L’aplicació de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus és qüestió d’hores. Està previst que el govern espanyol es reuneixi, en consell de ministres, per adoptar mesures restructives contra la propagació del virus. A Catalunya, el conseller d’Interior ja ha advertit que un cop activat el toc de queda, els infractors reincidents o desobedients podran ser sancionats amb multes que podran oscil·lar entre els 300 i els 6.000 euros.
Miquel Sàmper lamenta que el Sánchez no hagi convocat encara el consell de ministres de manera extraordinària després que diverses comunitats autònomes hagin demanat l’aplicació de l’estat d’alarma. El Govern vol aplicar el toc de queda nocturn i ho farà, amb una resolució pràcticament ja preparada, tan aviat com es declari l’estat d’alarma. També ha explicat que es reuniran el Govern es reunirà per fer una bateria de mesures per intentar aturar la pandèmia.
Sàmper ha dit que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va dir que l’estat d’alarma seria «immediat» i que ara les informacions apunten que seria diumenge: «A mi això ja no m’agrada perquè ‘immediat’ no és diumenge, era ahir mateix o aquest matí», ha expressat el conseller, que ha dit que ja tindran la resolució preparada per poder-ho aplicar.
El conseller d’Interior ha explicat que el toc de queda nocturn implicarà que hi hagi «molta presència» policial al carrer, com ja va passar en la primera fase del confinament de la primera onada. Ha explicat que aquest cobrefoc tindrà «certes excepcions» per motius laborals que s’hauran de justificar, urgències mèdiques, cures de gent gran o, com a França, podria incloure’s treure el gos a passejar. Tot plegat s’haurà d’acabar de concretar en el marc del Procicat, on també s’ha de debatre si aquestes restriccions nocturnes entren en funcionament a les 22 hores o a les 23 hores. En tot cas, s’allargarien fins a les 6 del matí.
D’altra banda, és possible que es torni a impulsar les «declaracions d’autoresponsabilitat» com una manera de controlar la mobilitat de les persones durant aquesta franja nocturna. Sàmper ha avisat que en cas de mentir en aquesta declaració, s’estaria incorrent en una conducta que «pot ser més greu que una sanció administrativa».
El conseller ha assegurat que ningú va qüestionar en el si del Govern la demanda de l’estat d’alarma perquè el país no es pot «permetre el luxe d’esperar» que les mesures impulsades per l’executiu per controlar la pandèmia siguin avalades pel TSJC.
Dia enrarit a l’Audiència de Tarragona. Un judici suscita l’interès dels mitjans de comunicació. No es tracta d’un cas normal. A la banqueta dels acusats s’asseuen responsables policials, més concretament comandaments dels Mossos d’Esquadra. Estan sent jutjats ni més ni menys que un intendent i un sergent de la policia catalana, Jaume Morón i Xavier Cunillera, respectivament. Tots dos estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home.
El tribunal que jutja els dos mossos
Davant del tribunal, la caporal Mas, que es va fer càrrec de la investigació dels fets ha confessat que els dos comandaments processats la van obligar a ‘oblidar’ el cas i a cedir-lo a una altra persona i va denunciar que la tancaven sistemàticament als despatxos dels ‘caps’ per debatre sobre els fets.
Li van demanar que es dediqués ‘a lo suyo’ i que no molestés. Li recordaven que era un caporal provisional. O sigui, que la podien ‘moure’ quan volguessin. Ha denunciat pressions i que es va sentir frustrada per les constants amenaces per parts dels imputats. Durant el dia, els periodistes que segueixen el judici han assistit a una espècie de novel·la de veritable corrupció policial.
Morón va dir a la caporal que “era un cas que s’havia de treballar bé, que no fes més gestions i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca”
La caporal de l’Àrea d’Investigació Criminal – actualment amb grau de sergent – ha detallat que el febrer del 2013, quan es trobava destinada a la comissaria de Salou, va rebre de part d’un superior l’encàrrec d’investigar (amb discreció) una presumpta pallissa de dos agents de la Policia Local de Vila-seca a un individu borratxo a qui havien recollit davant la discoteca La Pachá. La font informant també era un Policia Local que volia màxima discreció i que es preservés la seva identitat perquè temia rebre represàlies o que la seva vida esdevingués un infern.
No fer més gestions
La policia catalana ha detallat les nombroses gestions que va fer i com les anava traslladant al sergent Cunillera, el seu superior, per tal de mantenir-lo informat. Segons ha declarat, el 13 de febrer el sergent li va dir que es reunissin amb l’intendent Jaume Morón, el qual li va demanar que revelés la identitat de l’informador per tal de contrastar-ne la fiabilitat. Ella ha dit que s’hi va negar adduint que “la posava en perill i que partia de la confiança d’aquesta font”.
