REDACCIÓLa CUP de Reus va tenir les passades eleccions municipals l’electorat que se li espera, provinent de l’esquerra en totes les seves variants, però per passar d’un a sis regidors va aconseguir una transversalitat “procedent de gent que vol que la nostra feina serveixi per fiscalitzar amb mà dura les pràctiques irregulars”, assegura el seu portaveu, David Vidal. Veure com una persona amb pantalons militars i samarreta de la selecció espanyola agafava sense amagar-se la papereta cupaire dona a entendre la força acumulada per un partit que prepara un govern a l’ombra destinat a disparar alternatives a totes les iniciatives sorgides de l’equip de govern convergent.
República Checa – Quin posicionament adoptarà la CUP respecte a les eleccions del 27-S?
David Vidal – En primer lloc, ens trobem en una fase de treball, conciliació i de calibrar els objectius pel fet de presentar-se en un format o en un altre en unes eleccions plebiscitàries. Una incertesa que no només té la CUP, sinó que també la té Convergència i ERC. Les propostes que surten de la CUP van en la línia de sumar amb aquelles formacions polítiques representades al Parlament i als municipis, així com amb la societat civil organitzada. El posicionament des de l’àmbit municipal serà el de fer campanya en favor del sí-sí. Des de Reus, on som segona força política, ens comprometem a fer pedagogia per tal que, no només el 27-S sinó després, la gent entengui que la independència no és només un canvi de banderes sinó d’estructures que faciliti una major justícia social.
RC – Com valoreu el procés de confluència en l’àmbit nacional entre ICV i Podemos?
DV – Des de la CUP de Reus estem una mica al marge d’aquest debat nacional. En primer lloc perquè tenim una gran responsabilitat a l’Ajuntament i en segon lloc perquè, si bé la CUP de Reus té el seu pes dins de l’Assemblea Nacional que es fa per cert aquest cap de setmana a Castelló, les decisions corresponen a totes les CUPs. Sí que és cert que no trobem bé el fet que ICV i Podemos vulguin desvirtuar el debat diferenciant entre independència i justícia social. Nosaltres creiem que van lligades i que fan un mal favor a la ciutadania fent aquesta diferenciació.
“No aniré a les llistes de les eleccions del 27-S”
RC – Anireu a la llista tarragonina de la CUP el pròxim 27-S?
DV – No. Sí que hi ha persones que ho veurien oportú… Si la CUP fos un partit tradicional, per dir-ho d’alguna manera, és obvi que tindria un lloc a la llista important. Ara bé, a nivell personal crec que la meva tasca es deu a la ciutat de Reus perquè és on m’he criat i on la gent ens ha donat la confiança per ser la segona força. I personalment a mi m’agrada més Reus que no pas Barcelona…
RC – Es veu alcalde aquesta legislatura?
DV – Això no dependrà de nosaltres. Ja vam intentar arribar a uns acords amb Ara Reus i el PSC però la falta de posicionament d’ERC no ens va permetre arribar a la majoria de 14 per aprovar el meu nomenament. Si seguim aquesta dinàmica, no em veig alcalde, perquè mentre no hi hagi un partit que valori aquesta possibilitat, no pot ser.
RC – Hi va haver alguna possibilitat real que acabéssiu sent alcalde?
DV – Hi va haver la possibilitat real. El PSC ens va dir que no volia estar al govern però que ens donaria el seu vot a la investidura, Ara Reus s’ho va plantejar i només faltava ERC, que al final no ens va contestar. Llavors Ara Reus va convocar una reunió a quatre bandes (ERC, PSC, Ara Reus i CUP) on va plantejar la constitució d’un quadripartit amb repartiment de regidories. Nosaltres vam dir que no, perquè la ciutadania no ens havia votat perquè el PSC tornés al govern, ni els altres hi entressin.
El que vam dir va ser d’acord, doneu-vos el vot, l’alcaldia, i ens comprometem a treballar en allò que vosaltres creieu oportú però assumint que hi ha els nostres dotze punts de mínims als quals heu de donar suport. A partir d’aquí es va anar desdibuixant tot. Vam respondre per escrit tant a Ara Reus com al PSC els punts que ells volien. Els vam dir en quins estàvem d’acord i en quins no, més enllà dels dotze punts nostres en els que ells hi estaven d’acord en un 80%, 70% o 90%. Tot i així no ens van tornar la resposta més enllà del vot per ells mateixos el dia de la investidura.
