MALESTAR A LA CONGREGACIÓ DE LA SANG PELS CANVIS ‘ A DIT’ DE LA JUNTA PROMOGUTS DES DE L’ARQUEBISBAT

L’església catòlica ha arribat als 2.000 anys d’existència no pas ensenyant l’altra galta. Més aviat tirant de jerarquia. Un exemple el podem veure a la Congregació de la Puríssima Sang de Tarragona, que ha vist com el passat 3 de setembre es va anomenar en Junta General Extraordinària (convocada pel Prefecte a instàncies del Vicari General de l’Arquebisbat) un nou Sots-Prefecte en substitució de Josep Maria Fortuny “sense que hagués presentat la renúncia al càrrec ni se l’hagués destituït per part de l’Arquebisbat, simplement derogant diferents punts dels estatus de la congregació emparant-se en el Dret Canònic”, entre ells els que donava la potestat als congregants d’escollir aquesta figura sense imposicions.

La decisió, segons va manifestar tot seguit el Prefecte de la Congregació, comportava la substitució dels membres de la Junta per una altra “anomenada a dit” i amb “l’opinió majoritàriament contrària dels congregants”, “tot i que a dia d’avui els seus membres no han rebut cap notificació, en forma deguda del seu cessament” més enllà de la publicació del nomenament “unilateral d’un nou sots-prefecte” a la web de l’Arquebisbat.

Tot el posat entre cometes utilitzat fins ara correspon textualment a la carta (a la que ha tingut accés aquest diari digital) enviada pels membres seglars de la junta de la congregació als seus membres, disconformes en la manera d’actuar i amb la intenció de posar-los en coneixement dels “fets ocorreguts de la manera més objectiva que en siguem capaços”.

Els antecedents cal buscar-los amb la relació “força difícil des de fa més de 20 anys” amb la “nostra congregació germana, la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor i de la Mare de Déu de la Soledat”. En aquest temps, segons s’explica a la nota, “s’han dut a terme iniciatives per tal de reconduir la situació” i que han passat per la renovació de més del 90% dels membres de la Junta de la Sang “amb persones que no tenien cap prejudici anterior contra la Congregació de la Soledat”, tot i que la junta d’aquesta darrera entitat “continua sent pràcticament la mateixa que ara fa 12 anys”.

Canviar els estatuts o reunificació
El punt clau rau en la voluntat de la Congregació de la Sang de canviar els seus estatuts per acceptar congregants femenines com una mesura per a fer front al fet que el nombre de congregants “s’ha reduït significativament les darreres dècades” per “les dificultats de compaginar la vida familiar en una Congregació exclusivament masculina”. Aquesta solució tenia també, com a sortida alternativa, una reunificació amb la congregació germana, creada el 1876 amb totes les congregants femenines de la Sang.

Però la disjuntiva entre permetre la reunificació de les congregacions o bé aprovar els nous estatuts per tal que la de la Sang explorés la seva pròpia via va tenir com a resultat tot un seguit de tàctiques dilatòries. No només per “l’oposició frontal de la Junta de la Soledat”, sinó des del mateix Prefecte de la Sang, que va “bloquejar” la situació tot i no tenir estatutàriament dret a vet, fins a la reacció final de l’Arquebisbat, que tallat la discussió de soca-arrel. La tradició mana.