Avui es compleixen 4 anys de l’1 d’octubre de 2017, una jornada històrica en la qual les urnes havien de ser les protagonistes, però en la que la finalment la violència va prendre el focus d’atenció. 4 anys després, els manifestants de la plataforma del silenci continuen reivindicant l’amnistia i el fi de la “repressió”.
Amb la intenció de commemorar els fets de l’1-O, una cinquantena de persones s’han concentrat davant dels jutjats de Tarragona. Cap soroll, només el silenci d’aquells que van patir de 1a mà les entrades de la policia als col·legis electorals. A més, sent un dia tan especial en la memòria, han volgut manifestar-se també davant la comissaria de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra. Un acte reivindicatiu, pacífic i simbòlic.
El portaveu de la plataforma a Tarragona, Lluís Pastrana, ha exposat el perquè d’aquesta concentració: “És un recordatori de què la lluita no s’ha acabat, continuem al peu del canó”. Pastrana ha destacat que les protestes segueixen per les 3.000 persones “represaliades”, i que mantindran aquestes accions fins que no es resolgui la seva situació i altres qüestions.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida aquest divendres a “recuperar l’esperit de l’1-O” i a “treballar plegats” per ser “imparables”. En una declaració institucional del Govern, Aragonès ha afirmat que l’executiu es declara “hereu” del referèndum de l’1-O i es compromet a continuar el camí cap a la independència.
“Forçant la negociació amb l’Estat però no només això. Sense renunciar a res”, ha concretat. El republicà ha afirmat que el Govern està “orgullós” de l’1-O i es conjura per treballar per fer possible la independència. El cap del Govern ha afirmat que el país “tornarà a votar” i que això ho saben tant els catalans com l’Estat. Ha criticat que la “impotència” de l’Estat l’1-O es traduís en “cops de porra”.
La Conselleria de Justícia ha ratificat aquest dijous el tercer grau penitenciari que fa dues setmanes les juntes de tractament van proposar per als líders independentistes empresonats per l’1-O.
Les resolucions ja estan notificades i està previst que surtin dels centres aquest divendres, just el primer dia oficial de campanya electoral, en la qual podrien participar, ja que la Generalitat recorda que conserven el dret de manifestació i participació política.
No obstant, el Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals encara no ha decidit sobre l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que està al centre penitenciari de Wad-Ras, confinat per un brot de covid. La decisió es prendrà més endavant.
Diversos sindicats policials entre els quals es troba JUPOL i JUCIL han sol·licitat al Ministeri de l’Interior que declari Catalunya com a Zona d’Especial Singularitat, seguint el mateix criteri que es va utilitzar amb País Basc i Navarra. Si finalment s’aprovés, comportaria un complement econòmic, dies de permís i baremació.
En un comunicat conjunt, els agents asseguren que arran de les accions de l’1-O de 2017, va sorgir un clima d’hostilitat cap a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Alhora, afirmen que aquest clima hostil s’ha traslladat cap a les seves famílies, considerats com “espanyolistes”.
Segons els sindicats policials, les accions del Govern de la Generalitat “han assenyalat com a enemics del poble català a tot allò que representa el poble espanyol”. L’objectiu final de la proposta és “no convertir Catalunya en una destinació de pas”, ja que molts agents decideixen marxar arran d’aquestes afirmacions.
La Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències contra la CUP per la partida de 168.666,63 euros que va destinar per la campanya de l’1-O. Segons publica l’ ‘Ara’ proveïdors de la campanya per al referèndum de la CUP estan sent citats a declarar. Van començar al febrer i, després del confinament, s’han tornat a activar.
Una quinzena de persones ja haurien declarat. La Fiscalia Anticorrupció, que ha decidit actuar d’ofici, veu en l’actuació de la CUP un possible delicte de malversació.
La investigació sorgeix d’una proposta de resolució de Ciutadans, presentada ara fa un any i on recordava les assignacions que reben els grups parlamentaris a través del pressupost del Parlament són per desenvolupar les seves funcions i no “sufragar activitats il·lícites”.
La situació dels presos independentistes catalans torna a escena a Tarragona. Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, diferents fanals a la Rambla Nova han aparegut guarnits amb llaços grocs, en els trams on tradicionalment es disposaven les diferents paradetes de llibres i roses.