“Plantegem una rèplica a l’organigrama del govern”
RC – Com us organitzareu internament durant aquests quatre anys?
DV – En síntesi, ens plantegem fer una rèplica de l’estructura del govern per fiscalitzar-lo i plantejar una alternativa a cadascuna de les seves propostes. La gent li diria a això un govern a l’ombra, nosaltres ho plantegem com el govern del canvi. On es parla de l’àrea de serveis socials nosaltres veiem la regidoria de drets socials, que no passa només pels tècnics sinó per impulsar els consells municipals vinculats a aquest àmbit permeten així que la gent pugui tenir un mínim de pes vinculant per tal que les seves decisions arribin a les regidories. Aquesta rèplica abastarà tot l’organigrama de l’equip de govern.
RC – Alguna explicació al perquè Reus és carn de telenotícies?
DV – La primera lectura que hem de fer és perquè ha passat tot això. El 2011, durant les primeres reunions a Innova, nosaltres vam demanar un seguit de actuacions per guanyar qualitat democràtica en quant transparència i participació i no es va fer res. Si Carles Pelllicer hi hagués fet front des del primer dia, la policia judicial no hauria dut a terme aquestes operatives un pèl mediàtiques, la veritat. I es podria haver anat arreglant.
Un exemple clar és el de les factures de Batesteza i Carles Manté presumptament falses. L’alcalde va deixar de pagar-les només arribar. Però què passa? Fins que la CUP no demana alguna explicació i veu que aquestes persones estaven aquí facturant i havien estant ocupant càrrecs d’alta direcció a la conselleria de la Generalitat, això no surt a la llum pública.
I en aquest punt, quan li preguntem a Pellicer què estava passant, ens diu que havia deixat de pagar les factures des de feia un any. Llavors la pregunta és, perquè et vas esperar per denunciar-ho a que nosaltres ho treiessim amb ajut dels companys de la premsa? Perquè si a casa teva una persona ve a fer-te una reparació domèstica, no te la fa i a més et passa una factura com si l’hagués fet, el que fem és no pagar. I si a més vol continuar cobrant, el denunciem. Si ens plantegem perquè l’alcalde no ho va fer quan va poder, entendríem perquè ha acabat passant el que ha passat.
RC – Quines sorpreses ens esperen?
DV – Jo crec que l’Ajuntament a hores d’ara està molt fiscalitzat. Ara bé, el que no podia ser és que hi hagués un moment en el qual Reus tingués més deute que pressupost, no se sabés quant cobraven els directius… Les sorpreses poden ser moltes. Des de temes relacionats amb l’empresa que porta el servei de recollida d’escombraries, fins a l’empresa municipal d’Esports, temes de salut que van més enllà de les pròtesis, els incompliments en la llei de contractació d’entre el 80% i el 90%, l’ocultació d’informació, el fet que havent-hi un regidor que denunciava presumptes pràctiques irregulars no li feien cas ni la presidència de les empreses ni l’alcaldia -el que penalment podria ser una omissió del deure de perseguir delictes-…
En funció de les proves que tingui el jutge i de les seves interlocutòries podrem analitzar. El que sí que pensem és que hi hagut un ‘deixar fer’ en temes de sanitat que ha servit per a què algunes persones rebessin uns sous equivalents al triple del que cobra un magistrat del Tribunal Suprem, hi hagués càrrecs de confiança sense justificar o es paguessin liquidacions contractuals o acomiadaments de 350.000 euros. Això era un desgavell total, i la política econòmica brillava per la manca de control.
RC – Què és el que marca una imputació amb obligació de dimitir?
DV – És un tema delicat. Crec que s’haurà d’abordar des d’un àmbit supramunicipal. En primer lloc s’hauria de diferenciar la imputació per una qüestió personal o bé presumpta malversació de fons públics, per exemple. Però el problema que els polítics, a l’hora de demanar responsabilitats per les imputacions, no són jutges. Caldria elaborar mecanismes preventius. Si hi ha una persona imputada i amb indicis sòlids, es podria habilitar un seguit d’eines per a què encara que fos temporalment aquesta persona quedés inhabilitada fins a haver sentència ferma, encara que fos d’algunes de les seves funcions.