Aleshores, ha afegit, com que no va cedir el sergent va dir que seria ell qui s’ocuparia del cas a partir d’aquell moment. Sobre Morón, ha manifestat que l’intendent va dir-li que “era un cas que s’havia de treballar bé, que no fes més gestions i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca”. La caporal ha apuntat que va traspassar tota la informació de què disposava al sergent i que no va fer més gestions per iniciativa pròpia.
Els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home
Atropellament o agressió?
El cas partia d’una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d’assistir a una festa privada a la discoteca ‘Pachá La Pineda’. L’home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.
Segons l’individu que va filtrar la informació als Mossos, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l’aparcament i l’haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d’ells l’hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l’altre s’esperava dins el vehicle policial.
Borratxo
D’acord amb el Ministeri Fiscal, Cunillera no va arribar a contactar amb l’encarregat de la discoteca – que estava pendent de comparèixer a declarar a comissaria i que havia confirmat a la caporal que hi havia imatges de les càmeres de seguretat on es veia a la víctima entrant al vehicle dels policies locals –. A més, sosté que tampoc va reclamar la gravació de la trucada que un dels agents va fer des del telèfon mòbil de la víctima a la comissaria de la Policia Local de Salou, on demanava esbrinar el domicili d’un home que volien acompanyar a casa perquè, segons va dir, anava “molt borratxo” i “li havien donat una bona pallissa”.
Morón i Cunillera en un moment de recés del judici
La caporal ha explicat que l’informador li va transmetre inquietud i preocupació pel fet que el cas havia generat un “cisma” dins la Policia Local de Vila-seca i que els Mossos no estaven fent “moviments”. Alhora, ha dit, el 19 de febrer va traslladar aquestes manifestacions al sergent Cunillera, el qual li va dir que s’havien de reunir novament amb Morón. “Em va tornar a preguntar qui era la meva font i li vaig tornar a dir que no la revelaria. Ell em va dir que no m’hauria de repetir que jo no portava la investigació i que només era la simple caporal de Salou”, ha declarat.
“No van impulsar cap investigació”
El ministeri públic relata que el 25 de febrer el sergent Cunillera, d’acord amb el pla traçat amb l’intendent Morón, i tot i saber que els autors de l’agressió podien ser dos agents de la Policia Local de Vila-seca, va presentar un atestat com a instructor al jutjat número 2 de Tarragona, tot i que la competència del cas requeia en el jutjat número 1, “per tal d’assegurar l’èxit del seu pla delictiu”.
En aquest document, apunta la fiscalia, el sergent va ometre “deliberadament” identificar com a presumptes autors als policies, així com les explicacions que el responsable de seguretat de la discoteca va donar a la caporal. Tampoc no va incloure la transcripció de la trucada que va fer un dels presumptes agressors a la Policia Local de Salou des del mòbil de la víctima i es va limitar a adjuntar un CD amb la gravació de la conversa sense comprovar que no s’escoltava correctament.
Fiscalia creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l’intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d’instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint
El ministeri fiscal creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l’intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d’instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint. Posteriorment, la caporal va rebre per correu la gravació de la conversa telefònica i, com que sabia que no s’havia pogut reproduir bé, la va reenviar al sergent, el qual la va ignorar. Després de l’arxivament, els dos mossos processats mai van presentar ampliacions dels atestats, ja que “no van impulsar cap investigació”, segons conclou la fiscalia.
Pendent de judici
El president del tribunal
El 18 de juliol del 2014, l’home que va ser apallissat va rebre una nota anònima a la seva bústia que identificava dos agents de la Policia Local de Vila-seca, amb el corresponent TIP, com els autors de l’agressió. Després de posar-ho en coneixement de la policia, la Unitat d’Investigació de Tarragona dels Mossos va elaborar nous atestats i el jutjat d’instrucció número 1 va reobrir el cas.
Arran d’això, es va ordenar la detenció i imputació dels agents, així com del cap de la policia local de Vila-seca pel suposat delicte d’encobriment. El cas encara no s’ha jutjat.
El gener del 2015, la caporal va explicar al nou responsable de la investigació tota la informació de què disposava. Dos dies després, l’intendent Morón li va tornar a demanar la identitat de l’informador i si sabia alguna cosa d’una nota anònima que havia permès reobrir el cas, atès que se sospitava que l’autor podria ser “un agent conflictiu dins el cos”.
La caporal diu que ha hagut de fer contra vigilàncies al sortir de casa seva i que, finalment, se’n va anar del poble i va vendre el seu habitatge
Al març, en una nova reunió de 47 minuts, segons ha precisat, Morón va dir-li que, si havia actuat així, és perquè ella hauria “corregut perill” si hagués seguit investigant ja que vivia a Vila-seca, que l’estaven “protegint” i que amb els anys “s’adonaria del favor que li havien fet”.
