molestarem cap convidat i vigilarem perquè la conversa no avanci en una indesitjable direcció.
Si tenim convidats d’altres cultures al nostre costat, que no ens sorprenguin certs costums que per a ells són normals. Per exemple hi ha altres països en què quan t’acaben de conèixer et fan moltes preguntes i només és per saber de tu i poder establir una conversa posterior, però ens pot semblar estrany, ja que si algú ens comença a bombardejar amb preguntes com: estàs casat? Quants fills tens? On vius? De què treballes? Segurament acabarem fugint. No està de menys saber la procedència dels altres convidats i fins i tot poder, d’aquesta manera, parlar de temes relacionats amb el seu país. Per cert, quan presentem a dos amics, no ens limitem a dir el seu nom. En aquell moment hem d’afegir alguna cosa que els pugui fer començar una conversa entre ells. Si sabem que els dos són esportistes, els agrada la cuina, o qualsevol altra afició que tinguin ho direm i d’aquesta manera ells tindran un tema en comú per començar una conversa.
També hem de parlar de la “situació bucle”: saps qui sóc? Qui no s’ha trobat a algú que el saluda i no té ni idea de qui és? Si després de la pregunta aquella persona ens diuen el seu nom, excel·lent; però si tenim memòria d’elefant?, ja sabem el seu nom i el nostre cervell està obrint carpetes a veure si la pot ubicar. Jo prefereixo dir: el nom i de què em coneix aquella persona o a on vam coincidir la darrera vegada, d’aquesta manera estalvio la revisió de carpetes en el seu ordinador personal.
Si la persona no reacciona i no ens diu qui és, recomano que amb naturalitat li preguntem directament. Sempre trobarem una fórmula per fer-ho i quedar bé, a més potser després de sentir el seu nom ens refresquem la memòria. En aquestes ocasions val més ser sincer i ens estalviarem un ridícul espantós si algú s’afegeix a la nostra conversa i li hem de presentar.