Ara bé, la Justícia és lenta, no està especialitzada i el mateix jutge que està al càrrec d’un delicte de violació o de temàtica laboral ha de fer també una sentència sobre temes de corrupció política. En el cas de Reus, i amb la complexitat de l’entramat d’empreses municipals, no ens ha d’estranyar que un jutge com el que porta el cas i al que finalment li han atorgat un reforç poerti tres anys d’instrucció. I més si tenim en compte que macro casos com els dels ERE d’Andalusia ja en porten cinc. Nosaltres donem suport al jutge en tot el que està fent i demanem paciència a la ciutadania.
RC – L’estratègia de Convergència de dividir l’oposició amb l’esquer de les presidències de les societats municipals funciona?
DV – Encara és aviat per fer segons quin judici, però sí que és cert que sembla que els partits amb dos regidors, com són PP, ERC i Ara Reus ja s’han posicionat en favor d’aquesta governabilitat de la mà de Convergència obviant el que per a nosaltres són autèntics casos de manca de control democràtic viscuts en el darrer mandat. Deixem passar tres o quatre mesos per veure si finalment aquests partits acaben ocupant la presidència d’algunes de les empreses municipals i a partir d’aquí farem una valoració objectiva de perquè haurien donat el suport a l’alcalde. Si els seus objectius són satisfactoris per la ciutat, igual els donem el nostre suport.
El que sí demanem és que aquestes negociacions siguin obertes i públiques, que es facin en junta de portaveus, de manera que la CUP pugui saber perquè un partit en concret vol presidir una empresa, quins objectius té, quin pla de treball i d’estalvi presenta… No ens posem de cul a la primera de canvi, però sí que ens agradarien saber les raons. Perquè presidir una empresa a canvi de res, no creiem que sigui coherent.
“El 65% de les accions de Sagessa són de Reus però té minoria de consellers”
RC – Entre les contradiccions de la sanitat a la ciutat es troba el fet que Reus no té la majoria de consellers del grup que va crear…
DV – Actualment el consell d’administració del Grup Sagessa té un nombre de consellers majoritàriament de fora de Reus. Una situació que entra en conflicte amb el fet que Reus és el soci majoritari a través del 65% de les accions de Sagessa. A tall d’exemple, si els socis minoritaris es posessin d’acord Reus no tindria la presidència.
RC – Quina és la vostra intenció?
DV – Nosaltres volem regular-ho. Si Reus té el 65% de les accions, que tingui també el 65% de poder de decisió de l’empresa. I ho hem de regular també en l’àmbit de legalitat. El que no s’entén és com uns socis minoritaris puguin decidir en un moment donat com va l’empresa. Aquest cas fins ara no ha passat perquè Convergència sempre ha tingut la majoria de consellers pel fet de dominar les institucions representades al consell d’administració, més enllà del conseller que teníem Ara Reus, PSC i la CUP. Però ara hi hauran diferents partits i ara cal organitzar-ho d’una altra manera, amb vot ponderat.
“Hi ha consellers que voten a les fundacions de Sagessa que no poden fer-ho per llei”
També és cert que en altres fundacions que depenen del Grup Sagessa, la mateixa secretaria general de l’empresa va apuntar en el transcurs d’una reunió del consell d’administració que hi ha consellers que ara estan votant en aquestes fundacions malgrat que segons la llei no haurien de poder votar. I porten tota la vida fent-ho.
Hi ha un autèntic desgavell i la mateixa secretaria general de Sagessa vol posar-hi fre. De moment nosaltres hem preguntat a l’alcalde si té alguna idea al respecte des del dia de les eleccions i ens diu que encara ho estan parlant i no han pres cap decisió al respecte.
Dit això, no volem restar importància a les persones de les Terres de l’Ebre representades al consell. Al contrari. El que nosaltres crèiem és que dins de Sagessa i del Grup Salut que un regidor de Reus decideixi com es dirigeix l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre no resulta el més ètic. Hi ha moltes coses a canviar.
Jordi Siré // Reus
