REDACCIÓ
La secció 2a de l’Audiència de Tarragona i el jurat popular han absolt l’extresorer de la confraria de Sant Pere de la Ràpita, que estava acusat de malversació. L’entitat l’havia denunciat per suposadament haver-se embutxacat 13.200 euros d’un compte corrent de l’ens, però el jurat popular ha considerat per unanimitat “no provat” que els diners en metàl·lic que va retirar del banc entre el 31 de març i el 23 de juny del 2017 se’ls quedés per benefici propi.
A més, arran de la declaració d’un dels testimonis, la jutgessa del cas ha demanat a la fiscalia que investigui si la confraria va fer abocaments il·legals a la llacuna de l’Encanyissada del Parc Natural del Delta de l’Ebre durant unes obres en unes cases propietat de l’entitat.
El veredicte del jurat popular ha valorat que no està provat que “totes” les extraccions fetes per l’acusat “fossin utilitzades amb la intenció de fer-se-les pròpies
El veredicte del jurat popular ha valorat que no està provat que “totes” les extraccions fetes per l’acusat -fins a 59- durant els quasi tres mesos analitzats “fossin utilitzades amb la intenció de fer-se-les pròpies”. De tota manera, el jurat ha rebutjat la versió que va donar l’extresorer respecte que havia dedicat “totes” les retirades de diners a pagar treballs fets per proveïdors, ja que ha trobat que aquestes feines es van pagar des de la confraria mitjançant factures abonades per transferència bancària.
Amb tot, el tribunal del jurat ha exposat que en les diferents declaracions dels testimonis -entre les quals hi havia les de l’administrativa i l’aleshores president- es va fer referència “a pagaments als guardes o al president” i que “es feien en xecs o en metàl·lic”, dels quals durant el judici “no s’ha aportat cap justificant de pagament”.
De fet, aquests dos testimonis van reconèixer pagar gratificacions sense tributar-les i fins i tot no van coincidir en els imports, una situació que pel tribunal suposa que les declaracions van ser “poc veraces”.
“Pel jurat hi ha la possibilitat que alguna extracció feta per l’acusat s’hagués utilitzat per fer el pagament d’algunes gratificacions i pel pagament dels treballs indicats”, ha manifestat el portaveu del jurat en la lectura del veredicte. Així mateix doncs, s’ha considerat “no provat per unanimitat” que l’extresorer s’aprofités “de la confiança i de la seva condició per treure diners” del compte corrent de l’entitat.
També ha rebut el qualificatiu de “no provat per unanimitat” que l’acusat no dediqués “les quantitats extretes a les finalitats per les quals havia estat autoritzat”. Així doncs, pel tribunal no s’ha provat que l’acusat s’apoderés “de totes les quantitats obtingudes mitjançant la retirada en caixer que són objecte de reclamació amb perjudici de la confraria”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
