REDACCIÓ
Dos conceptes que no poden viure un sense l’altre, però que a la vegada s’odien, són antagonistes. Les icones esdevenen símbols de les persones que les realitzen i molt més si parlem d’icones amb caràcter cultural, identitari o religiós, com l’obra que avui presento. Es tracta d’un seient amb combinació que podríem definir com a pura arquitectura pels seus pilars i bases diferents.
Aquest procedeix de Ghana, fet pels Ashanti, i normalment té una funció de seient per les persones de rang elevat, no obstant això, aquest servia com a exvot als altars en honor als esperits, donat que presenta restes d’ofrenes i els collarets de cauries.
Aquest element esdevé una icona fonamental per la població de la costa occidental d’Àfrica i són objectes preuats arreu del món. Però, i les persones que els fan? Són iguals de valorades?
Recordo imatges tenebroses on persones estaven tirades a terra com pedres, gent que fuig d’un lloc per viure a un de millor, gent tractada com delinqüents, deshumanitzant-les i extraient-los-hi la vida. Gent, persones.
Quan començarem a estimar-nos entre nosaltres? Quan desapareixeran les fronteres?
“Vinc amb l’únic que tinc a les teves costes, la meva identitat i persona, per buscar una millor vida, què voleu de mi?”
PUBLICITAT
REDACCIÓ
