REDACCIÓ
Les eleccions municipals del 2023 seran força interessants. A poc a poc els partits van engegant les maquinàries. Amb més o menys intensitat, els partits comencen a prendre posicions per a l’ofensiva electoral. Ara mateix s’està fent radiografies al terreny i a la ‘voluntat’ del poble per, a posteriori, seleccionar el millor alcaldable.
En les eleccions del maig del 2023 – d’aquí a un any i 20 dies – la majoria de partits s’hi juga molt. Vox amenaça entrar en força als ajuntaments. Per frenar aquest fet, els partits tradicionals s’estan posant les piles i estan estudiant estratègies i ‘casaments polítics’. La taula de salvament, en alguns casos, serà el cap de llista. La proximitat, la credibilitat, la capacitat d’arrossegar, la feina feta i la sensatesa de l’alcaldable seran crucials. Ciutats com Tarragona, Salou, Cambrils, Reus i ara Altafulla seran ‘places’ que mereixeran tota l’atenció mediàtica.
A Reus, l’alcalde Pellicer ja va anunciar que es retira de la primera línia política. A Tarragona cal saber si el republicà Pau Ricomà aconsegueix mantenir el govern o si Rubén Viñuales serà l’elegit. A Cambrils i Altafulla serà interessant analitzar si els muníceps castigaran l’ús d’una moció de censura per arribar al poder.
A Salou també és una de les ciutats que convé no ignorar-la, políticament parlant. Granados continua gaudint de la confiança d’un sector important de l’electorat. Tot i ser secretari general de FUPS, tothom coincideix a l’hora d’afirmar que l’actual alcalde continua posant en relleu la famosa frase de la televisiva Belén Esteban: ‘Por Salou, maaaaato‘.
Pere Granados serà candidat a la reelecció. Això no resulta novedòs. Tothom és conscient que l’actual cap de govern és objecte de bona crítica en un moment en què Salou es troba en la cresta i compta amb molts projectes. Però, malgrat tot, i l’escenari ser favorable (encara) a FUPS, el cert és que hi haurà polèmica, moments complicats i elements externs que podran pertorbar la pau política de Pere Granados.
Les negociacions amb el PSC podran ser fructuoses per a les dues formacions (PSC i FUPS), però sobretot per a Salou. Si els dos partits són capaços d’allunyar-se de les guerres estèrils i dels egocentrismes personals, l’electorat els hi farà costat.
En aquests moments, conqueriran la confiança del poble qui sigui capaç de presentar projectes creïbles social i econòmicament. Les ràbies personals i les lluites per no perdre la cadira hauran de ser controlades si es pretén evitar l’arribada dels extremistes a la política municipal. De vegades, per guanyar, cal protagonitzar cadències i posar en evidència la humilitat personal. Salou, en els darrers temps, ha guanyat capitalitat i influència a l’exterior.
Sovint cal començar fent macropolítica per dedicar-se posteriorment a arranjar la ‘farola’. Tenir tothom content en un municipi turístic no és fàcil i sobretot quan els que menys fan són els que més critiquen (de forma destructiva).
Els ‘casaments’ són positius si hi ha un projecte en comú i bona voluntat per assolir un objectiu. Cas contrari, millor trencar peres a hores. El preu de forçar escenaris pot representar una elevadíssima factura. Els propers mesos seran crucials per saber que vol la gent i també perquè alguns polítics sàpiguen fer un pas al costat i (també) un pas enrere.
Ara és l’hora de la política amb majúscula. Els mediocres continuaran donant guerra perquè veuen trontollar la seva capella… Les eleccions seran molt interessants per a uns i mortíferes per a altres.
REDACCIÓ
