REDACCIÓ
Joaquim Nolla és el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT). Creu que la recepta electrònica és molt positiva, pel control del pacient i dels medicaments. Defensa que ‘per sort’ cada vegada més es llencen menys medicaments. També afirma que l’impagament que pateixen les farmàcies no el noten els clients i assegura que no hi ha cap cas de desproveïment de medicament a cap pacient.
REPÚBLICA CHECA- Com estan ‘de salut’ les farmàcies actualment?
JOAQUIM NOLLA – A final de maig, el conseller Homs va dir que no podrien fer front al pagament però finalment si que ens han pagat el mes de maig i juny amb recursos propis. Ara estem a l’espera de veure si arriba un FLA especial per a fer front al dèficit de l’any anterior i així recuperar almenys alguns dels mesos que portem endarrerits.
RC – La gent que ve a la farmàcia ho ha notat?
JN – Tot i això continuem donant un servei molt bo. El pacient que ve a la farmàcia no ha notat aquest impagament, sí que hi ha hagut dificultat a vegades per trobar el medicament però les farmàcies comptem amb diferents repartiments i si no ho tens al matí, ho tens a la tarda. No hem arribat a cap situació de desproveïment. El servei no ha minvat, al contrari, hem intentat donar més servei que mai.
RC – La farmàcia sembla ‘cal metge’.
JN- Estem apostant per situar la farmàcia com un centre de salut de referència. Hi ha molta gent que la farmàcia la té com la primera porta d’entrada al sistema sanitari. Quan ve algú i t’explica els símptomes que té, ja el ‘derives’ cap al metge o li dónes un medicament, depèn. A banda, hem de pensar que hi ha molts pobles que la farmàcia pràcticament és l’únic lloc sanitari que té perquè el metge potser només hi va un cop per setmana i les farmàcies estan obertes pràcticament les 24 hores del dia.
RC – Hi ha moltes farmàcies…
JN – El 99% de la població de Tarragona pot arribar caminant a una farmàcia i això és molt important. Estan molt ben distribuïdes i això és essencial i un avantatge pel servei que podem donar.
RC – Una farmàcia no només dispensa medicaments avui en dia.
JN – És cert, ara estem implementant serveis amb el CatSalut. A Reus i Tarragona estem fent el test precoç del VIH amb 6 farmàcies a cada ciutat i ara ho ampliarem a Valls, el Vendrell, Amposta i Tortosa, amb dues a cada lloc.
RC – Com ajuda això a la detecció de la malaltia?
JN – Tot i que el problema del VIH durant molt de temps, durant els anys 90, va suposar que gairebé tothom que tenia la malaltia es moria, ara es pot dir que és una malaltia crònica i encara més si es pot detectar en la seva fase inicial. Per això serveixen aquests testos precoços, el risc o la manera de desenvolupar-se és molt diferent si la detectes abans i passa a ser una malaltia crònica i no terminal com era abans gràcies als tractaments que hi ha avui en dia.
RC – També ofereixen l’intercanvi de xeringues
JN – Exacte. L’any passat van ser 5.600 les que es van intercanviar o donar a Tarragona, Reus, Alt Camp, Salou i Cambrils. La xeringa avui en dia va en desús però la desgràcia és que s’estan utilitzant altres formats , com les pastilles de disseny, que és una altra lacra que tenim a la societat. A banda dels dos que he dit, també fem el programa de metadona i hi ha 37 farmàcies que fan aquest programa pal·liatiu. A banda, també es fan els programes d’educació sanitària per a gent gran, que són xerrades de farmacèutics i l’objectiu és informar els cuidadors i gent gran de com i quan s’han de prendre el medicament i la importància que té fer-ho bé. L’any passat es va arribar a una població de 5.600 avis i hi van participar 623 farmàcies.
RC – Se’n prepara algun de nou?
JN – Ara engegarem el PECAF, que és un programa d’atenció farmacèutica a malats crònics, complexos i polimedicats que es fa conjuntament amb els CAP. A Tarragona es fa al CAP de Jaume I. També es farà a altres poblacions com Valls, Flix i Móra Amb aquest programa el farmacèutic serà qui s’encarregarà cura que no hi hagi interaccions entre els medicaments que pren el malalt. A través dels blísters, se li prepararà la medicació i és una manera d’assegurar que se les prenen bé i quan toca. Serà un benefici molt important pel pacient i també un estalvi, perquè si està controlada la medicació no se’n desaprofita.
RC – L’automedicació és una ‘tradició’ aquí.
