REDACCIÓ
ERC de Reus viu al dia. Es va carregar el que després de mesos de ser presentat va resultar sent un candidat “de moment” per a les municipals del proper mes de maig, Alfred Pitarch, i ara deixa clar que el podria expulsar si acaba fent llista conjunta amb Reagrupament i CiU.
Per la seva banda, la seva substituta per obra i gràcia d’Empar Pont i Ernest Benach i encara cap de llista fins a data avui, Noemí Llauradó, ha presentat aquest dimarts el que “de moment” és el seu número dos, el doctor Joan Guix, que mesurant les paraules va rebutjar “polítiques de campanerets” per fer remuntar l’Hospital Sant Joan de Reus de la cua de la classificació dels centres catalans i va apuntar amb finesa de no mencionar res que fes olor a àrea metropolitana la necessitat de “sumar esforços amb el Joan XXIII”.
La incertesa en el cas d’aquest metge de 64 anys barceloní d’origen, però amb dues dècades de reusenquisme provat i que ha passat pel Front Nacional de Catalunya, el PSAN, el PSUC i ICV abans d’arribar a la terra promesa, no prové (exclusivament s’entén) del fet que l’aposta de l’executiva per Guix l’hagi de referendar l’assemblea local republicana.
La real sensació de fugacitat cal buscar-la en el fet que ERC s’ha tret tants conillets del barret que està en converses amb els independents de De Nou Reus, encapçalat per un rebotat de Solidaritat, amb Més, dirigit per rebotats del PSC, i Avancem, és a dir, rebotats del PSC i dels crítics del mateix partit, el que té molt de mèrit. De tot aquest conjunt de baralles (perdó, debats) dialèctiques podria acabar sortint una candidatura que obligués a modificar-ho tot. Amb el permís de Pont i Benach, convertits en un moment que ja fa molt de temps que dura.
J.S.
