El que ha passat aquest matí a Torredembarra és digne d’un guió per una pel·lícula de Berlanga. A les 9 del matí la sala de plens de l’Ajuntament de Torredembarra anava omplint-se de ciutadans i alguns dirigents polítics, sobretot del PSC.
Tot indicava que el socialista Enric Grangel assumiria l’alcaldia amb els 9 vots necessaris. La sorpresa ha arribat quan el convergent Pere Font, imputat en l’escàndol de corrupció que ha portat a la presó Daniel Masagué, ha comunicat que presentava la seva candidatura com a forma de protesta contra el judici polític que CiU està sent víctima.
La sorpresa ha estat majúscula. La cara dels assistents i fins i tot d’alguns regidors era d’incredulitat, sobretot perquè, fa una setmana, dirigents de CDC havien dit que no pugnarien per l’alcaldia. Compromís que els convergents han acabat no respectant.
Enric Grangel – l’alcalde accidental i candidat socialista al càrrec – havia demanat “sentit comú” i “responsabilitat política” per evitar que el país continuï rient de Torredembarra. Després que els portaveus municipals expliquessin la seva intenció de vot, Grangel ha suspès la sessió durant 15 minuts, amb l’objectiu de posar seny i acabar amb “aquest ridícul” i “aquesta tragicomèdia”.
F ont i Grangel s’han reunit, d’emergència, amb els diferents portaveus per intentar convèncer-los, però les posicions no s’han mogut.
El veterà Enric Grangel – que ha estat elogiat per diferents regidors – ha comptat amb 7 vots (3 PSC, 1 Agrupació, 1 PP, 1 ERC i la regidora convergent Elia Rodríguez) i 7 abstencions, mentre que el seu adversari, malgrat, no tenir cap vot a favor, ha esdevingut l’alcalde de Torredembarra. Això ha passat perquè la llei estipula que si el candidat no assoleix la majoria absoluta, l’alcaldia recau sobre la llista més votada, en aquest cas CiU.
Els regidors José Oviedo (PP) i Francesca Felguera (CiU) no han assistit al plenari. Daniel Masagué tampoc perquè està a la presó de Can Brian, arran de l’escàndol de corrupció que atordeix el municipi des de fa 15 dies.
El públic present a la sala ha protestat contra la votació i ha escridassat i insultat l’alcalde electe. “Això una part del que serà la teva vida a partir d’ara al poble”, l’ha advertit una veïna, visiblement, irritada.
La cara de Pere Font era tot un poema, sobretot quan ha vist que la majoria dels regidors abandonaven el plenari. El descontrol ha adquirit protagonisme. Els dos agents de la Policia Local han intentat posar ordre, però la indignació persistia.
Finalment, i després que Grangel demanés, repetidament, als regidors que tornessin a la sala per culminar el procés de traspàs, Pere Font ha jurat el càrrec, visiblement emocionat i sense el recolzament dels ciutadans presents. De fet, l’absència de dirigents convergents ha estat força notòria.
Socialistes i republicans evidencien en els seus rostres la incredulitat i la indignació. Els dos partits ja pensen en una eventual moció de censura, per tornar la confiança a un poble fustigat per l’ombra de la corrupció.
La majoria de les forces partidàries de La Torre consideren que és inacceptable que Torredembarra tingui un exalcalde a la presó i un altre imputat.
Pere Font ha esdevingut un alcalde sense il·lusió, segons les seves pròpies paraules, perquè els seus companys de consistori insisteixen en veure’l amb “manilles”.
Torredembarra continua en l’agenda mediàtica.