Arxius de 1-O | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Abril, 2022
atropellament-1-O.png

Novetats judicials a Tarragona. El Tribunal Constitucional ha ordenat reobrir el cas del menor atropellat per un vehicle d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant una jornada de protestes contra la sentència pel referèndum de l’1-O, tal com ha avançat ‘El Món’. Els fets es van produir a l’avinguda Marquès de Montoliu, la nit del 16 al 17 d’octubre.

De fet, l’Audiència de Tarragona va ordenar el tancament del cas sense practicar cap de les proves demanades ni cap investigació judicial sobre aquest succés que es va viralitzar. Per aquest motiu, l’advocat del jove, Pere Grau, del col·lectiu ‘Juristes per la República’ va recórrer la decisió i ara el TC ha ordenat la seva reobertura.

El jove es trobava a l’avinguda Marqués de Montoliu quan una furgoneta dels Mossos el va atropellar. Els agents van atendre el noi i van avisar el SEM, i va ser traslladat ferit de gravetat a l’Hospital Universitari Joan XXIII. Allí va romandre ingressat a l’UCI per un traumatisme cranioencefàlic i fractures de diversa consideració.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Març, 2022
3559418-1280x853.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha esmenat l’Audiència de Barcelona i ha absolt el tarragoní David Solé del delicte de desordres públics pel qual se’l va condemnar a un any i tres mesos de presó en el marc dels aldarulls que van tenir lloc el 15 d’octubre del 2019 a Barcelona després de la sentència de l’1-O.

A la mateixa sentència l’Audiència l’absolia dels delictes d’atemptat contra agent de l’autoritat i de danys. Solé va estar un mes en presó preventiva al centre penitenciari de la Roca del Vallès pels fets pels quals ara se l’exonera. El jove va ser detingut al costat de tres nois més a la capital catalana.

La sentència de l’Audiència de Barcelona considerava provat que Solé va moure contenidors cap al mig del carrer per formar una barricada i que es va amagar rere un vehicle amb mitja llamborda amb intenció de llançar-la contra els Mossos d’Esquadra. En canvi, no es va considerar provat que fos ell el qui va llençar una llamborda contra una furgoneta dels Mossos, un impacte que va abonyegar el vehicle.

Ara, la sentència del TSJC no accepta el que allà es declarava provat i ho substitueix per un relat alternatiu segons el qual no ha quedat acreditat que Solé formés part del grup que va moure els contenidors ni que es trobés a l’indret on va tenir lloc aquest fet concret.

El text coincideix, en canvi, amb el que ja establia la sentència anterior, que no considerava provat que fos ell el qui va llençar la llamborda a la furgoneta dels Mossos. Als fonaments de dret, la sentència posa en dubte el testimoni del mosso que va reconèixer Solé i, per tot plegat, decideix estimar el recurs de la defensa del jove i absoldre’l del delicte de desordres públics. La sentència pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Març, 2022
12ab8e81-11b7-4dad-8e8c-cd3810a726bf-1280x879.jpg

L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha estat jutjat aquest dijous en un jutjat penal de Barcelona per desobediència tot i que no s’ha presentat al judici. Com que la petició de pena no és de presó, la llei preveu que es pugui celebrar el judici, i ni les acusacions ni la defensa s’hi han oposat.

La fiscalia li demana 20 mesos d’inhabilitació per no retirar una pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat tot i que ho havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el setembre del 2019. Dos testimonis, el mosso que va fer el requeriment i un assessor de Torra, han explicat que altres vegades hi havia pancartes al balcó i mai s’havien obligat a retirar.

Torra ja va ser inhabilitat durant 18 mesos per una pancarta similar que no va voler despenjar la primavera del 2019, durant el període electoral, per ordre de la Junta Electoral. Quan es van celebrar les eleccions municipals a finals de maig va tornar a penjar la pancarta, però poques setmanes després es van convocar eleccions al Congrés de Diputats.