Caporal provisional
Responent a les preguntes del fiscal, la caporal ha manifestat que va percebre que li estaven dient “que només era una caporal provisional i que em dediqués a la meva feina i no molestés”. A més, la dona ha apuntat que en una ocasió el cap de la Policia Local de Vila-seca la va “escarnir públicament” davant la comissaria, que li havien fet arribar “que no guardés proves a dins de casa perquè sinó algun dia potser se’m cremaria el pis”, que ha hagut de fer contra vigilàncies al sortir de casa seva i que, finalment, se’n va anar del poble i va vendre el seu habitatge.
Desacreditar el testimoni
El sergent Cunillera
De la seva banda, els advocats defensors han centrat els respectius interrogatoris en qüestionar l’experiència de l’aleshores caporal. Fins i tot, li han plantejat per què no va acudir al jutjat si creia que s’estava cometent algun delicte, a la qual cosa ha respost que a ella li havien prohibit fer més gestions i que confiava que el seu superior investigaria els fets.
En aquest sentit, ha admès que, fins aleshores, Cunillera havia estat el seu referent perquè “anava fins al final” i s’implicava en els temes.
La caporal diu que li havien prohibit fer més gestions i que confiava que el seu superior investigaria els fets
Aquest dilluns també ha declarat el mosso que va encarregar a la caporal la investigació dels fets i qui va posar-la en contacte amb l’informador. En el seu cas, ha dit que va preferir mantenir-se al marge del cas perquè li havien traslladat “a títol particular”. Durant la vista també han declarat els dos agents dels Mossos que van localitzar malferit l’home que presumptament va ser apallissat pels policies.
La fiscalia sosté que els processats van evitar impulsar la investigació i que van obviar informacions clau al jutjat perquè arxivés el cas. S’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.
Els Mossos d’Esquadra han procedit a la detenció de dues persones a l’Ampolla. Els arrestats, que participaven en les protestes del 21D, en solidaritat amb els presos polítics i a favor de la República, estan acusats de desordres públics i danys. Al Camp de Tarragona, de moment, no s’ha registrat cap detenció. Les manifestacions s’han dut a terme de forma pacífica.
Els Mossos d’Esquadra, atenent la complicitat d’aquesta jornada, a nivell de protestes i manifestació, han dissenyat un important dispositiu policial en diferents punts estratègics de Catalunya.
L’atenció és més intensa en els accessos a autopistes, ports i aeroports.
Afers interns dels Mossos d’Esquadra han decidit obrir una investigació per saber si és cert que un agent de la policia catalana s’havia barrejat entre els manifestants que protestaven a Barcelona, per la detenció de Carles Puigdemont, exhibint una “especialment agressiva”.
Tot indica que l’agent, fora de servei, llençava pedres contra els membres de la Brigada Mòbil Antidisturbis (BRIMO). Després de ser arrestat per provocar i participa en aldarulls, la policia va procedir a la seva identificació i va confirmar que es tractava d’un company fora de servei.
Per aquest motiu, els serveis interns han decidit obrir una investigació confidencial. Volen saber què feia el policia entre els manifestants i si és cert que va apedregar els seus companys que intentaven ‘controlar’ els protestants.
REDACCIÓ24 Octubre, 2020
L’aplicació de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus és qüestió d’hores. Està previst que el govern espanyol es reuneixi, en consell de ministres, per adoptar mesures restructives contra la propagació del virus. A Catalunya, el conseller d’Interior ja ha advertit que un cop activat el toc de queda, els infractors reincidents o desobedients podran ser sancionats amb multes que podran oscil·lar entre els 300 i els 6.000 euros.
Miquel Sàmper lamenta que el Sánchez no hagi convocat encara el consell de ministres de manera extraordinària després que diverses comunitats autònomes hagin demanat l’aplicació de l’estat d’alarma. El Govern vol aplicar el toc de queda nocturn i ho farà, amb una resolució pràcticament ja preparada, tan aviat com es declari l’estat d’alarma. També ha explicat que es reuniran el Govern es reunirà per fer una bateria de mesures per intentar aturar la pandèmia.
Dia enrarit a l’Audiència de Tarragona. Un judici suscita l’interès dels mitjans de comunicació. No es tracta d’un cas normal. A la banqueta dels acusats s’asseuen responsables policials, més concretament comandaments dels Mossos d’Esquadra. Estan sent jutjats ni més ni menys que un intendent i un sergent de la policia catalana, Jaume Morón i Xavier Cunillera, respectivament. Tots dos estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home.
La policia catalana ha detallat les nombroses gestions que va fer i com les anava traslladant al sergent Cunillera, el seu superior, per tal de mantenir-lo informat. Segons ha declarat, el 13 de febrer el sergent li va dir que es reunissin amb l’intendent Jaume Morón, el qual li va demanar que revelés la identitat de l’informador per tal de contrastar-ne la fiabilitat. Ella ha dit que s’hi va negar adduint que “la posava en perill i que partia de la confiança d’aquesta font”.
REDACCIÓ
