Arxius de Carme Forcadell | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2020
Carme-Forcadell-Mas-Enric-penitenciari_2400969986_69735854_651x366.jpg

Forcadell a demanat el trasllat a Barcelona

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat traslladada aquest dilluns al matí a la presó de dones de Barcelona, Wad-Ras, després de demanar-ho a la junta de tractament de la seva presó fins ara, Mas d’Enric, al Catllar.

Forcadell ho va demanar per “raons de vinculació familiar”, segons ha informat la Conselleria de Justícia, i per tal d’estar més a prop de Sabadell, la seva ciutat de residència habitual, han dit fonts properes a la família.

Com que Forcadell gaudia de sortides periòdiques a través de l’article 100.2 del reglament penitenciari, ara la junta de tractament de la nova presó haurà de fer una nova proposta de tractament.

 


REDACCIÓ13 Maig, 2020
foto_3608978.jpg

 L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha sortit aquest dimecres per primer cop de la presó de Mas d’Enric després de seixanta-un dies de confinament. Així ho ha explicat ella mateixa a través del seu compte de Twitter.

“Actuem amb responsabilitat, vèncer la COVID-19 és a les nostres mans, rentem-nos-les. Cuideu-vos, cuidem-nos i els que pugueu sigueu feliços”, ha afegit. D’aquesta manera reprèn el voluntariat i la cura de la seva mare a través de l’aplicació del 100.2 del Reglament penitenciari que es van suspendre ara fa dos mesos per la pandèmia.

Forcadell sortirà 27 hores a la setmana per fer aquestes dues activitats, concretament nou hores diàries durant tres dies a la setmana. Aquest dimarts un jutge de vigilància penitenciària va avalar la primera proposta de 100.2 per a Forcadell aprovada per la Junta de Tractament de la presó de Mas d’Enric, que estableix aquestes 27 hores setmanals.

El jutge argumenta que l’expresidenta del Parlament ha acceptat “no només els fets, sinó l’error i l’equivocació en la via, mitjans i forma utilitzats per assolir l’objectiu de la independència de l’Estat de forma unilateral”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners i Mas d’Enric han ampliat les hores de sortida d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. D’aquesta manera, podran recuperar les hores que no han pogut sortir per culpa del confinament pel coronavirus.

Abans de l’estat d’alarma, tant Junqueras com Romeva sortien sis hores tres dies a la setmana. Ara, el president d’ERC podrà sortir quatre dies un màxim de 12 hores diàries i, l’exconseller d’Exteriors, 10 hores quatre dies a la setmana.

Des de l’inici del confinament, Junqueras no ha pogut treballar a la Universitat de Vic, com feia, perquè el centre estava tancat per la Covid-19. Ara, se li ha autoritzat un canvi de lloc de treball i desenvoluparà la seva tasca de recerca universitària al monestir de Poblet, a Vimbodí i a Poblet.

A Poblet és on hi ha l’arxiu del president Josep Tarradellas i també els documents del lehendakari Iñigo Urkullu sobre el seu intent de mediació entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy després de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta de 300 registres, entre correus, missatges i notes, que Urkullu va dipositar-hi abans d’anar a declarar com a testimoni al judici del Suprem.

Romeva, que treballa en una associació privada en el marc d’un projecte vinculat als acords de pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, continuarà fent la mateixa feina, tot i que se li ha modificat el contracte per ampliar l’horari.

Forcadell no pot sortir 
A l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també se li amplia l’horari de sortida. En el seu cas, com li passa a Jordi Sànchez, no podrà sortir perquè encara no es pot fer voluntariat.
Forcadell estava autoritzada a sortir tres dies a la setmana durant un màxim de 9 hores diàries. El centre penitenciari de Mas d’Enric li permetrà fer-ho durant 12 hores diàries, després d’una modificació horària plantejada per l’associació on fa tasques de voluntariat.

 


REDACCIÓ19 Març, 2020

La defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar que anul·li la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i que la deixi en llibertat immediatament.

El recurs argumenta la vulneració de drets fonamentals, com ara el de reunió i manifestació, el d’expressió, el de llibertat ideològica, i el de participació i representació política.

Aquest pas, que ja han seguit altres líders empresonats, és l’últim en l’àmbit de la jurisdicció espanyola abans d’emprendre la via de la justícia europea. L’expresidenta del Parlament va ser condemnada a una pena d’onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta.