En un vídeo penjat a primera hora d’aquest dijous, Torra ha anunciat que no es presentava al judici. “No legitimaré aquest judici polític amb la meva presència”, ha manifestat a través d’un comunicat. Torra reconeix, com ja va fer en la primera causa, que va desobeir les instruccions perquè eren “il·legals”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ17 Març, 2022
3799171-1280x862.jpg

L’expresident de la Generalitat Quim Torra no es presentarà al judici que té previst aquest dijous per la segona causa de desobediència. “No legitimaré aquest judici polític amb la meva presència”, ha manifestat a través d’un comunicat. La vista està prevista al jutjat penal número 6 de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia.

L’expresident afegeix que no legitimarà una nova “escenificació repressiva disfressada de justícia” i demana empara als tribunals internacionals perquè assegura que no reconeix la legitimitat de la justícia espanyola “que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals”. Torra ha publicat també un vídeo a les xarxes explicant els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ31 Gener, 2022
5c4493d7-de8b-467d-9cad-75d71711d545-1280x853.jpg

L’Audiència Nacional jutjarà el pròxim 1 de març Albert Baiges per injúries a la Corona. El tuitaire va fer una piulada contra el rei Felip VI en el marc de la campanya #CoronaCiao fa dos anys. Aquest dilluns s’ha celebrat a Reus un acte de suport a l’investigat per denunciar la causa.

La fiscalia li demana una pena de quatre mesos de multa amb una quota diària de 6 euros i la inhabilitació de dret del sufragi passiu. Baiges es considera un “cap de turc” i assegura que no se’l jutja només a ell sinó que s’ataca la llibertat d’expressió.

“Hi ha certes coses que no es poden anomenar ni tocar ni tan sols es poden qüestionar com són la monarquia i que en aquesta ens hi trobaran de cara”, ha dit.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2021

L’acusada davant dels jutjats de Tarragona

L’acusada de cremar una bandera espanyola a Tarragona l’1 d’octubre de 2020 no s’ha presentat al jutjat, on aquest dimarts estava citada a declarar com a investigada. Segons ha explicat ella mateixa als mitjans, se li atribueix un delicte d’ultratge a Espanya en una causa iniciada per la Policia Nacional.

L’encausada, membre del CDR Tarragona, ha assegurat que no reconeix la justícia espanyola ni el delicte pel qual se l’acusa, i ha rebut el suport d’una cinquantena de membres del col·lectiu a les portes de la seu judicial. El seu advocat, Carles Perdiguero, ha assenyalat que d’acord amb la jurisprudència europea l’acusació contra la seva clienta “no té cap sentit”. Si la causa avança, Perdiguero ha anunciat que en demanaran l’arxivament.

Els fets en què es basa la causa judicial s’emmarquen en la manifestació de l’any passat per commemorar el tercer aniversari del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Després de la marxa iniciada a la plaça de la Font de Tarragona, els protestants es van mobilitzar fins a la plaça Imperial Tàrraco, concretament davant la subdelegació del govern espanyol, on es va cremar una bandera espanyola.

Durant la concentració d’aquest dimarts al matí, els manifestants han mostrat pancartes en suport a la investigada i han cremat simbòlicament banderes preconstitucionals. L’acusada no ha entrat a les dependències judicials i s’ha emparat en la llibertat d’expressió. Aquesta ha estat la segona citació que s’ha emès contra ella, tot i que la primera ha explicat que va arribar fora de termini.

Després de no comparèixer davant el magistrat, l’advocat de la investigada ha apuntat que el jutjat haurà d’examinar si cal ordenar la detenció de la seva clienta o bé si seria necessari emetre una nova citació abans de l’arrest.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Novembre, 2021
Silenci-Manifestació-1-doctubre.jpg

El col·lectiu es manifestarà davant el Parlament

El col·lectiu Silenci ha anunciat una nova protesta. L’entitat independentista portarà fins a les portes del Parlament de Catalunya la seva protesta Des de dimecres 3 de novembre, començarà una permanència davant les portes de la Cambra, que es mantindrà cada dia de les 10 a les 13 h, els dies que no hi hagi Ple, i de 9 a 13 h i de 15 a 18 h els dies que hi hagi Ple.

