REDACCIÓ8 Juny, 2020
La muralla de Tarragona amaga entre els seus blocs de pedra un dels secrets de la seva bona conservació. Es tracta de l’anomenat caragol serp, una espècie endèmica de les Illes Balears que es creu que va arribar a Tarragona en època romana. Des d’aleshores hauria estat protegint el monument perquè s’alimenta dels líquens que apareixen a les pedres i que les degraden.
Després d’una primera investigació que ha determinat que hi ha 1.300 exemplars entre la muralla i dos punts molt concrets de la catedral, es planteja una segona fase, que vol comparar genèticament els mol·luscs de Tarragona i de les Balears per veure si han evolucionat de manera diferent. El projecte combina medi ambient, història, genètica, cultura i arqueologia.
El caragol serp (‘Allognathus Companyonii‘), rep aquest nom perquè el dibuix i colors de la seva closca recorden una serp cargolada. És endèmic del sud de Mallorca i de Cabrera, però fa uns anys es va descobrir que també vivia a la muralla romana de Tarragona i a la Catedral. En el cas del mur, en concret viuen principalment als grans blocs de pedra que hi ha a la base.
“El fet que siguin tan grans fa que la humitat quedi concentrada a les esquerdes. Els caragols les utilitzen per amagar-se i per fer les postes dels ous”, explica Ferran Aguilar, tècnic de l’associació científica Bioscicat, que està desenvolupant l’estudi. De fet, els investigadors han vist que els mol·luscs s’agrupen en diferents colònies al llarg de la muralla.
Hipotesi sobre l’arribada
Des de Bioscicat contemplen fins a sis hipòtesis sobre com i quan un caragol endèmic de Mallorca arriba a Tarragona. El fet que es trobin a les muralles i a la catedral els fa creure que hi ha una relació amb el moment de la construcció dels monuments, però s’inclinen més pel període romà que no pas per l’Edat Mitjana.
“La part inferior de la muralla és de construcció megalítica o ciclòpia, molt típica de les Balears, i pensem que els constructors podrien haver vingut de Mallorca i portar els caragols de manera, o no, voluntària”, planteja Txiki López, investigador de Bioscicat. Fins i tot deixa la porta oberta a què els animals s’haguessin introduït perquè es considerava que tenien un caràcter protector, espiritualment.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
