Arxius de Carme Forcadell | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Juliol, 2021
Carme-Forcadell-Mas-Enric-penitenciari_2400969986_69735854_651x366.jpg

La Pobla de Montornès presentarà divendres una nova bèstia dedicada als presos polítics catalans, ja que molts veïns de la pobla van anar a ballar sardanes davant la presó de Mas d’Enric, on estava empresonada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Aquesta s’anomenarà ‘El Gall’, i comptarà amb foc i amb aigua. Per tal de dotar-la amb el significat de llibertat, l’animal serà de color groc, fet que el converteix en una peça molt especial a Catalunya. L’acte de presentació serà a les 22h amb inscripció prèvia via 661 422 333.

Alhora, el poble projectarà l’estrena d’un curtmetratge on participen tots els seus habitants, ‘El pollastre’. Serà un moment molt emotiu, ja que des de l’inici del rodatge ha passat un any i mig, un temps dur en què sota pandèmia han passat moltes coses, i alguns veïns han mort.

Les dues iniciatives han estat impulsades per la Banda de Timbals de la Pobla, de l’Associació Amics de Montornès. Tornant al Gall, les mides de la nova bèstia són 2,80 metres d’alçada per 3,50 de llargada i un pes aproximat de 35 quilos. Té onze punts de foc i un d’aigua, i serà apadrinat per la pigota, la bèstia de foc de la Pobla.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2021
carmeForcadell.jpg

Carme Forcadell, l’expresidenta del Parlament, assegura que les dones empresonades a Catalunya pateixen un “sistema penitenciari masclista” i “amb menys drets” pel que fa als homes, per la qual cosa reivindica un canvi de model a la presó que substituirà la de Wad-Ras.

Forcadell, que compleix condemna d’11 anys i mig de presó a Was-Ras, es mostra molt crítica amb el sistema penitenciari de dones en el seu llibre “Escrivim el futur amb tinta lila” (Editorial Destino), el llançament del qual es produeix aquesta setmana.

En una roda de premsa de presentació del seu llibre, Forcadell ha afirmat que a la seva obra ha volgut reflectir la seva experiència com a presa a les diverses presons per les quals ja ha passat, i també el que ha après d’altres internes, a més del que ha aconseguit canviar ella personalment en el sistema penitenciari.

L’expresidenta del Parlament, que va escriure el seu llibre amb bolígraf de color lila com a símbol feminista, ha recordat que a Catalunya només hi ha una presó específicament de dones, la de Wad-Ras, que amb el pas dels anys ha arribat a quedar “obsoleta, petita i trista”.

La major part de les dones preses estan ingressades a mòduls de dones de presons concebudes per a homes, la qual cosa comporta que existeixi, ha denunciat, “un sistema penitenciari absolutament masclista” i amb menys drets per a les internes.

“El sistema penitenciari actual és absolutament tancat i potser mai s’hauria sabut què passa a les presons si no hi haguéssim entrat -ha afirmat-, perquè ningú explica el que passa dins, és un sistema hermètic, i per això jo intento explicar la vida de les dones que estan a les presons, donar-los veu”.

Segons Forcadell, hi ha algunes internes “que és com si ja haguessin nascut a la presó, perquè no han tingut cap oportunitat a la vida de no ser-hi, han viscut una situació molt difícil, han nascut estigmatitzades”.

Entre les coses de les quals s’enorgulleix d’haver contribuït a aconseguir, cita el fet que les internes tinguin assecadors per al cabell, uns horaris millors o el dret de les dones a tenir també les feines millor remunerades de les presons, les quals fins fa poc estaven reservats només als homes.

Una altra qüestió assolida, ha afegit, “és que en tots els llocs on cal prendre decisions sempre hi hagi alguna representant de les preses, és a dir, del mòdul de dones”.

Al conseller o consellera de Justícia del nou Govern, Forcadell li demana que la nova presó de dones que es construeix en la Zona Franca de Barcelona “sigui més oberta, que estigui més pensada per a la reinserció que per al sistema punitiu, perquè aquest últim no funciona, mentre que el primer sí”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Setembre, 2020
foto_3691433.jpg

Forcadell en la seva tornada al Parlament

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha tornat a la cambra aquest divendres a la tarda, després de dos anys i mig. Forcadell, que compleix una pena d’11 anys i 6 mesos de presó per sedició, ha fet de nou un cant a la llibertat d’expressió: “Un tresor immens que hem de preservar sempre”.