REDACCIÓ17 Febrer, 2020
foto_3608977.jpg

Carme Forcadell sortint de la presó tarragonina

Carme Forcadell ha sortit per primer cop de la presó de Mas d’Enric aquest dilluns al matí en aplicació de l’article 100.2. Ho ha fet en un vehicle conduït pel seu marit. La Junta de Tractament del centre va acordar la setmana passada que l’expresidenta del Parlament pogués sortir tres dies entre setmana per fer voluntariat i tenir cura d’un familiar d’edat avançada.

Així ho havia demanat la mateixa Forcadell, classificada en segon grau. Podrà estar fora de la presó 9 hores al dia, inclòs el temps de desplaçament. Jordi Cuixart ja va començar a fer ús d’aquest article la setmana passada. Altres presos també el podran utilitzar després que les juntes de les seves presons ho hagin autoritzat, com Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Dolors Bassa.

Forcadell ha sortit de Mas d’Enric abans de dos quarts de nou del matí. Ha saludat discretament des del vehicle conduït pel seu marit que l’ha recollit. “Persistim”, ha apuntat a través de les xarxes socials amb una fotografia d’ella sortint de la presó.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2020
foto_35145291.jpg

Forcadell podrà sortir de presó tres dies entre setmana

La Junta de Tractament del Centre Penitenciari Mas d’Enric ha acordat aquest dimecres que l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell pugui sortir de la presó tres dies entre setmana per fer tasques de voluntariat i tenir cura d’un familiar d’edat avançada.

Segons ha informat la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, la junta ha decidit aplicar a Forcadell l’article 100.2 del reglament penitenciar, que els presos classificats en segon grau poden demanar. Lledoners també va aplicar aquest article la setmana passada a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L’expresidenta del Parlament podrà sortir fora de la presó 9 hores al dia, inclòs el temps de desplaçament. Els classificats en segon grau tenen diverses opcions per sortir a fer activitats fora de la presó. Una d’elles és la de l’article 100.2 del règim penitenciari, que permet sortir durant unes hores per fer un programa específic o per anar a treballar.

La setmana passada, la Junta de Tractament de Lledoners ja van acordar l’aplicació d’aquest article en els casos de Jordi Sànchez, per fer voluntariat, i Jordi Cuixart, per treballar i fer voluntariat. El primer pot sortir tres dies entre setmana durant 11 hores, i el segon els cinc dies d’entre setmana durant 9,5 hores. De moment, però, encara no han començat a fer-ne ús.

 


REDACCIÓ24 Desembre, 2019
quim_torra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat a l’expresidenta de Parlament, Carme Forcadell, i als independentistes presos que compleixen condemna a Lledoners per felicitar-los el Nadal.

Torra ha visitat primer a Forcadell a la presó de Mas d’Enric, al Catllar, i després s’ha traslladat a centre penitenciari de Lledoners per mantenir trobades amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

La visita de Torra ha estat la primera del president Torra als presos des que ell mateix ha estat condemnat a un any i mig d’inhabilitació per desobediència.

L’objectiu de la visita de Torra a aquestes presons era felicitar el Nadal als diversos líders independentistes que compleixen condemna per sedició.

Encara Torra no ha fet declaracions a la premsa, entre els temes que molt probablement han estat tractats durant aquestes trobades figuren la recent sentència de Tribunal de Justícia de la UE, la reclassificació carcerària, i les negociacions sobre la investidura de Pere Sánchez (PSOE) .

 

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2019
foto_3514529.jpg

Carme Forcadell durant el judici de l’1-O

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha admès que l’estratègia que l’independentisme ha seguit fins ara “s’ha demostrat que no ha estat guanyadora”. En una entrevista al diari ‘ARA’, Forcadell, actualment a la presó, ha reconegut que van “menystenir” l’Estat i que van fer “una mala lectura de la realitat”.

Pel que fa al full de ruta actual, l’expresidenta secunda l’estratègia d’ERC, que qualifica de “guanyadora”, i ha valorat que han adaptat el camí a seguir a les circumstàncies per aconseguir la independència, que ha remarcat que és “l’objectiu que han defensat sempre”.

D’altra banda, ha descartat la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació en aquesta legislatura, com defensa el president Quim Torra, perquè no veu “unanimitat” en l’independentisme per fer-lo “a curt termini”. En ser preguntada sobre si els presos i exiliats han de seguir liderant l’independentisme, Forcadell ha demanat que es prenguin les decisions “des de la llibertat”.