D’altra banda, al tram de la plaça de l’escultor Julio Antonio (monument dels Despullats) s’han col·locat diferents cartells amb imatges del dia del referèndum de l’1 d’octubre, que conviden a reflexionar sobre què és legal o no, amb imatges de gent votant i dels cossos policials actuant contra els votants.
Avui, ens trobem als carrers per continuar celebrant les nostres tradicions, amb totes les precaucions fent EL SANT JORDI D’ESTIU, continuem denunciant la repressió a la que estem sotmesos. pic.twitter.com/9a6ILud6kL
Aquesta imatge arriba també després que la CUP de Tarragona, a petició de les entitats independentistes de la ciutat hagin registrat una moció que es debatrà en el consell plenari d’aquest divendres, on s’exigeix la retirada de tots els símbols espanyolistes en edificis i indrets de la capital tarragonina.
Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil va comandar el desplegament de l’1-O a Catalunya, acaba de ser destituït pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Actualment de los Cobos era el màxim responsable de la Guàrdia Civil a Madrid.
Fonts del Ministeri de l’Interior apunten que el cessament és fruit de la “pèrdua de confiança” del ministre Fernando Grande-Marlaska en la seva persona, i descarten que sigui fruit de la polèmica pel desplegament del cos a l’entorn de l’habitatge del vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, a Galapagar, que ha estat objecte d’escraches. La polèmica gravita a l’entorn de mesures de seguretat que alguns mitjans qualifiquen “d’excessives”.
Pérez de los Cobos era màxim responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid des d’abril del 2018, quan el govern del PP el va ascendir posant-lo al capdavant de la dotació de 4.800 agents. Abans havia estat coordinador del desplegament policial de l’1-O i va ser una de les peces clau que van permetre que el Tribunal Suprem condemnés els líders independentistes.
La portaveu del Sindicat d’Estudiants, Coral Latorre, – un dels convocants de la vaga de tres dies en el sector estudiantil – ha demanat la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè “el govern de la Generalitat ens encoratja a manifestar-nos i després envia als Mossos per reprimir-nos”.
Abans d’iniciar-se la manifestació convocada per al migdia d’aquest dijous a Barcelona pels estudiants, Latorre ha qualificat d'”escandalosa” la repressió policial.
També ha denunciat la “criminalització mediàtica del poble català per part dels mitjans de comunicació de la dreta, quan el moviment reivindicatiu és exemplar i en canvi només es mostren imatges de violència”.
La portaveu estudiantil ha destacat que “el moviment ha de seguir fins a guanyar” i ha dit que “els dirigents sindicals han esbossar un pla de lluita sostingut en el temps fins que es respecti la voluntat que Catalunya va expressar a les urnes en el referèndum de l’1 -O”.
Latorre ha assegurat que “aquesta lluita no és una lluita de Catalunya contra Espanya com pretenen difondre alguns mitjans, sinó que és una lluita contra l’estat franquista repressor”.
El govern municipal de Tarragona, format per Esquerra Republicana i En Comú Podem han comparegut en roda de premsa per condemnar la sentència que ha emès el Tribunal Suprem pels fets de l’1 d’Octubre, condemnant als presos catalans a dures penes de presó i inhabilitació.
Passaven cinc minuts de les cinc de la tarda quan el portaveu municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig ha comparegut davant dels mitjans per llegir una declaració institucional, acompanyat pels regidors, Jordi Fortuny, Manel Castaño, Mary López i Hermán Pinedo, per part d’En Comú Podem.
Xavi Puig ha assegurat que des de l’Ajuntament tarragoní cancelaran totes les activitats institucionals i que es convocarà un ple extraordinari per debatre el posicionament del plenari de Tarragona sobre la sentència als presos catalans pels fets del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA:
La sentència del judici contra el procés s’ha fet pública. Els presos i les preses polítiques han estat condemnats per sedició i malversació, amb penes de presó molt severes, després d’un judici que no ha tingut en compte els fets, sinó sobretot les idees dels encausats, i que s’assembla molt a una revenja política. En aquestes circumstàncies és oportú recordar que permetre que es pugui votar en democràcia hauria de constituir una normalitat, no una il·legalitat.
Aquesta sentència posa en dubte la continuïtat de l’estat de dret a Espanya. A partir d’ara, determinats actes en defensa d’unes idees, determinats actes de protesta o determinats actes d’exercici de les llibertats d’expressió, reunió, participació o manifestació, poden ser interpretats i jutjats com una acció sediciosa.
