REDACCIÓ
Jordi Sendra ja és el candidat oficial de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona. Ha aconseguit que un important grapat de nostàlgics de Convergència i Unió s’apropessin al Teatret del Serrallo per conèixer la Tarragona que Sendra vol. Hi havia més de 150 persones.
En la seva presentació oficial, el candidat de 61 anys no ha volgut cedir el protagonista a ningú més, justificant que tots els membres de la llista tenen la mateixa importància. Per tant, ha deixat entreveure que convidarà la ciutadania a un altre acte, on presentarà el seu “equip” electoral.
Hi havia molts pesos pesants del partit a nivell nacional, però només la presidenta del partit i el secretari general, Laura Borràs i Jordi Turull, han pogut parlar. Ah! I Carles Puigdemont, també. El 130è president de Catalunya, desterrat a Brussel·les per problemes judicials pendents amb la justícia espanyola, ha qualificat Jordi Sendra de persona “lleial, amic dels seus amics i pencaire”.
Borràs ha dit que el candidat de Junts contribuirà a una Tarrahona rica i plena en una Catalunya lliure. Jordi Turull ha estat més ‘planer’ en el seu discurs. Ha enaltit els valors i conviccions del seu amic i ha dit que és un “tio guai” i que és capaç de “ficar-se tots els barrets”. Això perquè és una persona que sap estar a tot arreu i empatitza amb l’entorn i la seva gent. Turull ha dit que Sendra – que s’ha aprimat més de 10 quilos – és un tarragoní de tota la vida que no es recrea en les dificultats i lluita per cercar solucions. És una persona que sempre hi és, ha dit Turull, assegurant que candidats com Jordi Sendra “fan falta a Catalunya”.
A la sala hi havia cares conegudes de la societat tarragonina. Algunes s’afanyaven a justificar la seva presència: “He vingut perquè vull saber quin projecte té per a Tarragona”. Després de les intervencions dels ‘capitans’ del partit, els assistents han pogut veure un vídeo on Sendra sortia amb la seva parella i en diferents racons de la ciutat. Ha posat en relleu el què li agrada i el que no de Tarragona actual.
Sendra ha exhibit el seu do de gents i de persona propera i afable. Ja a l’escenari, Jordi Sendra – visiblement nerviós – ha llegit uns apunts. Ha fet – durant vint minuts – un discurs poc engrescador a nivell polític. Ha reivindicat el llegat de Jordi Pujol i ha recordat algunes de les màximes pujolistes. Parafrasejant l’expresident Pujol ha dit que “el perill del nacionalisme és que es perdi la passió”. Però, el cert és que, políticament i amb clau tarragonina, la passió era poc visible. Carrega una motxila amb molts records del passat.
La seva intervenció, en alguns moments, semblava més el repàs del seu curriculum vitae que la representació d’una candidatura. S’ha emocionat quan ha parlat dels seus pares, més concretament del seu pare que va ser un dels seus ídols i referents.
S’ha dirigit a l’electorat (neoconvergent) a qui ha demanat la seva confiança per donar la campanada a la Plaça de la Font el 28 de maig. Però també és cert que s’ha adreçat essencialment als votants sobiranistes, aquells que es van trencar la cara per la independència de l’1 d’octubre. També s’ha compromès a fer els possibles perquè Carles Puigdemont torni a Catalunya “en llibertat”.
D’altra banda, i referint-se a Tarragona ha recordat que hi ha molts aspectes a millorar. La neteja és una d’elles. De fet, ha llegit una notícia de fa 100 anys on ja es parlava de la brutícia de Tarragona. El problema s’arrossega sense solució a la vista.
Ha insistit que el potencial de Tarragona és immens, tot i que hi ha molt per explorar. “No em fa falta llegir al New York Times per creure a Tarragona”, ha dit, convençut que el seu equip – que serà sobretot independents – està preparat per transformar Tarragona. “Hem vingut a guanyar no a fer de figurants”, ha sentenciat.
Sendra està preparat per fer ombra a ERC i ser una peça clau en la governació de Tarragona. Jordi Turull li ha donat el següent consell: “Creu-t’ho. El dia 28 de maig pots donar la campanada a Tarragona”.
Finalitzat l’acte, el grup “Verguenza ajena” ha posat el to musical a un pica-pica que, almenys en aquesta ocasió, estaven tots “junts”.
VÍDEOS
PUBLICITAT
REDACCIÓ
