REDACCIÓ
Els companys de classe, una veïna, el germà gran… és possible que aquests dies la canalla hagi arribat a casa plantejant el gran interrogant. “És veritat, mare?” “És cert, pare, això que em diuen?” Com podem reaccionar quan els fills comencen a intuir la veritat?
Vivim en una època en què els nens creixen molt ràpid. Una part de nosaltres com a pares o mares vol, desesperadament, mantenir la innocència dels seus fills, ja que creuen en la màgia del Nadal. No obstant això, és un moment que ha d’arribar i al qual hi haurem de fer front i respondre a la pregunta ”els reis mags són de veritat? i a la temuda frase” papa, mama – diguem la veritat”
Quan un infant fa aquestes preguntes és perquè ja no ho veu clar i d’alguna manera necessita reafirmar el que creu de veu de les persones amb qui confia com són els seus pares.
Evidentment és un moment complicat, perquè els sentiments i les emocions s’ acumularan totes de cop i serà necessari gestionar-les. Passaran per la decepció, la tristor,l’enuig, el fet de sentir-se enganyats i el no voler parlar-ne més.
La millor forma de resoldre aquest conflicte és una conversa amb els fills.
Si els nens encara són petits els recurs de tornar-los la pregunta “ tu crees? ” ” per què ho dius? ” funciona força bé, perquè ells mateixos se les responen i d’alguna manera els fa pensar i descobrir que no tenen cap motiu per dubtar. si això succeix, vol dir que el nen encara no està preparat per saber la veritat i no fa falta estirar més el fil.
Si pel contrari, ja són nens més grans (2n -3r de primària) ha arribat el moment de respondre amb a veritat encara que faci mal.
Quan confirmem que els personatges màgics no existeixen, evidentment s’enfadaran, no voldran parlar i segurament repetiran una i una altra vegada que som uns mentiders.
Com a pares hem d’hem de respectar aquest moment, deixar que treguin tota la frustració i la ràbia, però sempre recordant-los que no és el mentit que és el gran secret del nadal i que en aquest moment ells també en són guardians.
Tots els pares tenim una gran imaginació i som capaços de recrear i inventar històries magnífiques però si us quedeu una mica en blanc, us deixem un conte que us pot ser d’utilitat.
Quan el nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo.
Li van dur regals en prova d’amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més gran dels Reis, en Melcior, va dir:
– És meravellós veure tan feliç un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure com de feliços serien.
– Oh, sí! -va exclamar en Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha al món.
En Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant els seus dos companys amb cara d’alegria, va comentar:
– És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som màgics, ja som molt grans i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic…
Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu va sonar al Portal:
– Sou molt bons, benvolguts Reis d’Orient, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per poder dur regals a tots els nens?
– Oh! Necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen, que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no n’hi ha tants.
– No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un, sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
– Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis d’Orient amb cara de sorpresa i admiració.
– Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt els nens?
– Sí, es clar, això és fonamental – van afirmar els tres Reis.
– I, no es cert que aquests patges haurien de saber molt bé els desitjos dels nens?
– Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats tots tres.
– Doncs, digueu-me, benvolguts Reis: hi ha algú que estimi més els nens i els conegui millor que els seus pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou va tornar a sonar:
– Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis d’Orient tots els nens del món rebin algun regal… jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en nom vostre i de part vostra, regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els mateixos Reis d’Orient. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d’afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis d’Orient tots són més feliços.
Cada nen reacciona d’una forma, però hem de deixar espai a què assimilin la pèrdua, el fet de sentir-se enganyat i que poc a poc s’il·lusioni pel fet de ser el nou guardià del secret del Nadal i fer que aquest any sigui el protagonista d’ajudar a continuar amb la màgia per tots els petits de la casa.
