REDACCIÓ
La proliferació de candidats al procés de selecció de la federació socialista del Camp de Tarragona per a ser nominats com a diputats i senadors a les llistes del PSC per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre té diverses interpretacions. I no totes són per llençar coets…
Les agrupacions locals estan cridades a votar des d’aquest mateix dimarts enmig de la voluntat de regenerar el partit d’una vegada per totes encara que sigui com argument de bandera més que amb cares noves, garantir-se posicions de sortida i supervivència política quan tot apunta a què només es té garantit un escó al Congrés a la província i serà molt difícil mantenir els dos senadors de l’actualitat, o mantenir l’status quo perquè les vies d’aigua al PSC no es taponen amb eslògans de 140 caràcters sinó amb experiència acumulada, encara que els votants ja n’estiguin farts de veure sempre els mateixos.
La situació presenta complicacions afegides. La primera, la baixa per malaltia en un moment clau de l’alcalde de Tarragona i primer secretari de la federació, Josep Fèlix Ballesteros, i la segona l’ajustat calendari entre les lluites internes viscudes per conformar les llistes al Parlament de Catalunya i les que inevitablement s’han encetat sense solució de continuïtat ni possibilitat de tancar ferides.
Amb aquest panorama, paga la pena analitzar els tres principals personatges d’aquest Joc de Trons particular (amb permís del torrenc, Jordi Solé, que pot acabar recollint vots dels cansats d’haver de pagar peatge sempre als mateixos) a partir d’impressions recollides en fonts del mateix partit a la demarcació. Ens centrem en el Congrés, perquè del Senat sempre n’hi ha temps per parlar-ne… o no, vist pel que serveix.
Francesc Vallès: el no que va acabar sent sí
El reusenc Francesc Vallès va ser el número 1 de la candidatura el 2011, en unes eleccions on el PSC va aconseguir dos diputats per dos CiU i dos més el PP. Va aixecar moltes expectatives quan va retornar de Madrid, on havia estat portaveu del grup parlamentari del PSC i havia mostrat fusta com per a ser considerat a candidat per formar part d’un hipotètic govern socialista. Però les seves esperances de retornar l’alcaldia de Reus als socialistes es van estavellar contra la realitat: el pitjor resultat del partit a la ciutat en dècades.
A hores d’ara hi ha militants que el consideren la figura més presentable a la ciutadania, però dins del partit hi ha un fort corrent que destaca la seva incapacitat per “fer carrer” i trepitjar assemblees locals. Potser conscient d’això, és a dir, que el partit no sortiria en processó per demanar-li que tornés a ser el número 1 sinó que hauria de baixar a la mina, va anunciar en privat a alts dirigents del PSC de la demarcació que no es presentava. Però algunes publicacions a digitals vinculats a Reus on anunciaven la seva defunció política i el fet de veure quins eren els noms que li podien fer el relleu el van fer canviar d’opinió a darrera hora.
Joan Ruiz: temut i lloat
El número dos de Vallès el 2011 va ser Joan Ruiz. El secretari d’Organització de la federació socialista és un home temut pels seus contactes amb el carrer Nicaragua forjats a través d’aquest càrrec i apreciat dins del partit gairebé en la mateixa proporció. Aquesta dicotomia lloa la seva capacitat per estar a disposició de la militància sense conèixer horaris, però també lamenta el que s’anomena operació “Salvar al soldat Ruiz”. José Zaragoza, que sense manar des de veure’s implicat en el cas de presumpte espionatge d’Alícia Sánchez-Camacho encara remena les cireres dins del PSC, va deixar clar a dirigents veterans del partit que la seva aposta era Ruiz (a més de Pere Navarro, si bé aquesta és una altra història). I no va ser l’únic que des de Barcelona es va posar en contacte amb gent de pes de la demarcació amb el mateix missatge.
Aquest suport de la vella política ha aixecat polseguera dins d’una part significativa de la militància, que ha optat per donar suport a Judith Alberich perquè entre altres coses alguns recorden que Ruiz ja tenia càrrecs quan encara no havien fet la comunió i perquè la gent ja està cansada de veure sempre els mateixos a la papereta. Conscient de tot plegat, és a dir, dels dubtes de Vallès i de l’aparició de nous actors a l’auca, Ruiz va esgotar pràcticament fins al darrer minut de límit de presentació de candidatures per fer pública la seva aposta “per ser cap de llista”. Un concepte que estava explícit a la carta enviada a la militància i que posa el focus en un altre tema no menys espinós: respectaran a Barcelona l’ordre de votació dels militants?
Judith Alberich: renovar o morir
L’exalcaldessa de Cunit, Judith Alberich, ha acabat formant al seu voltant un grup discret però de pes de militants socialistes en el que podria acabar sent la seva última aventura política. Ho ha fet amb la bandera de la renovació, els mateixos arguments d’un Carles Castillo que des de fer-se amb la condició de diputat al Parlament ara ha optat pel silenci mediàtic. Alberich vol trencar el procés de decisions de “despatxos” i obrir el partit a la militància i a la ciutadania liderant tota una generació que fins ara ha estat en segona línia del front. Podria donar com a bon resultat formar part d’un tiquet electoral amb Ruiz, però reclama respecte als resultats de la votació de la militància.
Ara bé, té tot un seguit de handicaps, com el de la seva imputació, juntament amb la també exalcaldessa socialista Dolors Carreras i l’exregidor popular José Barquier, per presumptes contractacions a dit. Una denúncia que des del sector proper a la seva candidatura es titlla de política, recordant que es va presentar quinze dies abans de les municipals pels seus rivals amb l’única intenció de desgastar-la.
Dit això, i per molt que es destaqui el suport que pot tenir a les agrupacions locals del Baix Penedès, la pregunta que es fa un sector del partit és obligada: “La renovació ha de venir d’una persona imputada i desacreditada? “. Només un apunt més. La presència de l’alforgenca Diana Salvador pot ser llegida com una sortida alternativa als militants del Baix Camp desencantats amb Vallès, encara que fonts socialista vinculen la seva candidatura a una maniobra interna de Xavier Sabaté per restar suports a Judith Alberich en la seva intenció de ser la primera dona a encapçalar una llista del PSC a la demarcació.
J.S.
