REDACCIÓ
Són coneguts. De Tarragona. De tota la vida, com es pot veure a la imatge datada al segle XVI i trobada en un antic teatre de Florència (del bar Florència, s’entén), el que els dóna dret a participar en el watermelon d’enguany. Són tant de la ciutat que el periodista Óliver Márquez i la seva companya de professió i alguna cosa més (lascívia, potser?), Montse Adan, ja la consideraven el paradís terrenal molt abans que desembarquessin els romans, que com tothom sap, eren uns heretges, una condició que de tant en tant s’ha de recordar perquè no tots els TTV (Tarragonins de Tota la Vida) són el mateix.
I com ells són pecadors, va passar el que va passar, i el director periodístic els va convertir a tots en tarragonins de a peu, dels que han de gaudir els racons de la ciutat dia a dia, dels que han d’aportar el seu gra de sorra per fer-la una mica més gran i retornar-la al seu estat original, és a dir, al plaer de prendre’s una poma prohibida. Encara que, tot sigui dit de pas, també es pot ara com ara a la Plaça de la Font i aquí pau i després glòria.
La imatge deixa en evidència que la família Adan (en aquest cas no es tracta de Adan i Eva, però d’Oliver i Montse) fan patxoca i que han deixat els perjudicis de banda. Ara cal esperar per veure si la Montse acaba guanyant el concurs solidari (watermelon). I mentre esperem pel resultat de les votacions hem d’estar a la guait per veure si les fulles cauen amb la calor i els terrenals acabem pecant encara que sigui, només, en pensament. Perquè els atributs d’Adan i Eva són prou coneguts i la seva història invejable. Serà tot un espectacle poder gaudir de la Sra. Adan banyant-se en una piscina per una bona causa solidària. Oi?
REDACCIÓ