Exigim l’alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades i la suspensió de les causes que, per motius polítics, afecten centenars de persones. I ho fem com a govern demòcrata i compromès amb els drets humans i les llibertats que som.
Exigim també que el govern de l’Estat respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes i europees, des del Parlament a cadascun dels ajuntaments, així com les decisions i acords que se’n derivin.
Les persones condemnades ho són per defensar, com tants de nosaltres, políticament i pacífica, un referèndum, que en cap cas hauria de ser motiu d’empresonament. Es condemnen dones i homes de bé i, amb ells, els ideals democràtics i pacífics que comparteixen bona part del país.
Condemnem fermament la presó dels nostres companyes i companys, líders d’entitats civils i representants democràtics de moltes i molts catalans. Els conflictes polítics només es poden resoldre amb diàleg i amb més política.
Cal tornar a l’àmbit de la política allò que ha estat lliurat a l’àmbit judicial. Com es pot evitar la cronificació del conflicte entre Catalunya i Espanya? Com es podrà governar Espanya, tenint en contra una majoria dels catalans i catalanes? I diem majoria perquè no ens referim només als partidaris de la independència, sinó a aquesta majoria social democràtica que està en contra de l’empresonament i de l’exili, que posa els valors republicans per davant dels de la monarquia i que està a favor d’una consulta d’autodeterminació com a fórmula per desencallar el conflicte. La política no es pot resoldre judicialment ni policial. La política i la democràcia són la solució, no el problema.
En aquestes hores difícils hem d’agafar la bandera de la democràcia i de les llibertats, hem d’estendre la mà i hem d’estar oberts a dialogar serenament amb tothom. Per això, des del govern de l’Ajuntament hem suspès l’activitat institucional dels propers dies i celebrarem un ple extraordinari per tractar aquests fets tan greus que requereixen resposta urgent per part de totes i tots els representants públics.
Som conscients que seran moltes les ciutadanes i ciutadans de Tarragona que viuran amb tristor i profunda indignació aquesta sentència. Convidem totes les tarragonines i tarragonins a participar en les mobilitzacions públiques i pacífiques que es duran a terme, durant els propers dies, pacíficament i amb serenor. No ens deixem arrossegar per la cultura de la por o de l’odi que tant aliena ens és com a poble.
Per acabar, creiem fermament en que la ignomínia de la sentència no només afecta una gent, un poble o una ideologia. Com deia Martin Luther King, “la injustícia en un lloc determinat esdevé una amenaça per la justícia arreu del món”.
El Tribunal Suprem ha condemnat per la causa del Procés a Oriol Junqueras a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació absoluta; i a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa a les penes de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta, en els quatre casos per delicte de sedició, en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per raó de la seva quantia.
Així mateix, el Suprem ha condemnat pel delicte de sedició a Carme Forcadell a les penes d’11 anys i 6 mesos de presó i igual temps d’inhabilitació absoluta; a Joaquim Forn i Josep Rull a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta; i a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a les penes de 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta.
Quant a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, han estat condemnats cadascun d’ells com a autors d’un delicte de desobediència a les penes de 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial. La sentència absol als acusats Joaquim Forn, Josep Rull, Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó del delicte de malversació.
REDACCIÓ1 Octubre, 2021
Avui es compleixen 4 anys de l’1 d’octubre de 2017, una jornada històrica en la qual les urnes havien de ser les protagonistes, però en la que la finalment la violència va prendre el focus d’atenció. 4 anys després, els manifestants de la plataforma del silenci continuen reivindicant l’amnistia i el fi de la “repressió”.
El portaveu de la plataforma a Tarragona, Lluís Pastrana, ha exposat el perquè d’aquesta concentració: “És un recordatori de què la lluita no s’ha acabat, continuem al peu del canó”. Pastrana ha destacat que les protestes segueixen per les 3.000 persones “represaliades”, i que mantindran aquestes accions fins que no es resolgui la seva situació i altres qüestions.
Diversos
Segons els sindicats policials, les accions del Govern de la Generalitat “han assenyalat com a enemics del poble català a tot allò que representa el poble espanyol”. L’objectiu final de la proposta és “no convertir Catalunya en una destinació de pas”, ja que molts agents decideixen marxar arran d’aquestes afirmacions.
