REDACCIÓLa CUP creu consolidat un diputat dels divuit en joc a la circumscripció de Tarragona de cara al 27-S (en l’actualitat no té representació territorial al Parlament), veu factible aconseguir-ne un segon i prepara una campanya un pèl vintage basada en una furgoneta (cada província en tindrà una) que anirà deixant el seu missatge electoral arreu de la demarcació.
Els cupaires han escollit Reus per fer pública aquest dijous la seva estratègia de campanya que s’encetarà, a tall de prèvia, amb la convocatoria d’una manifestació a la capital del Baix Camp el pròxim 11 de Setembre amb presència de Quim Arrufat i el cap de llista per Tarragona, Sergi Saladié. El segon pas, i l’acte d’apertura oficial de la campanya, es durà a terme a Tarragona amb presència de David Arrufat i Antonio Baños, membre de ‘Súmate‘ i ‘presidenciable’ de la formació anticapitalista. La traca final tindrà com a protagonista Alcanar, el dia 24, que a més de tenir l’efecte simbòlic de ser l’últim municipi de Catalunya abans d’arribar al País Valencià és també lloc d’origen de Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí.
Saladié ha assegurat que les seves expectatives de vot es basen en criteris objectivables. “El 2012 vam aconseguir 12.800 vots, molt militants perquè llavors érem invisibles. Ara, amb la visibilitat guanyada pel nostre pes institucional, les perspectives són molt millors”. El geògraf i guanyador tot i la seva condició d’independent de les primàries dutes a terme en el partit, considera possible arriba als “30.000 o 35.000 vots. Tenint present que un diputat a la demarcació es guanya amb 13.000 o 14.000 vots, i que el segon està entre els 28.000 i els 30.000, fer-nos amb un segon diputat no és descartable”.
“No som Siritza“
Els tres eixos principals de la campanya tenen com a primer objectiu “el doble eix nacional i social”. Segons Saladié, a la ruptura amb l’Estat espanyol se li ha de sumar “el trencament amb les institucions econòmiques com la troika. No som Siritza, perquè amb el reformisme no n’hi ha prou”. En segon lloc, i lligat a aquest darrer punt, “caldran opcions de desobediència cap als oligopolis per prioritzar amb un pla de xoc el menjar, l’energia i l’ocupació. Cal capgirar l’article 135 de la Constitucio per a rescatar primer a les persones i després pagar un deute que també s’haurà de redefinir”. Saladié considera necessària la intervenció legislativa però també obre la porta a “a les col·lectivitzacions o expropiacions”.
El tercer eix exigiria concretar la ruptura amb l’Estat espanyol obrint un procés constituent de la futura República Catalana que trenqui amb “les institucions sorgides del règim de 1978. No volem quedar-nos amb la cara de beneits i quedar-nos amb el mateix amb un altre nom”, ha afegit la segona de la llista, Maria Mestre.
REDACCIÓ
