REDACCIÓDesprés de passar més de 12 dies al carrer, la família d’en Lluís ja viu sota un sostre.
En Lluís és un home de 54 anys que, acompanyat de la seva dona la Montse i el seu fill Joel de 31 anys, amb una discapacitat del 65%- han estat vivint 15 dies al carrer. La situació ara s’ha estabilitzat.
Després de mantenir una reunió amb representants del consistori cambrilenc, la família ha aconseguit, de manera provisional viure, a la Fonda El Camí, al mateix municipi.
Des d’avui mateix, la família ja està instal·lada a la fonda i fins que no trobin un habitatge -o se’ls faciliti un pis de lloguer social- romandran aquí. L’ajuntament de Cambrils els dóna suport econòmic, ja que els àpats a la fonda el tenen coberts i seguirà així fins que no trobin res més. En Lluís ha comentat que està molt agraït per aquesta solució provisional i està convençut que “no serà per gaire temps perquè a poc a poc ens anirem estabilitzant”.
A més, també ha comentat que si troben un pis i no poden fer front amb la fiança o quelcom més, “l’ajuntament ens ajudarà perquè puguem llogar-lo”.
Ahir en Lluís va anar a una entrevista de feina i que va anar prou bé, ja que tot “ara començaré amb un període de prova”, ha expressat en Lluís. El pare de família és molt positiu i persistent i en cap moment ha llençat la tovallola.
En una conversa mantinguda ahir amb aquest diari, en Lluís va demostrar que era un home molt positiu i molt persistent. Un home que no es rendeix mai i que assegurava que “no tenia cap dubte que la seva situació milloraria”. Només demanava “acabar els meus dies aquí, a Cambrils, amb la meva família que és on vull estar i viure dignament. No vull viure de la caritat ni vull que m’ho paguin tot”, va afirmar. ”.
El cas
En Lluís (54) i la Montse (49), acompanyats pel seu fill Joel (31) amb una minusvalidesa del 65% i dos germans més van viure durant més de 12 dies a la intempèrie. Bé, després de dormir uns dies en un caixer d’una entitat bancària, la família dormia literalment al carrer, damunt la vorera.
Tot va començar quan, el 26 de setembre la família, va arribar al municipi procedent d’Astúries. En Lluís havia estat molts anys treballant pels voltants de Cambrils i es coneixia el municipi a la perfecció. Amb l’arribada de la crisi, en Lluís es va quedar sense feina i es van desplaçar fins a Astúries perquè li havien ofert una feina. Allà enLluís hi tenia un germà.
Les coses no van sortir bé, “enganyats o no, és igual”, va dir en Lluís, van haver de sobreviure com ocupes, sense feina ni recursos econòmics. El cas és que després van tornar a Cambrils perquè volien tornar a la seva “terra”. Van venir tots cinc membres i la seva gosseta, de 12 anys.
El dilluns, dia 28, van recórrer a la treballadora social del municipi per explicar-li la situació i demanar un pis de lloguer social. En Lluís, va explicar ahir a aquest diari que “ens va dir que només ens podia oferir entrepans i ens va demanar per què havíem vingut a Cambrils” i a més, que una possible solució seria “marxar per allà on havíem vingut”. Davant la resposta, després d’esperar uns dies, ell i un dels seus fills van entrar a un pis, d’un banc, que estava buit i s’hi van instal·lar fins que els Mossos “ens van treure de males maneres”.
Fins avui, han estat vivint al carrer, al passeig Lluís Companys, i han rebut mostres de suport per part de tots els veïns, que els hi portaven menjar calent, beguda, mantes, roba, coixins i tot tipus de productes per a subsistir.
A partir del dilluns, en Lluís començarà a cobrar la Renda Activa d’Inserció (RAI) començarà a cobrar, uns 400 euros. El Biel cobrà 300 euros i escaig per la seva minusvalidesa que és del 65%.
Solucions
En Lluís va explicar que alguna solució ja li havien proposat però ell, reiterava una vegada i una altra que “nosaltres no volem caritat, necessitem una empenta. Passem amb poc però és que ara no tenim res”. Els 300 euros de la paga del Biel es queden amb res, ja que “ell gasta més del que cobra”. El consistori els va facilitar passar una nit en una fonda del municipi i l’endemà se’ls va proposar que anessin a ‘viure’ a la Casa de Transeünts de Tarragona. La família s’hi va negar perquè, entre altres coses, no volien abandonar a la seva gosseta de 12 anys, “que l’hem criat amb biberó”.
Les propostes que els hi van fer des del consistori, com que busquessin una habitació de lloguer, van ser rebutjades per la família. Tot i així, cal destacar que el consistori va fer front al cost dels bitllets de tren de dos dels fills majors d’edat d’en Lluís i la Montse que van decidir marxar una altra vegada cap a Astúries per intentar trobar feina.
Finalment, després d’uns dies molt durs, han aconseguit un ‘sostre’.
J.O
REDACCIÓ