Forcadell ha definit la cambra com “la institució de la paraula lliure, de la veu plural del país, del diàleg polític sense límits”. L’expresidenta ha participat en l’acte de commemoració dels 40 anys de restabliment democràtic de la institució, al costat del president de la cambra, Roger Torrent, i la resta d’expresidents, Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert. Forcadell ha estat rebuda amb aplaudiments a l’escala d’honor.

En la seva part de discurs de la compareixença que tots cinc han fet conjuntament des del Despatx d’Audiències, Forcadell ha presentat la institució com un espai de debat on tot el que preocupa a la ciutadania ha de poder ser expressat i debatut lliurement, “amb l’únic límit de l’educació i el respecte degut per la resta de representants de la ciutadania”.

Forcadell ha argumentat que des del Parlament s’intenta “empènyer els canvis en favor del progrés social”. “Parets de vidre, finestres obertes per escoltar la voluntat popular, i la porta oberta per acollir les necessitats i els anhels del poble”, ha expressat l’expresidenta.

A més, ha fet una crida per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, que veu com un “repte pendent”. I és que tot i que el Parlament s’ha acostat a la paritat numèrica de diputats i diputades, “cal un pas més” per la paritat en els càrrecs de responsabilitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Setembre, 2020
foto_3608978.jpg

Forcadell participarà en el 40è aniversari de la cambra

Carme Forcadell torna aquest divendres al Parlament. L’expresidenta de la cambra participarà a les 17:30 hores en una compareixença solemne al despatx d’audiències amb els presidents parlamentaris, en el marc dels 40 anys de la restitució de la institució.

A banda de Forcadell també hi participaran l’actual president, Roger Torrent, i els expresidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. Forcadell compleix una pena d’11 anys i mig de presó al centre penitenciari de Wad Ras (Barcelona), per un delicte de sedició.

L’expresidenta manté que quan era al càrrec va treballar per garantir que a la cambra “s’hi pogués parlar de tot”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Agost, 2020
foto_3378671.jpg

Rigol, Benach i De Gispert demanen l’indult

Els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert han registrat una petició d’indult per a la també expresidenta de la cambra Carme Forcadell. Ho han explicat ells mateixos aquest dilluns en una roda de premsa en què han detallat que Forcadell coneix la iniciativa però que no hi ha participat.

Així mateix, han reivindicat l’amnistia com a millor solució per als líders independentistes empresonats arran del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. “Abans que es pugui plantejar la llei d’amnistia, hem considerat que ho havíem de fer per ella”, ha assegurat De Gispert. Tant ella com Rigol han subratllat que l’indult no suposa “ni el penediment ni cap altra acceptació” dels fets pels quals se l’ha condemnat.

Benach ha insistit que “la via més justa és l’amnistia”, que és també “la que la Carme prefereix”, però l’indult “és més fàcil de gestionar” perquè depèn del govern espanyol, mentre que l’amnistia l’han d’aprovar el Congrés i el Senat. A més, ha subratllat que la petició “no la fa la presidenta Forcadell”, sinó ells tres.

Rigol, per la seva banda, ha lamentat que malgrat les multitudinàries mobilitzacions independentistes dels darrers deu anys “l’Estat no s’ha mogut gens ni mica” i fins i tot s’ha dedicat a reprimir els líders sobiranistes. Per això ha considerat “un insult” que es pretengui “minimitzar” el moviment independentista.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ15 Juny, 2020
Carme-Forcadell-Mas-Enric-penitenciari_2400969986_69735854_651x366.jpg

Forcadell a demanat el trasllat a Barcelona

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat traslladada aquest dilluns al matí a la presó de dones de Barcelona, Wad-Ras, després de demanar-ho a la junta de tractament de la seva presó fins ara, Mas d’Enric, al Catllar.

Forcadell ho va demanar per “raons de vinculació familiar”, segons ha informat la Conselleria de Justícia, i per tal d’estar més a prop de Sabadell, la seva ciutat de residència habitual, han dit fonts properes a la família.

Com que Forcadell gaudia de sortides periòdiques a través de l’article 100.2 del reglament penitenciari, ara la junta de tractament de la nova presó haurà de fer una nova proposta de tractament.

 


REDACCIÓ13 Maig, 2020
foto_3608978.jpg

 L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha sortit aquest dimecres per primer cop de la presó de Mas d’Enric després de seixanta-un dies de confinament. Així ho ha explicat ella mateixa a través del seu compte de Twitter.

