INFORME ESPECIAL DEL JAMES FONT: ‘Vergonyes abans d’urnes’

Que la política és un exercici tan lloable que fa pudor ja ho sabem tots. Que els polítics són éssers amb un instint particular per fer d’aquesta pudor un producte aromàtic comercialitzable electoralment, també. I que la resta comprem i consumim aquest producte, per descomptat. Potser és el nostre soma.

Però, la meva missió és treure a la llum aquelles coses que acostumen a quedar fora dels focus, dels micròfons, de les xarxes socials. I sobretot si aquests fets succeeixen al palau de la Plaça de la Font. Abans que s’obrin les urnes vaig a fer un penúltim esforç per portar-vos alguns d’aquests angles morts de la nostra política municipal.

Durant tot aquest procés de precampanya i campanya he tingut la temptació de fer mal de veritat a algun dels candidats. Però com d’altres haguessin quedat fora de la meva ona expansiva vaig creure que no seria equitatiu. Per això, vaig decidir repartir a parts iguals i proporcionals. És discutible, ja ho sé.

El candidat que més expectatives ha generat (inicialment) i que mereix una segona oportunitat, passi el que passi el pròxim diumenge, és Albert Abelló. Li han clavat tantes ganivetades des de dins (i des de fora) del partit que li dóna cobertura que ja podem dir que és un màrtir de les eleccions, malgrat haver acceptat les normes del joc. Li vam dir el què pensàvem i ell va fer cas omís. És molt tossut. En fi…

Donaran explicacions?

Victòria Forns, Javier Quintana i Maribel Rubio han fet de tot per tal de perjudicar les expectatives electorals d’Abelló. Clar que han tingut alguns socis en aquest truculent assumpte: el Rasputin i l’exsocialista Emili Rivelles, principalment. El cap de llista d’Ara Tarragona algun dia ens explicarà què ha passat en aquesta campanya?

El trio LALALA, com se’l coneix en l’equip d’Abelló, format pels tres regidors convergents abans esmentats haurien de donar moltes explicacions de la seva trajectòria aquests quatre anys de mandat. El primer que haurien d’explicar si és veritat que s’han entregat en rendició sense condicions a Ballesteros, conscients que podrien arruïnar qualsevol horitzó engrescador per CiU que no passi per la seva permanència en el càrrec, amb els sous corresponents i amb d’altres recursos a disposició.

Per cert, aquests ingressos sempre s’havien repartit entre el grup municipal i el partit, tret d’aquests quatre anys. Quina neteja!!! Déu meu!!! Se’n van els documents, els recursos i els vots.

Però és que l’Abelló també té enemics dins el seu equip. Enemics involuntaris i no conscients, però enemics perquè el perjudiquen. I qui més destaca és el seu cap de campanya i a l’hora el seu número 8 en la llista. Si els rivals electorals d’Abelló haguessin pogut triar-li un cap de campanya sapastre, no ho haguessin fet tant bé com ho ha fet el propi Capità Sardina.

El triomf d’Abelló (no vull emprar el mot victòria) consisteix en sortir viu del 24-M. Si demostra que és un supervivent, aleshores comencin a pensar que pot ser alcalde el 2019.

Ballesteros no necessita moure’s
Ballesteros ha fet una campanya vestit de blanc. Blanc de núvia verge i bruna. Blanc de novícia. Blanc arielitzat que ens ve a dir “si encuentra un candidato mejor, vótelo” . Però Ballesteros té un costat Jeckyll que faria tremolar als qui es pensen que el coneixen. I qui li gestiona aquest costat Jeckyll és en Rasputin. Tot allò que passa per les clavegueres polítiques municipals, tots els detritus de palau, arrosseguen la gestió maquiavèl·lica i sospitosa d’en Rasputin. Hem de reconèixer que ho fa bé, malgrat tenir molts enemics.

Revolta territorial
I Alejandro ja pot començar a fer trinxera. Després del 24 li estan preparant una revolta territorial. No ha fet ferits en les seves batalles internes. No ha estat generós ni comprensiu. Ha estat implacable. Insaciable de poder. I tot això se li aixecarà en contra quan es vegin els pobres resultats que obtindrà, quan perdi el ‘alo de Ale’, quan perdi l’estrella política i l’aval de Madrid. Que marxi a ‘Ciutadans’ que farà un bon negoci. I no serà per que ja no li hagin proposat. Alejandro és un animal polític però el seu ego el matarà.

Insults…

La CUP escup. Escup sobre Tarragona cada cop que es manifesten o fan una acció. És tal la llista de crítiques, ofenses, insults i menyspreus que perboquen sobre la imatge de la ciutat que votar-los és la manera més directe de massacrar la ciutat. No se’ls sent ni una paraula amable i amistosa cap a la ciutat. Cal repassar les seves propostes, llegir les entre línies i saber quin projecte real i realista tenen per Tarragona.

Les altres tres formacions que em queden, ERC, ICV i ‘Ciutadans’ (sé que hi ha 13 candidatures, però hi ha 5 que no han vingut ni se les espera), no tenen res ni en les seves propostes ni en els seus candidats, que sigui (realment) novedós o rellevant pel futur de Tarragona més enllà d’una renovació de cares o de maneres de fer, tret de l’Arga Sentís, que s’ha convertit en la sabelotodo del saló de plens.

Tot plegat i tots plegats, petita casta. Casta que viu endogàmicament i que em fa vislumbrar un futur molt gris per a la ciutat.

Apa, anem a votar diumenge, però feu cura.

James FONT 007