REDACCIÓ
L’Ajuntament de Reus ha presentat aquest dimarts 22 de setembre al Jutjat d’Instrucció número 2 de Reus l’escrit de qualificació en relació a la peça separada número 2 de l’anomenat «Cas Innova». Així mateix, ha presentat davant el mateix jutjat el recurs a la providència dictada pel jutge divendres passat, davant el convenciment que el registre de l’escrit de conclusions provisionals s’ha fet dins de termini.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha convocat la junta de portaveus de l’Ajuntament aquest mateix dimarts per informar-los del contingut dels dos documents.
El nucli central de l’acusació presentada per l’Ajuntament rau en la disposició indeguda de fons públics de titularitat municipal per part de les persones que en van tenir el domini. Sobre aquest fet, l’Ajuntament concentra tots els esforços en l’acusació per delicte de malversació de cabdals públics. D’aquesta acusació en depèn, a més, el rescabalament, en concepte de responsabilitat civil, dels diners malmesos.
“No atiar els judicis mediàtics”
En aquest sentit, l’alcalde en roda de premsa posterior a la junta de portaveus ha afirmat: «L’objectiu del Govern no és en cap cas atiar els judicis públics i mediàtics sinó tenir les màximes garanties per atribuir responsabilitats i rescabalar els possibles perjudicis econòmics que s’hagin pogut causar a l’Ajuntament. Són conclusions purament jurídiques, tècniques, d’acord al punt de vista i a les recomanacions dels nostres advocats».
I ha afegit: «En res s’altera la determinació sobre la que fonamentem el dany patrimonial causat a l’Ajuntament. I aquesta rau exclusivament en el delicte de malversació. Per tant, no té sentit que acusem per acusar de delictes dels quals no en som víctima. Per a la resta de delictes a què apunta l’auto del jutge ja tenim al Ministeri Públic».
Delictes acreditats de forma indiciària
L’Ajuntament exerceix l’acusació només respecte de les persones i pels delictes que els seus lletrats han considerat que estan acreditats de forma indiciària. Els criteris bàsics han estat dos.
El primer, evitar les qualificacions jurídiques discutibles. És a dir, de dubtosa i fins i tot impossible aplicació als fets. I el segon, no acusar a persones quan no s’ha acreditat que tinguessin autèntiques facultats decisòries; o que utilitzessin aquestes facultats amb coneixement dels fets que fonamenten la imputació.
L’Ajuntament considera que els fets que es plantegen son constitutius d’un delicte de malversació de cabdals públics, previst i penat en l’article 426 del Codi Penal, així com, alternativament i subsidiària, d’un delicte de frau d’acord a l’article 436 del Codi Penal.
Quines són les penes que demana l’Ajuntament?
I, d’acord a aquest capteniment, l’Ajuntament planteja les penes següents.
A Josep Prat Domènech, qui va ser Director General d’Innova entre els anys 2007 i 2011, pel delicte de malversació, la pena de 3 anys de presó i inhabilitació absoluta per 6 anys, i accessòries. Alternativa i subsidiàriament, pel delicte de frau, a la pena d’un any de presó i inhabilitació especial per a lloc de treball o càrrec públic per un temps de 6 anys, i accessòries legals i costes, incloses les d’aquesta acusació particular.
A l’arquitecte Jorge Raul Batesteza, pel delicte de malversació la pena de 3 anys de presó i inhabilitació absoluta de 6 anys, i accessòries. Alternativa i subsidiàriament, pel delicte de frau, a la pena d’1 any de presó i inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de 6 anys, i accessòries legals i costes, incloses les d’aquesta acusació particular.
Així mateix, en concepte de responsabilitat civil els dos hauran d’indemnitzar Innova amb 387.000 euros, a més de 116.293,71 euros (sobrecost de la modificació del contracte) i 8.954,51 euros (en concepte de desplaçaments). La suma total de les indemnitzacions és de 512.248,22 euros, xifra a la qual cal afegir els interessos que es quantificaran en el moment que es dicti la sentència.
Finalment, l’alcalde ha afirmat: «El Govern de Reus es manté ferm en el seu compromís amb la transparència i d’aclrarir qualsevol presumpta irregulatitat que s’hagi pogut cometre en la gestió dels recursos públics. Sense sobreactuació, d’acord a criteris estrictament tècnics i jurídics, i fidel als principis d’objectivitat i neutralitat, el Govern de Reus es manté i es mantindrà determinat en la defensa dels interessos generals de la institució i de la ciutat».
