REDACCIÓEl Tribunal Suprem desestima els recursos de cassació interposats per l’Administració General de l’Estat, ENAGAS i ESCAL UGS, SL i confirma la sentència de l’Audiència Nacional, de 15 d’abril de 2013, que va anul·lar la resolució de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic, de 23 de novembre de 2009, per la qual s’acorda no sotmetre a avaluació d’impacte ambiental el projecte de connexió del sistema gasista amb l’emmagatzematge subterrani “Castor”, Tarragona-Castelló.
La sentència de l’Audiència Nacional va anul·lar aquesta resolució per entendre que el projecte de gasoducte va haver de ser sotmès a Estudi d’Impacte Ambiental en ser un element inescindible i indissociable de l’emmagatzematge.
La Sala del Contenciós-Administratiu destaca que l’avaluació ambiental i la seva posterior aprovació resultaven imprescindibles, sense que resulti de rebut, en aquesta situació, rebutjar a l’inici el procés d’avaluació considerant la mateixa innecessària, quan un altre tros del gasoducte de similars característiques ( situat entre la planta d’operacions i el mar) si havia estat objecte d’avaluació.
En aquest sentit, afegeix que no deixa de ser significatiu que en la resolució impugnada es formulés i aprovés la declaració d’impacte ambiental del projecte Magatzem subterrani de gas natural Amposta, que comprenia tant l’emmagatzematge pròpiament dit com una part important del gasoducte (el comprès entre la plataforma marina i la planta de compressió i tractament de gas natural a terra, al terme municipal de Vinaròs).
En conseqüència, segons la sentència, en sotmetre a avaluació ambiental aquest tram del gasoducte (8,7m) i no considerar-la necessària amb la seva continuació (11,6km), es produeix un desmembrament d’una part del projecte, de la mateixa naturalesa i característiques que el sotmès a avaluació juntament amb l’emmagatzematge de gas i part marina del mateix gasoducte.
La Secció Cinquena assenyala que la Nota que figura a l’Annex de la Llei es refereix “al fraccionament de projectes d’igual naturalesa i realitzats en el mateix espai físic”, però afirma que, en tot cas, constitueix, almenys, una norma interpretativa que condueix a un sistema d’avaluació ambiental dels projectes, amb tots els elements necessaris per al seu funcionament, i, per tant, contrària al desmembrament dels mateixos, doncs, és obvi que aquesta manera de procedir resulta contrari a la idea bàsica del control mediambiental que la avaluació implica i que es projecta o perllonga a l’àmbit jurisdiccional.
Després d’analitzar les resolucions de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic en relació amb projectes gasoductes durant el període de vigència de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes del 2008, la Sala Tercera conclou que en totes elles s’aproven Declaracions d’Impacte Ambiental dels respectius projectes de gasoductes, sense haver-se detectat, per contra, cap resolució de similars característiques a les d’aquest cas.