“La presó ens afecta emocionalment i les decisions polítiques cal prendre-les racionalment”, ha subratllat, encara que ha matisat que els presos i exiliats tenen “un lideratge ètic i moral” que han de seguir exercint.


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
PACO-ZAPATER.jpg

Pasadas las elecciones, los efectos de la sentencia del procés y el juicio de Torra, es el momento de descomprimir, de apaciguar los ánimos, de echar agua al fuego en lugar de gasolina, de sentarse y de llegar a acuerdos que acaben con la excepcional anormalidad que desde hace años vive Catalunya. Y todos deberíamos conjurarnos con ese objetivo.

Pero hay un factor importante que condicionará la solución: la prisión de nueve de los condenados por el Supremo. Y pese a las condenas bíblicas impuestas –de 9 a 13 años de prisión-, la ley ofrece cuatro alternativas para remediar, más pronto que tarde, su situación. Vamos a analizarlas.

El primer remedio está en los beneficios penitenciarios. A pesar de  la dureza de las condenas, el Supremo dejó la puerta abierta a la inmediata concesión del tercer grado penitenciario a los presos,  y rechazó la petición del fiscal de que cumplieran antes la mitad. Y ese resquicio, en apariencia fútil, puede propiciar, en cuestión de semanas, el pase a la situación de régimen abierto o de semilibertad, de tal manera que pernocten en prisión de lunes a jueves y el tiempo restante lo pasen en libertad desarrollando actividades laborales, formativas, etc. El tercer grado lo decide la Generalitat a propuesta de Junta de Tratamiento de la prisión, y es susceptible de recurso por la Fiscalía, primero  ante el juez de vigilancia penitenciaria y después ante Marchena.

La última palabra de estos permisos no la tiene el Supremo, sino la Audiencia Provincial respectiva, en el caso de Carme Forcadell la de Tarragona

Los permisos de salida son otro beneficio penitenciario. Los hay ordinarios (entre 36 a 48 al año, de 7 días de duración como máximo cada uno) una vez cumplida la cuarta parte de la pena (los Jordis podrían salir con permiso el 16 de enero, Forn en junio, y así sucesivamente). Y el excepcional del art. 100.2 del Reglamento Penitenciario, que permite salir durante el día a trabajar o a otras actividades, de modo que a partir de principios del próximo año los políticos presos pernoctarían en la prisión y el resto del día libres. La última palabra de estos permisos no la tiene el Supremo, sino la Audiencia Provincial respectiva, en el caso de Carme Forcadell la de Tarragona.

El segundo remedio posible es el indulto. Puede ser de toda la pena que queda por cumplir o de una parte. Lo puede pedir cualquier persona, entidad o institución, si hay “razones de justicia, equidad o utilidad pública”. Y esas razones en mi opinión existen: la paz y la convivencia social en Catalunya -que no es poco- y la atenuación de un castigo desproporcionado. Lo concede el Gobierno y sin excesiva motivación.

En tercer lugar tenemos la amnistía. A diferencia del indulto -que parte de la existencia de un delito cuya pena se perdona después- la amnistía supone la desaparición del hecho y de sus consecuencias jurídicas. Como si no hubiese existido, vaya. Tras la Constitución de 1978 la creencia generalizada fue que las amnistías quedaban prohibidas. Esa opinión es todavía mayoritaria hoy. Es más, opinan así personajes tan relevantes como la vicepresidenta en funciones Carmen Calvo, y Manuel Cruz, presidente del Senado.

Yo también pensaba igual, pero en los últimos meses he cambiado de opinión, sobre todo con la lectura de algunas reflexiones de penalistas, entre ellos de Gonzalo Quintero, catedrático de derecho penal, hasta hace poco de la URV. Lo que la Constitución prohíbe expresamente son los indultos generales, pero nada dice de la amnistía, y el Código Penal tampoco. Y según un aforismo jurídico, lo que la ley no prohíbe, está permitido. La amnistía se suele aplicar en los cambios de régimen para delitos con connotaciones políticas, una especie de borrón y cuenta nueva para construir un nuevo espacio de convivencia. Como el paso del franquismo a la democracia. De hecho la última amnistía se concedió en 1997. Quizás se pensó que, conseguida la democracia, no habría más “cambios de régimen” y, por tanto, no se necesitarían amnistías, lo que pudo abonar la creencia de que estaban prohibidas.

