26. Abril 2024

Arxius de ARnau Mora | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Maig, 2023
estela-e1682974647831.jpg

Segons la història, el filòsof Nietzsche es va trobar una vegada amb un pagès ferit a les muntanyes suïsses. Quan el pagès li va preguntar si creia en Déu, Nietzsche li va respondre que no, que creia en el nihilisme. Davant la pregunta de com trobar consol en el seu dolor, Nietzsche li va recomanar que acceptés el seu patiment com a part de la vida i l’aprengués a estimar.

El passat 21 d’abril a Barcelona, Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra i filòsof de formació va pronunciar, durant l’acte central de les Esquadres que “El nostre territori és conegut per ser poc afectat per delictes greus i orientat principalment cap a delictes patrimonials”.

Una visió que nihilista del patiment de cadascuna de les víctimes, qui són qui veritablement graduen si el delicte que han patit és greu.

Una setmana després d’aquestes paraules, a Lleida, Josep Maria Estela, l’anterior comissari en cap dels Mossos – i fill de pagès –, va pronunciar un altre discurs durant l’acte del Dia de Les Esquadres de Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Ponent: “Tot i que augmentin els robatoris o els furts, la societat perdonarà als policies; però no els perdonarà que no atenguin bé els ciutadans“. Això li havia dit un intendent durant la seva defensa per a l’ascens a comissari.  Aquestes paraules van impactar profundament a Estela, ja que formava part del tribunal que finalment va decidir suspendre l’ascens de l’intendent. Tot i que Estela creia fermament que l’intendent en causa tenia més mèrits i capacitats que algunes de les intendentes que havien aconseguit l’ascens, la decisió va ser (volem pensar) imposada pels seus superiors polítics.

La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig. I ara, és quan jo parafrasejo al comissari Estela: “Aquest món és per als valents i que lluiten per allò que estimen”.

A Barcelona, es van minimitzar els problemes reals que afecten les persones, considerant-los casos aïllats o simples anomalies estadístiques. En canvi, a Lleida – on Estela és el comissari – es va posar l’èmfasi en atendre bé als ciutadans i donar-los la importància que es mereixen, evitant tractar-los com a simples números o anomalies estadístiques.

La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig

La batalla dialèctica entre el nihilisme de Sallent i l’existencialisme d’Estela, en combinació amb el poder dels silencis i el llenguatge gestual des del reducte de Lleida, s’ha convertit en un símbol poderós de la resistència contra el règim que governa. Un bastió que va convidar una altra víctima del conseller de l’Illa de Santa Elena, el major Josep Lluís Trapero.

Arnau MORA ✍🏾
Expolicia i sociòleg

PUBLICITAT















REDACCIÓ22 Abril, 2023
Arnau_mora_opinio.jpg

Creu-me quan et dic que les ferides que he sofert mentre t’he ajudat mai no acaben de curar del tot. Al llarg de tots aquests anys, he dedicat tot el meu esforç per ser el millor en la meva professió i resoldre els problemes d’una societat cada vegada més malalta. Però, de vegades, m’he preguntat: a quin preu?

Què he perdut en el camí que he recorregut?
Creu-me quan et dic que hi ha dimonis que no deixen d’empaitar-me i que, alguna vegada, passada la mitjanit, ho aconsegueixen. Dimonis que m’han mostrat la teva cara més fosca i han aconseguit que em qüestioni tot allò que pensava que era “el correcte”, tot allò que pensava que sabia sobre el món i sobre aquells que m’envolten. Dimonis que han intentat posar fi a la meva vida almenys dues vegades.
Creu-me quan et dic que he intentat mantenir-me fort i separar la meva vida laboral de la personal per evitar caure en la monotonia o en la rutina, en qualsevol d’aquestes dues facetes, però has de saber que no sempre ha estat fàcil.

Et demano perdó pels moments en què em deies que estava absent, que estava distant, que estava fred amb tu, que no reia…

Creu-me quan et dic que he perdut els meus millors anys de la meva vida perseguint un objectiu que sovint semblava inassolible. I, tot i que no em penedeixo de la meva elecció, també hi ha hagut moments en què m’he sentit sol, trist, incapaç de retenir les meves llàgrimes i perdut en aquest viatge que, cada cop més arribarà a la seva fi.

Per això, et demano perdó pels moments en què em deies que estava absent, que estava distant, que estava fred amb tu, que no reia… La feina que he triat sovint m’ha obligat a sacrificar el meu temps lliure amb tu, a no descansar o a no poder descansar per respondre a la urgència que reclamava algú que mai no havia conegut i de qui ni tan sols recordaré la cara quan torni a casa. Tot i que ho he fet amb les millors intencions, sé que a vegades he fallat en la meva tasca de ser una presència constant i amorosa a la teva vida.

Et demano que no em jutgis rigorosament, que em comprenguis, que em donis suport, que em brindis el teu amor i el teu afecte

Per això, et demano perdó perquè ningú em va ensenyar a acceptar aquestes ferides. Perquè ningú em va advertir que hauria d’arrossegar per sempre més l’estrès, l’ansietat, la tristor i la frustració que sovint es presenten en la meva feina. Aquest dolor de l’ànima m’ha provocat mals crònics que m’han fet sentir, en alguna ocasió, que el meu cos era una presó.
Però això et demano que, sabent que les cicatrius mai desapareixeran del tot, no deixis que em rendeixi. Sé que he de continuar endavant, enfrontant cada nou dia amb la mateixa determinació i valentia que m’han portat fins aquí. Que ens ha portat fins aquí.

Per això et demano que no em jutgis rigorosament, que em comprenguis, que em donis suport, que em brindis el teu amor i el teu afecte. Perquè encara que les ferides que he patit mai guariran del tot, sé que amb la teva ajuda puc aprendre a portar-les amb dignitat i força. Perquè la solitud pot ser una ombra constant per a un policia, que moltes vegades porta en silenci el pes dels horrors que ha vist i els sacrificis que ha fet en el seu deure de protegir i servir a la comunitat.

Arnau MORA ✍🏾
Expolicia i sociòleg

PUBLICITAT