REDACCIÓJordi Jané, nascut a l’Arboç, formarà part de la petita història de la Catalunya Nova com un dels pocs consellers que ha tingut la Generalitat des de la reinstauració de la democràcia provinents de les terres del sud. Nomenat responsable d’Interior en aquesta X legislatura per un període que no sembla que pugui anar més enllà de setembre si tot funciona segons el full de ruta d’Artur Mas, compartirà brevetat amb d’altres veterans de la política. Com per exemple l’incombustible Xavier Sabaté, conseller de Governació i Administració Pública durant quatre mesos aproximadament en l’últim govern de Pasqual Maragall tot just al produir-se la sortida d’ERC de l’executiu per instar a votar no al referèndum pel nou estatut.
Una legislatura, la VII (2003-2006), que va ser especialment convulsa i productiva pel que fa a representants tarragonins. Els dos consellers en cap van ser republicans (les lluites internes dins del partit van passar factura) de Cambrils i de Torredembarra, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló respectivament, que també havia estat prèviament conseller d’Educació. La va substituir al càrrec l’ampostina Marta Cid, figura llavors emergent a unes Terres de l’Ebre que anaven deixant enrere la seva fidelitat convergent per culpa de la polèmica pel transvasament de l’Ebre fins que va acabar ella mateixa engolida pel vessant cainita d’ERC. Si bé Sabaté és nascut a Flix, el fet d’haver desenvolupat tota la seva trajectòria política a Tarragona permetia als republicans presentar Cid com la primera consellera ebrenca de la Generalitat.
Cal tenir present que un nou canvi d’aliances dins d’ERC va fer retornar Carod-Rovira a la pole-position de la formació (fins que Joan Puigcercós va apretar l’accelerador en una recta per estimbar-se finalment a la primera corba) com a conseller en cap del govern de José Montilla a la VIII legislatura (2006-2010). La tomba del tripartit i del cambrilenc com actor polític.
L’enfrontament èpic entre Pujals i Flotats
La VI legislatura (1999-2003) va tenir el conseller de Sanitat Eduard Rius, nascut a Tarragona, com a únic representant territorial al Govern. Nomenat el 2003 cap de la Fundació Trias Fargas i posteriorment director general d’Acciona Servicios Hospitalarios, heretava seient de la V (1995-1999) legislatura. Va ser en aquest període quan l’executiu va viure la passió abraonada de Joan Maria Pujals, per llavors sheriff indiscutible de Vila-seca i de CDC a la demarcació fins l’arribada de Josep Poblet. El seu pas per Ensenyament i Cultura va deixar escenes dignes de ‘Polònia’, especialment fruit del seu enfrontament amb un gran histriònic com Josep Maria Flotats, a qui va destituir com director del Teatre Nacional.
El reusenc Vilalta parlava català en la intimitat amb Aznar
Molta més fortuna va tenir el reusenc Albert Vilalta, responsable del departament de Medi Ambient des de la III legislatura (1988-1992). De fet, va ser una de les figures de més èxit dins del panorama polític català perquè fruit dels acords de Jordi Pujol amb un José María Aznar que parlava català en la intimitat Vilalta va abandonar el departament per acabar sent president de GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviaris) i el 1998 secretari d’Estat d’Infraestructures i Transports.
L’enyorat Laporte i la URV
Potser és la IV legislatura (1992-1995) la que guarda grans noms de la política catalana procedents del territori. El departament de Governació, que aleshores era com la figura del conseller en cap, estava des de la legislatura anterior en mans del montblanquí Josep Gomis, pràcticament un germà de sang de Pujol i que va acabar sent el primer delegat de la Generalitat a Madrid. Amb ell hi figurava també des de la primera legislatura (les dos primeres al front de Sanitat i Seguretat Social) el sempre recordat Josep Laporte, a qui tot el territori li deu la creació des del departament d’Ensenyament (que va passar a mans de Pujals el 1992) de la Universitat Rovira i Virgili, el desplegament a la capital del Baix Camp de la facultat de Medicina i probablement també el fet que no porti exclusivament el nom de Tarragona.
REDACCIÓ