JN – Això passa a tot arreu. Ara, amb la globalització i amb tots els avanços tecnològics, tots tenim accés a Internet i tots sabem de tot, però a l’hora de la veritat s’ha d’anar a un especialista perquè el medicament és bo o és dolent segons la dosi que et prens, tots tenen contraindicacions. S’ha de prendre el que toca i com toca. No serveix dir que ‘a la veïna del meu cosí li va anar bé’ perquè tothom és diferent.
RC – Homeopatia?
JN – És una branca més que està funcionant. Fora de la medicina tradicional hi ha la base de l’homeopatia, que és curar per l’origen que causa la malaltia. És una alternativa que cada vegada s’està dispensant més. Llavors també hi ha la naturopatia. Totes poden ser coadjuvants i poden utilitzar-se conjuntament però també sota les indicacions d’un especialista.
RC – Hi ha molts medicaments que es llencen.
JN – Nosaltres tenim un conveni amb el Sigre per a la recollida. Els medicaments no s’haurien de llençar mai. El medicament s’ha de retornar a través de les farmàcies. No cal guardar un medicament que t’han receptat per una cosa concreta i guardar-lo per si el dia de demà… les teves circumstàncies hauran canviat i potser ja no et serveix.
RC – Amb la recepta electrònica no en sobra gairebé de medicament.
JN – Això ha ajudat molt. Hi ha un control molt més estricte de la medicació, el sobrant és cada cop més difícil. Ara no pot comprar els medicaments per avançat, ‘per si de cas’. La percepció que abans es llançava molts medicaments ara ha canviat, està més controlat i la gent també està més conscienciada. Les grans farmacioles que hi havia abans a cada casa ja no existeix, per sort. A més, la recepta electrònica permet detectar que si a un pacient n’hi sobra o n’hi falta vol dir que se l’està prenent malament i llavors també el podem ajudar a què es prengui bé la dosi.
RC – A l’estiu baixa la venda de medicaments antidepressius?
JN – Ara mirava la memòria del CatSalut i els primers medicaments que es dispensen són els del sistema nerviós amb un 25%, després el sistema cardiovascular amb un 24%, i el digestiu i metabolisme, un 15%. Aquests són els que més es dispensen. Pel que fa als antidepressius que em demanes, has de pensar que aquesta medicació és regular i lineal, no hi ha uns pics com podria passar a l’hivern amb o els antibiòtics.
RC – Sempre es diu que a l’estiu tothom fa bona cara…
JN – És cert que diuen que amb el bon temps la gent fa més bona cara i també podria ser que baixés un pèl la dispensació d’aquests medicaments. Però ja et dic, mantenen una certa regularitat. Jo sóc dels que pensa que la sort que tenim aquí amb el sol i amb aquests dies de llum és que ajuda molt als tractaments antidepressius. Hi ha diversos estudis que diuen que en els països del nord que tenen menys hores de sol hi ha molts més casos de depressió. Hi ha una sèrie de factors climàtics que ajuden.
RC – L’onada de calor ha provocat un augment de la dispensació de medicaments?
JN – No, no ho hem notat. Nosaltres el que hem fet és una campanya de sensibilització. Informem de com s’ha d’hidratar la gent i alhora l’aconsellem en diversos aspectes, com que es posin crema solar, per exemple.
RC – S’utilitzen bé les cremes solars?
JN – Jo crec que si però amb el sol que tenim aquí s’haurien de fer servir proteccions altes. Parlaríem de 30 o 50 cap amunt. N’hi ha de resistents a l’aigua, de llarga durada però això no treu que si hi estàs força estona, no te n’hagis de tornar a posar. També hi ha molta gent que diu que no se’n posa perquè no va a la platja però això no té sentit perquè el sol és el mateix a la platja que a la Imperial Tarraco. T’hauries de protegir.
RC – I allò que diuen que “amb crema no em poso moreno”
JN – Moreno tothom s’hi posa si es fa progressivament. Hi ha qui li costa més posar-s’hi però a la llarga s’hi acaba posant. Si un comença a prendre el sol cap al maig o al juny anirà preparant la pell per a posar-se moreno, però no ens hem d’enganyar, tot depèn de la pigmentació. El que hem d’evitar, si o si, són les cremades del sol que són molt dolentes.
RC – Què en pensa del ‘Sunburn Art’, que es basa en fer-se tatuatges a través de les cremades del sol?
JN – Això és horrorós. El que està provocant és una cremada sobre la pell i la pell té memòria, tot ho va sumant i llavors surten malalties. Totalment desaconsellable al 100%. Des del punt de visita sanitari estem intentant evitar les cremades i amb això estàs exposant-te perquè et cremis i així aprofitis la cremada per donar-li una forma. És totalment contraproduent, la cremada del sol és molt prejudicial per la pell. Pot donar complicacions molt importants.
Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com
