REDACCIÓ18 Desembre, 2017
Va rebre, recentment, una distinció durant el sopar tradicional que celebra APPORTT. Van destacar la seva capacitat de treball i eficiència. Diu el refrany que el reconeixement triga, però quan arriba és per quedar-s’hi. El mateix diuen que sol passar en l’àrea de la justícia: tarda per no falla. Com se sap hi ha proverbis per a tots els gustos i sabors.
Avui volem aprofitar aquesta secció per destacar la professionalitat, l’abnegació, l’esforç i la capacitat de treball de la primera dona que entra, amb funcions executives, a junta del Col·legi d’Agents de Duanes de Tarragona. Eva Costa n’és la tresorera. La primera dona en més de 100 anys d’història. I ocupa el lloc per mèrits propis i no per complir a les quotes feministes. S’ho ha guanyat, gràcies a la seva lluita personal, persistència i constància.
Eva Costa coneix en les seves carns el que representa ser dona en un sector (encara) força masculinitzat. És conscient que tot el que té i on ha arribat és fruit del seu esforç. Es podria dir que es tracta d’una carrera de fons, sembla que no s’arriba mai, però un cop s’hi és… es fa història.
Doncs, Eva Costa, diplomada en Recursos Humans i sòcia de l’ADEE-BWP, acaba de fer història al convertir-se en la ‘dona dels calerons’ d’una entitat tan important com és el Col·legi d’Agents Duaners.
Diuen que es tracta d’una dona “de armes tomar”, tot i la seva timidesa. Somrient i dialogant, però amb molt de caràcter, Eva Costa va trepitjar la Duana de Tarragona amb només 16 anys, on, a l’estiu, feia “petits encàrrecs”. Als 18 anys ja era apoderada i va continuar treballant fins als 20.
En 2009, després d’uns quants anys allunyada del sector, va decidir tornar-hi com a empresària i emprenedora. En la seva empresa fa de pont entre el proveïdor i el client.
L’Eva, sense soroll, però amb esforç i dedicació, ha aconseguit posicionar-se i ocupar un lloc que justament li pertany. Ha fet història en derrocar la barricada masclista d’un sector on és més normal lluir una corbata que una falda.
El món avança i són les dones com l’Eva que ho fan possible. El reconeixement pot tardar, però normalment… arriba.