Que la amnistía sea posible jurídicamente no significa que sea probable. Sería difícil de digerir que lo ocurrido en los dos últimos años no existió

Que la amnistía sea posible jurídicamente no significa que sea probable. Sería difícil de digerir que lo ocurrido en los dos últimos años no existió. Además, habría que aplicarla por igual a los dirigentes que comparecieron ante el juez y a los que marcharon al extranjero, lo que generaría un agravio comparativo pues unos se han chupado dos años de prisión y los otros ni un solo día. Y un último obstáculo: la amnistía se tiene que aprobar por ley orgánica, que exige mayoría absoluta del Congreso en una votación final.

El último remedio es una reforma del Código Penal. Algunas voces apuntan a la necesidad de reformar el delito de sedición, que tal cual está tipificado contiene perfiles anacrónicos, impropios de nuestro tiempo, genera dudas de interpretación que van en detrimento de la seguridad jurídica, y compromete algunos derechos fundamentales de las personas. Es más, varios países europeos, de peso específico no menor en el concierto de las democracias consolidadas, denegaron la extradición de los políticos que marcharon al extranjero porque la sedición no estaba en su ordenamiento jurídico o porque tenía perfiles distintos. Hace pocos días, Amnistía Internacional aconsejaba la revisión de la sedición porque la tipificación actual es de excesiva vaguedad y propicia interpretaciones extensivas y peligrosas.

Pues bien, cualquier reforma del Código Penal que restringiera el ámbito del delito de sedición, se aplicaría ipso facto a los responsables del procés por el principio de retroactividad de la ley penal más favorable, algo que posiblemente rebajaría las penas impuestas.

En los cuatro remedios citados la voluntad del Gobierno es decisiva. Y en ese sentido el reciente preacuerdo PSOE-PODEMOS  puede ser el punto de partida, el viento de cola,  de la doble solución, la de los presos y la de Catalunya, algo que difícilmente se dará con un partido de signo opuesto en La Moncloa.

Yo de los indepes no torpedearía la investidura de Sánchez.

Paco ZAPATER
Abogado

 

 


REDACCIÓ22 Octubre, 2019
carmeForcadell.jpg

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha admès que els dirigents sobiranistes catalans no van tenir “empatia” amb els no independentistes i que aquesta circumstància els va portar a sentir-se tractats de forma injusta.

“No vam tenir empatia amb la gent que no és independentista i que potser no es va sentir justament tractada. Hi ha molta gent que no és independentista que defensa les llibertats i els drets fonamentals i que si li dónes a triar entre Espanya i Catalunya tria Espanya” , ha dit Forcadell en una entrevista amb Catalunya Ràdio gravada divendres passat.

L’expresidenta del Parlament, condemnada a 11 anys i mig de presó, considera que “cal fer una lectura realista del que va passar. Potser vam fer una lectura precipitada. Cal aprendre dels errors més que dels èxits. Si llavors haguéssim fet una bona lectura no ens hauríem posat un calendari”.

A la pregunta de què cal fer ara, Forcadell respon: “M’agradaria que ens calméssim. Tots, els de dins i els de fora. Estem tocats emocionalment. Hem de fer una reflexió profunda i dissenyar un futur. Si no ens calmem, aquesta lectura no la podem fer. I hem de seguir endavant”.

“Els presos i les preses no podem ser el centre. No hem de ser l’excusa, i tampoc moneda de canvi de ningú. Cal mirar pel bé del país, i de tota la que gent a aquí viu. Les emocions no deixen pensar bé”, ha assenyalat abans d’afegir que l’instrument ha de ser la desobediència civil no violenta.
Forcadell considera que ha estat condemnada a 11 anys i mig de presó per “haver estat presidenta de l’ANC”, i no pels plens dels dies 6 i 7 de setembre, ja que si fos per això últim hauria estat jutjada al TSJC “com la resta de companys” de la Mesa.

En l’entrevista, gravada a la presó de Mas d’Enric – El Catllar – l’expresidenta del Parlament explica que va plorar “en veure la violència al carrer” que es va produir divendres passat “no amb la sentència del judici”.

Quan li van notificar la sentència va considerar que el judici “no havia servit per a res”, que “no calia fer-ho”, i afegeix que “jo no sóc culpable de ser presidenta del Parlament, sinó d’haver muntat les manifestacions independentistes dels anys 2012, 2013 i 2014, per haver posat davant del mirall el creixement de l’independentisme”.

L’expresidenta puntualitza que aquells dies el seu vot no valia més que el de qualsevol altre diputat, i que ella es va limitar “a defensar la llibertat d’expressió” perquè “no podem admetre la censura”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter