REDACCIÓ21 Setembre, 2015
Les eleccions del 27-S són especials. Tant, que la campanya ha esdevingut caòtica per als periodistes que procuren marcar-se l’agenda. “És com tornar a la del 1979. Tot estava per fer i hi havia molta improvisació”, recorda un cap de premsa veterà. “Hi ha molta il·lusió, però estem massa pendents de Barcelona i Madrid”, explica un altre que intenta quadrar intervencions dels d’aquí i dels forans. En resum, convocatòries desconvocades, actes on intervenen els que no estaven anunciats, i “petits canvis” que suposen, per exemple, que Oriol Junqueras estigui anunciat per Junts pel Sí a peu de plaça de la Diada Castellera de Tarragona i en realitat acabi a Tortosa.
La situació arriba a tal punt que Juan Carlos Monedero acaba intervenint en un míting davant poc més de cinquanta persones a Cambrils sense que ningú en sabés res, o que Errejón s’hagi sumat d’un dia per l’altre (fins que algú no digui el contrari) a l’acte central de Catalunya Sí que es Pot a Tarragona el pròxim dia 24 a Tarragona amb Pablo Iglesias. El fet que la popular Maria Dolores de Cospedal vingui a tocar ferro sense badar boca a la premsa, o que el secretari general del PSOE Pedro Sánchez anul·li el contacte amb la premsa previst durant la seva visita a les instal·lacions del CN Tarraco, tampoc ajuden a fer la impressió que hi ha un director de campanya.
I més encara si tenim en compte la suma de sigles en forma de coalició que es presenten a les eleccions. Hi ha un cert malestar a ERC perquè els seus candidats estan desdibuixats dins d’una candidatura tan atípica, mentre que ICV s’ha de coordinar amb Podemos tot i que en alguns llocs uns i altres es miren de reüll. El PSC de Reus ha arribat a tenir el seu membre a la llista en una roda de premsa per qüestions municipals amb l’esperança que algun periodista li fes alguna pregunta, i Ciutadans va convocar als mitjans de la capital del Baix Camp per demanar el vot per la seva candidatura aprofitant que el tema en qüestió era la seva negativa a intervenir en els actes institucionals de la Diada.
Potser sí que la campanya actual té a veure amb la del 1979. En més d’alguna cosa. Llavors era la Transició. Ara també, encara que cap a què?
J.S.
