REDACCIÓ
El Tribunal Suprem manté els 13 anys d’inhabilitació per l’exvicepresident català Oriol Junqueras, en rebutjar rebaixar-li la condemna per la reforma del delicte de malversació, de manera que no podrà presentar-se a les properes eleccions en estar inhabilitat fins el 2031.
La Sala penal ha revisat la sentència del procés després de la reforma del Codi Penal que deroga el delicte de sedició i modifica el delicte de malversació i segueix el criteri de la Fiscalia, que va demanar mantenir a Junqueras els 13 anys d’inhabilitació, al contrari que l’Advocacia, que era partidària de rebaixar-ho a set. En una interlocutòria, la Sala només es pronuncia sobre les penes d’inhabilitació en estar extingides les de presó per haver estat indultats.
La Sala condemna Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per desobediència i malversació, pel que rebutja rebaixar-los la pena d’inhabilitació. Com Junqueras, Bassa segueix inhabilitada fins el 2031, i Romeva i Turull fins el 2030.
Condemna també els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel nou delicte de desordres públics agreujats, i a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull per desobediència.
En el cas d’aquests cinc últims condemnats, el Suprem precisa la reforma determina l’extinció total de les seves condemnes d’inhabilitació, (que anaven dels 9 anys als 11 anys i mig), per la qual cosa tenen via lliure per presentar-se a properes eleccions.
Sedició i desordres públics
El tribunal nega que la sedició pugui reflectir-se ara en el nou delicte de desordres públics subratllant que “tot intent de reduir l’àmbit de la tipicitat que oferia el delicte de sedició a un problema d’ordre públic, identificable amb mobilitzacions o algarades, desenfoca el problema”.
“El delicte de sedició, com venim insistint, enriquia els actes executius amb la voluntat de promoure la inobservança de les lleis o l’incompliment de les resolucions judicials. Ara el tipus subjectiu queda reduït a la voluntat d’atemptar contra la pau pública”, assenyalen els magistrats.
I per a la Sala és “indubtable” que els fets del procés “van ser una mica més que un atemptat contra la pau pública, sobretot, perquè aquesta voluntat era el motor que empenyia el frustrat desig d’aconseguir la vigència d’unes lleis de transitorietat que preparaven el camí cap a la independència”.
Impunitat
Amb un to dur, la sentència adverteix que la reforma ha deixat un “buit normatiu” que implica que quedaran impunes els processos secessionistes en els quals no s’actuï amb violència, de manera que “la deslleialtat constitucional i el menyspreu a les bases de la convivència, fins i tot quan anessin seguides d’un alçament públic i tumultuari, no necessàriament violent, no serien susceptibles de tractament penal”.
“La creació d’un marc normatiu de ruptura territorial que preparés la secessió d’una part del territori de l’Estat, fins i tot acompanyada d’actes multitudinaris que conduïssin a la inobservança generalitzada de les lleis i a l’incompliment de les decisions governatives o jurisdiccionals que intentessin posar-li termini, serien alienes a la intervenció del dret penal”, afegeix.
Per això, no existeix “suport fàctic” per atribuir-los l’autoria de l’execució dels actes concrets de violència o intimidació que es consideren provats a Junqueras, Forcadell, Bassa, Rull, Turull i Romeva “que podrien donar vida a l’existència d’un delicte de desordres públics” que sí atribueix a Cuixart i Sánchez.
Sobre aquest tema, assenyala que els Jordis sí van practicar actes concrets de violència o intimidació pel seu paper en el setge a la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017.
No atenua la pena
I quant a la malversació, el tribunal segueix el criteri de l’instructor Pablo Llarena i no aplica la modificació d’aquest delicte que implica rebaixes en les penes de presó i inhabilitació.
Sosté el Suprem que els fets declarats provats “mai podran rebre el tractament privilegiat que representa l’aplicació de l’article 433 del renovat Codi Penal”.
“Aplicar els fons públics de la Generalitat per al finançament d’una consulta popular que desbordava el marc competencial dels qui la promovien, desenvolupada després de reiterats requeriments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia per evitar-la i, en fi, orientada a un procés secessionista (…) mai podrà considerar-se una aplicació pública diferent d’aquella al fet que estaven adscrits aquests fons”, expliquen.
I, continuen, “el que és més evident, mai podrà entendre’s que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre” perquè “l’article 432 del Codi Penal inclou en la seva tipicitat tant a qui s’apropia d’aquests fons com a qui, infringint el seu deure de lleialtat en l’administració, decideix donar-los una finalitat inequívocament il·legal”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