“Actuem amb responsabilitat, vèncer la COVID-19 és a les nostres mans, rentem-nos-les. Cuideu-vos, cuidem-nos i els que pugueu sigueu feliços”, ha afegit. D’aquesta manera reprèn el voluntariat i la cura de la seva mare a través de l’aplicació del 100.2 del Reglament penitenciari que es van suspendre ara fa dos mesos per la pandèmia.

Forcadell sortirà 27 hores a la setmana per fer aquestes dues activitats, concretament nou hores diàries durant tres dies a la setmana. Aquest dimarts un jutge de vigilància penitenciària va avalar la primera proposta de 100.2 per a Forcadell aprovada per la Junta de Tractament de la presó de Mas d’Enric, que estableix aquestes 27 hores setmanals.

El jutge argumenta que l’expresidenta del Parlament ha acceptat “no només els fets, sinó l’error i l’equivocació en la via, mitjans i forma utilitzats per assolir l’objectiu de la independència de l’Estat de forma unilateral”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners i Mas d’Enric han ampliat les hores de sortida d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. D’aquesta manera, podran recuperar les hores que no han pogut sortir per culpa del confinament pel coronavirus.

Abans de l’estat d’alarma, tant Junqueras com Romeva sortien sis hores tres dies a la setmana. Ara, el president d’ERC podrà sortir quatre dies un màxim de 12 hores diàries i, l’exconseller d’Exteriors, 10 hores quatre dies a la setmana.

Des de l’inici del confinament, Junqueras no ha pogut treballar a la Universitat de Vic, com feia, perquè el centre estava tancat per la Covid-19. Ara, se li ha autoritzat un canvi de lloc de treball i desenvoluparà la seva tasca de recerca universitària al monestir de Poblet, a Vimbodí i a Poblet.

A Poblet és on hi ha l’arxiu del president Josep Tarradellas i també els documents del lehendakari Iñigo Urkullu sobre el seu intent de mediació entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy després de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta de 300 registres, entre correus, missatges i notes, que Urkullu va dipositar-hi abans d’anar a declarar com a testimoni al judici del Suprem.

Romeva, que treballa en una associació privada en el marc d’un projecte vinculat als acords de pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, continuarà fent la mateixa feina, tot i que se li ha modificat el contracte per ampliar l’horari.

Forcadell no pot sortir 
A l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també se li amplia l’horari de sortida. En el seu cas, com li passa a Jordi Sànchez, no podrà sortir perquè encara no es pot fer voluntariat.
Forcadell estava autoritzada a sortir tres dies a la setmana durant un màxim de 9 hores diàries. El centre penitenciari de Mas d’Enric li permetrà fer-ho durant 12 hores diàries, després d’una modificació horària plantejada per l’associació on fa tasques de voluntariat.

 


REDACCIÓ19 Març, 2020

La defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar que anul·li la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i que la deixi en llibertat immediatament.

El recurs argumenta la vulneració de drets fonamentals, com ara el de reunió i manifestació, el d’expressió, el de llibertat ideològica, i el de participació i representació política.

Aquest pas, que ja han seguit altres líders empresonats, és l’últim en l’àmbit de la jurisdicció espanyola abans d’emprendre la via de la justícia europea. L’expresidenta del Parlament va ser condemnada a una pena d’onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta.


REDACCIÓ17 Febrer, 2020
foto_3608977.jpg

Carme Forcadell sortint de la presó tarragonina

Carme Forcadell ha sortit per primer cop de la presó de Mas d’Enric aquest dilluns al matí en aplicació de l’article 100.2. Ho ha fet en un vehicle conduït pel seu marit. La Junta de Tractament del centre va acordar la setmana passada que l’expresidenta del Parlament pogués sortir tres dies entre setmana per fer voluntariat i tenir cura d’un familiar d’edat avançada.

Així ho havia demanat la mateixa Forcadell, classificada en segon grau. Podrà estar fora de la presó 9 hores al dia, inclòs el temps de desplaçament. Jordi Cuixart ja va començar a fer ús d’aquest article la setmana passada. Altres presos també el podran utilitzar després que les juntes de les seves presons ho hagin autoritzat, com Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Dolors Bassa.

Forcadell ha sortit de Mas d’Enric abans de dos quarts de nou del matí. Ha saludat discretament des del vehicle conduït pel seu marit que l’ha recollit. “Persistim”, ha apuntat a través de les xarxes socials amb una fotografia d’ella sortint de la presó.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter