PSC assegura que no pactarà amb Esquerra Republicana

El PSC descarta la possibilitat de governar amb ERC després de les eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer, mentre que ERC i JxCat han intercanviat retrets aquest dissabte a compte de la ‘sociovergència’ que els republicans denuncien que encara perviu en institucions com la Diputació de Barcelona.

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que el seu partit no contempla una aliança “directament ni indirecta” amb Esquerra perquè els republicans tenen la convocatòria d’un referèndum d’independència com a objectiu de legislatura: “No ens plantegem governar amb ERC “, ha sentenciat.

El primer secretari dels socialistes catalans ha replicat així als que alerten que s’està forjant un nou tripartit a Catalunya, com els que van encapçalar Pasqual Maragall i José Montilla, aquest cop protagonitzat per PSC, ERC i els comuns.

Per Iceta, la situació actual no és comparable a la de 2003 perquè llavors ERC no incloïa la independència “al menú”, sinó que prioritzava altres qüestions compartides pels socialistes.

De la seva banda, ERC, que en les últimes setmanes també ha deixat clar que no compta amb el PSC per a un possible govern, ha tornat a criticar que PSC i JxCat fessin front comú fa uns dies per evitar censurar la presidenta de la Diputació de Barcelona, la socialista Núria Marín, per la seva “falta de transparència” en la presumpta trama de desviament de subvencions públiques a Consell Esportiu de l’Hospitalet.

El candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que les properes eleccions a Parlament són “una oportunitat per trencar amb el bipartidisme sociovergent dels últims 40 anys”. “L’alternança sociovergent a les principals institucions de país massa vegades, en molts casos, acaba provocant aquest tapar-se les vergonyes” entre els dos partits, ha dit Aragonès aquest matí, i ha animat la ciutadania a escollir la papereta d’ERC.

En nom de JxCat, la seva vicepresidenta i portaveu, Elsa Artadi, ha replicat al vicepresident de la Generalitat en funcions de president, Pere Aragonès, que el que suposaria “fer història” és “que hi hagi la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya”, en referència a Laura Borràs, el cap de llista d’JxCat.

D’aquesta manera, Artadi ha marcat distàncies amb Aragonès. “El que nosaltres volem de canvi, i per fer història, és que hi hagi la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya, i JxCat és l’única formació que per primera vegada té això a l’abast de la mà”, ha assenyalat Artadi en la roda de premsa.

En resposta a la crítica d’Aragonès a JxCat per aliar-se amb el PSC a la Diputació de Barcelona, Artadi ha emplaçat els republicans a “revertir-ho tot”, en referència als pactes municipals que també té aquesta formació amb el PSC.

“Es va oferir a ERC abans que es comencessin a fer els pactes, que es fes a tot el país i el seguim oferint. Si hi ha voluntat política es pot fer. Nosaltres hi som, que decideixi ERC si vol ser-hi o no”, ha indicat Artadi.

De la seva banda, el diputat de Cs al Parlament Nacho Martín ha demanat als votants de les eleccions catalanes del 14F que “no oblidin la història recent” quan vagin a les urnes i ha alertat que escollir entre “un govern estrictament separatista i un tripartit és com comparar el foc amb les brases “.

Martín s’ha referit així a un escenari postelectoral en què governin formacions independentistes, com passa actualment amb JxCat i ERC a la Generalitat, davant d’una possible coalició entre ERC, PSC i els comuns, una opció que, al seu parer, reviuria un “infaust record”.

Pel que fa a la candidata d’En comú Podem a la Generalitat, Jèssica Albiach, s’ha referit aquest dissabte a la polèmica sobre la pujada de la llum, i ha admès a això que existeix un “debat intens” entre Unides Podem i el PSOE al si de Govern d’Espanya en relació a la pujada de la llum, al temps que ha exigit als socialistes crear un operador energètic públic i “recuperar” Endesa.

També a compte de la pujada del preu de l’electricitat el president del PPC, Alejandro Fernández, ha carregat aquest dissabte contra el Govern espanyol per la pujada “immoral” del preu de la llum, el que demostra, sota el seu punt de vista, la “nul·la sensibilitat social” de l’Executiu en “pujar els preus en plena crisi econòmica i durant una onada de fred”.

A falta de poc més d’un mes per a les eleccions catalanes, la celebració està pendent de l’evolució de la pandèmia, El Periódico publica avui un sondeig, realitzat per GESOP, segons el qual el PSC seria la primera força al Parlament, amb entre 34-35 escons, enfront dels 17 actuals.

ERC se situaria en segon lloc, amb 32-33 diputats, quan avui en tenen 32, mentre que Junts obtindria 29-30 parlamentaris, davant dels 34 actuals. El quart lloc l’ocuparia Ciutadans, que passaria de 36 diputats a 12-13; i la CUP gairebé doblaria representants en passar de comptar amb 4 a tenir 7-8.

Els comuns, CECP, patirien segons aquest sondeig un lleuger retrocés en passar de 8 a 6-7 representants; el PP recuperaria terreny al passar de 4 diputats autonòmics a 6-7; i Vox irrompria al Parlament per primera vegada amb 5-6 representants.