REDACCIÓTres noms propis amb voluntat de fer carrera i deixar empremta al Nàstic. La presentació de Fabrice Ondoa, Giorgi Aburjania i Juan Muniz com a nous components de la plantilla grana ha servit aquest dijous per confirmar que el futbol també és una cruïlla de situacions personals i trajectòries de clubs com el que presideix Josep Maria Andreu. Perquè “el projecte ambiciós” dels tarragonins és com un imant pel talent amb ganes de reivindicar-se o de donar-se a conèixer.
Ondoa vol guanyar-se minuts
El camerunès de 20 anys Fabrice Ondoa arriba a Tarragona després de rescindir el seu contracte amb el Barça. De filial al filial, perquè ocuparà fitxa del CF Pobla de Mafumet. Ha estat internacional amb la selecció absoluta del seu país en 16 ocasions. I això, precisament, és el que Ondoa admet que li va complicar la permanència a la casa blaugrana. “Ho vaig pensar bastant i vaig arribar a la conclusió que sortir del Barça és el que havia de fer. La meva intenció -argumentava- és competir al màxim i jugar el màxim número de minuts possible. Al filial ho tenia molt complicat des de l’any passat. El tema de la selecció em va condemnar perquè la Segona divisió no s’atura i jo vaig anar a jugar la classificatòria de la Copa d’Àfrica. Quan em vaig reincorporar al març ja era massa tard per competir i arribar al nivell dels altres”.
Sobre Ondoa el director esportiu del Nàstic, Emilio Viqueira, ha acabat reconeixent que el Barça es guarda un dret de tempteig per poder-lo recuperar, i ha puntualitzat que en el seu contracte no hi ha cap clàusula que obliga al club a incorporar-lo a la primera plantilla. “No ho fem amb ningú”.
La incògnita de Giorgi Aburjania
La voluntat d’aquesta jove promesa (quatre porters, amb Tomeu però apuntant cap a la sortida) és arribar al primer equip perquè “tots els jugadors tenim les mateixes possibilitats. Qui decideix és el míster”. El Nàstic ha estat “una bona sona sortida pel seu bon projecte” per un camerunès i també per un migcampista de Georgia. Giorgi Aburjania, de 21 anys, ha estat internacional amb les categories inferiors del seu país i prové de l’Anorthosis xipriota.
És una incògnita futbolística que es veu obligat a parlar amb anglès perquè de llengües pàtries, ni un borrall. “El passat estiu vaig començar a decidir-me per venir a jugar a Espanya perquè crec que aquesta és la millor manera de millorar el meu nivell com a jugador. Conec a Xisco, que em va parlar molt bé del club i del seu staff tècnic i jugadors, i com que el projecte és ambiciós crec que és un bon pas per a mi de cara a poder jugar a la Primera divisió”.
Ambició de Juan Muñiz
L’ambició també estava en boca de l’asturià Juan Muñiz, de 23 anys. Migcampista polivalent, creatiu i vertical però que sap posicionar-se en tasques defensives, va crèixer a l’ombra de l’Escola de Mareo de l’Sporting i va debutar
amb 17 anys a Primera Divisió amb un club que només havia abandonat un cop, i cedit, per jugar amb el Mirandés. Va ser campió de l’Eurocopa 2011 amb la selecció espanyola sots-19. “Per a mi deixar l’Sporting és difícil, més enllà que la meva sortida va ser complicada. Hi vaig ser des dels 8 anys. Però ara ja forma part del passat. La meva decisió de venir al Nàstic va venir motivada perquè és un club seriós, gran i amb l’objectiu de tornar a la màxima categoria. La seva ha estat una projecció ascendent des de fa tres anys, un fet que em va convèncer molt. A més -afegia l’asturià-, el joc que practica m’agrada i em beneficia. De fet és un dels equips que millor està jugant aquesta temporada a Segona”.
Muñiz valora la primera volta com “francament bona. El Nàstic està en llocs de play–off merescudament. Jo vinc a ser un més”, comentava tot posant en valor “l’ambient que es viu al vestidor, que és clau per aconseguir l’ascens”.
J.S.
