REDACCIÓ1 Juny, 2014
El nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, rebutja que el govern espanyol impulsi una reforma del sistema universitari i es mostra partidari que, en tot cas, ho faci el Govern català “perquè és qui finança” els centres. “Preferiria que el senyor Wert no fes cap reforma perquè això que regulin uns i paguin uns altres no va enlloc i només produeix desastres”, ha declarat.
Ferré, que prendrà possessió del seu càrrec el proper dimarts, considera que el finançament públic de les universitats ha tocat fons i els situa en una posició “molt delicada”. “No pot anar més avall, perquè si ho fes, posaria en perill la continuïtat de la institució”, alerta.
Mantenir i incrementar els ingressos provinents de les matrícules dels alumnes és l’únic àmbit que, a dia d’avui, permet a la URV equilibrar els comptes. L’aportació pública de la Generalitat s’ha anat reduint dràsticament en els darrers anys i ha passat d’una consignació de 79 milions d’euros el 2010 a 60 milions el 2013. “El finançament ha arribat al seu mínim històric i no pot anar més avall”, insisteix el rector Josep Anton Ferré, el qual recorda que la institució ja hagut de fer molts esforços i que “no pot reduir més les despeses”
De fet, el 85% dels ingressos de la URV es destinen a pagar les nòmines de personal. “És una situació límit”, assegura, perquè el marge de maniobra és escàs i en l’últim pressupost ja s’han adoptat mesures per racionalitzar la despesa. Per exemple, recorda el rector Ferré, s’ha optat per netejar els despatxos només un cop per setmana, restringir l’encesa de l’aire condicionat a partir de l’1 de juny, fer funcionar menys ascensors o tancar en períodes de vacances. També s’aposta per instal·lar sensors de presència que permetin activar o desactivar la il·luminació en funció de les necessitats.
El rector de la Rovira i Virgili admet que les taxes i matrícules “han pujat i molt ràpidament” i que això ha perjudicat l’alumnat “de forma injusta”. Ferré es mostra obert a poder fraccionar encara més els pagaments -ara es poden fer en un màxim de tres vegades-, seguint l’exemple de la Universitat de Girona. “Ens interessa que puguin pagar de forma còmoda i fraccionada i fer tot el possible per no perdre cap dels alumnes, però malauradament no podem deixar de cobrar les matrícules perquè hem de pagar les nòmines i ser seriosos amb els nostres treballadors”, lamenta.
La reducció del pressupost frena la construcció d’equipaments i l’impuls de nous graus
Enmig d’aquest escenari, els projectes de construcció de la nova Facultat de Medicina al campus Bellisens de Reus i la d’Educació i
Psicologia al campus Catalunya de Tarragona estan aturats. Ferré admet que el projectes estan supeditats a la recuperació del pla d’inversions de la Generalitat i es mostra predisposat a abordar-los tan aviat com es pugui.
Segons el rector, les noves facultats permetrien concentrar més de tres quartes parts de l’alumnat de la URV en tres campus i això “facilitaria molt les coses”.
La contenció pressupostària i la impossibilitat de contractar nou professorat també té un impacte en l’augment de l’oferta de cursos universitaris. “No és realista oferir nous graus en àmbits que ara no tenim, però sí que apostem per oferir cursos diferents amb el mateix professorat i amb els recursos de què ja disposem”, explica.
Malgrat tot, Josep Anton Ferré subratlla que la URV cobreix “gairebé” tot l’espectre i li falten “pocs ingredients” per tenir-los tots, especialment en els àmbits de de les enginyeries, econòmiques, jurídiques i salut.
“Ara és el moment d’insistir en la capacitat de captar estudiants de màster i doctorat, que és on tenim una major capacitat de fer més atractiva la nostra oferta, tant per als estudiants que s’han graduat amb nosaltres com per als de fora”, afegeix. En aquest sentit, la URV centra la seva estratègia de futur en seguir augmentat la recepció d’estudiants d’origen estranger, especialment de la resta d’Europa amb el programa Erasmus, on ara hi ha més alumnes que volen marxar dels que volen venir, així com de la Xina o l’Amèrica Llatina.
La URV vol repensar els títols amb menys alumnes i demana poder ampliar la capacitat dels més demandats
El rector de la universitat de la demarcació de Tarragona no veu com un problema la multiplicació i repetició de graus en altres universitats del país.
“La qualitat surt de la diversitat i hi ha qui creu que s’haurien de fer menys estudis, però si algú pensa que hi ha d’haver menys universitaris, que ho digui clarament.
Crec que és necessari que cada universitat ofereixi els títols que creu que pot oferir, sempre que tinguin una demanda raonable”, sentencia.
En aquest sentit, Ferré admet la preocupació pels títols amb baixa demanda, que tradicionalment corresponen a la branca d’Humanitats. “Volem reformar-los i fer-ne més difusió, mirar de complementar-los i anar cap a les dobles titulacions, una de les apostes de futur”, insisteix.
A més, Josep Anton Ferré reivindica que en els títols que tenen més demanda i les notes de tall són més altes, com els de l’àmbit de la Salut i l’Educació, es puguin oferir més places, perquè considera que en els últims anys “s’ha seguit una política contrària als interessos de les universitats”.
El paper de la recerca i de la relació amb el territori
En sis anys, la URV ha duplicat la seva producció científica, amb un ritme de creixement del 12% anual. Aquest destacat augment ha donat visibilitat a la institució en els rànquings internacionals, on ja comença a aparèixer entre les universitats capdavanteres de l’Estat. Ferré considera que l’objectiu és “mantenir-ho”, perquè si s’hi ha pogut arribar, apunta, és perquè hi ha hagut una inversió “sostinguda” en els últims anys. “Els nostres grups de recerca sovint no troben el suport suficient i ara no pot haver-hi una desinversió”, reclama.
El rector de la Rovira i Virgili considera que la capacitat de recerca s’ha de materialitzar amb la transferència i la innovació cap al teixit empresarial. “La recerca té repercussió quan es converteix en benefici social i en negoci. Ens agradaria poder dir d’aquí a uns anys que hi ha sectors i negocis que s’han desenvolupat gràcies a l’impuls que ha tingut la universitat. De fet, el començament d’aquest esforç conjunt és el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud”, exposa.
Suport a BCN World
Tot i que admet que a la URV hi ha diversitat d’opinions sobre BCN World, Ferré creu que la institució ha “d’acompanyar” la societat en les decisions però “no substituir-la” ni ha de “decantar la balança cap a un lloc o un altre”.
Malgrat això, Ferré considera que en l’actual situació econòmica “qualsevol iniciativa que vingui per afermar un sector productiu que tinguem aquí a la vora, es digui BCN World o es digui clúster ChemMed, val la pena donar-hi un cert suport perquè hi ha persones que necessiten tenir l’esperança que es pot tornar a crear ocupació i que es pot anar eliminant aquest gran problema i xacra que és l’atur”.
RS