Des de l’entitat asseguren que “com sempre en les nostres accions, cada dia farem un silenci estricte puntualment de les 12 a les 12.30 h i de 17 a 17.30 h els dies que hi hagi ple. L’acció resta oberta a qui vulgui participar-hi”. La idea d’aquesta acció es basa en la plantada que Lluís Maria Xirinacs va iniciar fa vint anys davant del Palau de la Generalitat, per demanar que es constituís l’Assemblea dels Països Catalans, per emprendre la marxa cap a la independència.

“Nosaltres, com a part del Poble, també ara, després de 20 anys, ens sentim disgustats, venuts, estafats, domesticats i silenciats pel que han fet i fan, i pel que han deixat de fer, els nostres representants polítics. Per això decidim plantar cara i dir-los aquí, davant del Parlament, diàriament, el que pensem i el que volem” asseguren.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Octubre, 2021

L’expresident de la Generalitat i dirigent de Junts, Carles Puigdemont, ha demanat a ERC que la seva situació personal “no formi part de cap agenda de l’anomenada taula de diàleg acordada per ERC i el govern espanyol ni de cap conversa bilateral”.

“No busquem cap indult anticipat, no és solució al conflicte”, ha afegit en un article d’opinió publicat aquest dijous a ‘El Punt Avui’. Després de quatre anys a l’exili, Puigdemont demana respecte per a la seva estratègia i es referma en la convicció que la solució al conflicte polític passa per l’amnistia.

“Que ningú no parli per nosaltres, que no interfereixin en la nostra estratègia buscant dreceres que no volem”, ha conclòs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Octubre, 2021

Puigdemont en una comissió europea

El Parlament Europeu s’oposa a concedir temporalment la immunitat a l’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont malgrat la seva breu detenció a Sardenya. Fonts parlamentàries confirmen a l’ACN que els serveis jurídics de la cambra tornaran a posicionar-se en contra de les mesures cautelars demanades per l’expresident català al Tribunal General de la Unió Europea.

El Parlament Europeu té fins al 15 d’octubre per presentar les seves al·legacions en la segona petició de cautelars que fa el líder de Junts. Segons afirmen les mateixes fonts, els lletrats de la cambra continuaran defensant “la decisió presa per la plenària” al març, és a dir, l’aixecament de la immunitat a Puigdemont i els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

Després de la detenció, i posterior alliberament a Sardenya, Puigdemont va demanar al TGUE que li retorni la immunitat de forma cautelar per evitar ser arrestat de nou. És la segona vegada que reclama protecció a Luxemburg, que al juliol va considerar innecessari que Puigdemont conservés de forma provisional la immunitat mentre es resolen diversos casos relatius l’euroordre del Tribunal Suprem.

El procediment judicial per l’extradició de Puigdemont tant a Bèlgica, com ara també a Itàlia, està “suspès” a l’espera del que digui Luxemburg en el cas de la immunitat i de les prejudicials del Suprem.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Octubre, 2021
Silenci-Manifestació-1-doctubre.jpg

Avui es compleixen 4 anys de l’1 d’octubre de 2017, una jornada històrica en la qual les urnes havien de ser les protagonistes, però en la que la finalment la violència va prendre el focus d’atenció. 4 anys després, els manifestants de la plataforma del silenci continuen reivindicant l’amnistia i el fi de la “repressió”.

Amb la intenció de commemorar els fets de l’1-O, una cinquantena de persones s’han concentrat davant dels jutjats de Tarragona. Cap soroll, només el silenci d’aquells que van patir de 1a mà les entrades de la policia als col·legis electorals. A més, sent un dia tan especial en la memòria, han volgut manifestar-se també davant la comissaria de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra. Un acte reivindicatiu, pacífic i simbòlic.

El portaveu de la plataforma a Tarragona, Lluís Pastrana, ha exposat el perquè d’aquesta concentració: “És un recordatori de què la lluita no s’ha acabat, continuem al peu del canó”. Pastrana ha destacat que les protestes segueixen per les 3.000 persones “represaliades”, i que mantindran aquestes accions fins que no es resolgui la seva situació i altres qüestions.

VÍDEOS




PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter